Es mostren 88954 resultats

■ oblit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oblit</title>

Etimologia: del ll. oblītus, -a, -um, participi de oblivisci ‘oblidar’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció d’oblidar;
    2. l’efecte. Caure una cosa en oblit. Posar en oblit una cosa. Jaure, una cosa, en oblit. Deixar una cosa en oblit. Treure, sostreure, una cosa de l’oblit.
  2. psicologia Pèrdua temporal o permanent de la capacitat de recordar, reconèixer o actuar amb relació al que ha estat après.

■ oblit

masculí Acció d’oblidar l’efecte Caure una cosa en oblit Posar en oblit una cosa Jaure, una cosa, en oblit Deixar una cosa en oblit Treure, sostreure, una cosa de l’oblit psicologia Pèrdua temporal o permanent de la capacitat de recordar, reconèixer o actuar amb relació al que ha estat après
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obliteració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obliteració</title>

Partició sil·làbica: ob_li_te_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. oblitteratio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció d’obliterar;
    2. l’efecte.
  2. correus
    1. Acció d’obliterar els timbres de les cartes.
    2. Empremta, dibuix, etc., estampats amb un obliterador.
    1. patologia Desaparició de la llum d’un conducte orgànic per obstrucció o compressió de les parets.
    2. cirurgia Extirpació quirúrgica de tot un òrgan o d’una part danyada.

■ obliteració

femení Acció d’obliterar l’efecte correus Acció d’obliterar els timbres de les cartes Empremta, dibuix, etc, estampats amb un obliterador patologia Desaparició de la llum d’un conducte orgànic per obstrucció o compressió de les parets cirurgia Extirpació quirúrgica de tot un òrgan o d’una part danyada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obliterador
| obliteradora

■ obliterador
| obliteradora

adjectiu i masculí i femení Que oblitera masculí correus Segell o estampilla per a obliterar els timbres de les cartes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

obliterant

obliterant

adjectiu Que oblitera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obliterar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obliterar</title>

Partició sil·làbica: ob_li_te_rar
Etimologia: del ll. oblitterare, íd.
    verb transitiu
    1. Fer illegible un mot, etc., esborrant-lo, ratllant-lo, etc.
    2. correus Estampar un segell (damunt els timbres de les cartes) per tal d’inutilitzar-los.
  2. zoologia Obstruir un conducte d’un ésser orgànic.

■ obliterar

verb transitiu Fer illegible un mot, etc, esborrant-lo, ratllant-lo, etc correus Estampar un segell damunt els timbres de les cartes per tal d’inutilitzar-los zoologia Obstruir un conducte d’un ésser orgànic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oblivió

■ oblivió

femení antigament Oblit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oblong
| oblonga

■ oblong
| oblonga

adjectiu Més llarg en una direcció que en l’altra, de forma allargada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

oblongo-

oblongo-

Forma prefixada del mot oblong Ex oblongolinear
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obnoxi
| obnòxia

■ obnoxi
| obnòxia

adjectiu antigament Exposat a la censura, al blasme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obnubilació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obnubilació</title>

Partició sil·làbica: ob_nu_bi_la_ci_ó
Etimologia: del ll. obnubilatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció d’obnubilar o d’obnubilar-se;
    2. l’efecte.
  2. òptica Enfosquiment malaltís de la vista.
  3. psicologia i psiquiatria Trastorn mental consistent en l’enfosquiment i una particular lentitud de pensament.

■ obnubilació

femení Acció d’obnubilar o d’obnubilar-se l’efecte òptica Enfosquiment malaltís de la vista psicologia i psiquiatria Trastorn mental consistent en l’enfosquiment i una particular lentitud de pensament
Traducció