Es mostren 88954 resultats

■ obnubilar

■ obnubilar

verb transitiu Enfosquir, ofuscar pronominal S’obnubila fàcilment en els exàmens
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

obnunciació


<title type="display">obnunciació</title>

Partició sil·làbica: ob_nun_ci_a_ci_ó
femení història A la Roma antiga republicana, facultat reconeguda als cònsols i pretors d’oposar-se —després d’haver estat anunciats fenòmens atmosfèrics contraris— a la convocatòria dels comicis.

obnunciació

femení història A la Roma antiga republicana, facultat reconeguda als cònsols i pretors d’oposar-se —després d’haver estat anunciats fenòmens atmosfèrics contraris— a la convocatòria dels comicis
Gran Diccionari de la llengua catalana

obodrita


<title type="display">obodrita</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als obodrites.
  2. masculí i femení etnologia i història Individu d’una antiga població eslava establerta entre l’Elba inferior i la costa bàltica de Holstein i de Mecklenburg.

obodrita

adjectiu Relatiu o pertanyent als obodrites masculí i femení etnologia i història Individu d’una antiga població eslava establerta entre l’Elba inferior i la costa bàltica de Holstein i de Mecklenburg
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oboè


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oboè</title>

Partició sil·làbica: o_bo_è
Etimologia: del fr. hautbois, íd., comp. de haut ‘alt, so elevat’ i bois ‘instrument de vent de fusta’ 1a font: 1803, DEst.
    [plural oboès] música
  1. masculí Instrument de vent, consistent en un tub de fusta de forma lleugerament cònica, amb llengüeta doble en l’embocadura.
  2. masculí i femení Oboista.

■ oboè

plural oboès música masculí Instrument de vent, consistent en un tub de fusta de forma lleugerament cònica, amb llengüeta doble en l’embocadura masculí i femení Oboista
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oboista

■ oboista

masculí i femení música Persona que toca l’oboè
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ òbol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">òbol</title>

Homòfon: òvul
Etimologia: del ll. ŏbŏlus, i aquest, del gr. obolós ‘pes o moneda d’argent de poc valor’ 1a font: 1296
    masculí
  1. metrologia i farmàcia, indústria farmacèutica Antiga unitat de pes que valia 12 grans, o sia, 1/2 d’escrúpol o 1/6 de dracma; equival a 0,599 g.
  2. numismàtica
    1. A l’antiga Grècia, unitat menor del sistema de monedes d’argent, que tenia com a unitat superior la dracma (equivalent a 6 òbols).
    2. A l’edat mitjana, als Països Catalans, moneda d’argent, i més tard de billó ric, amb un valor de mig diner.
    3. Quantitat petita amb la qual hom contribueix a un fi determinat.
  3. òbol de Sant Pere Diner de Sant Pere.

■ òbol

masculí metrologia i farmàcia, indústria farmacèutica Antiga unitat de pes que valia 12 grans, o sia, 1/2 d’escrúpol o 1/6 de dracma equival a 0,599 g numismàtica A l’antiga Grècia, unitat menor del sistema de monedes d’argent, que tenia com a unitat superior la dracma equivalent a 6 òbols A l’edat mitjana, als Països Catalans, moneda d’argent, i més tard de billó ric, amb un valor de mig diner Quantitat petita amb la qual hom contribueix a un fi determinat òbol de Sant Pere Diner de Sant Pere
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obovat
| obovada

■ obovat
| obovada

adjectiu botànica De forma ovada invertida, amb la part ampla a l’àpex
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obra</title>

Etimologia: del ll. ŏpĕra ‘feina, treball’ 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. Aplicació de l’activitat humana a un fi. Posar-se a l’obra. Posar en obra un projecte.
    2. per extensió Activitat sobrenatural i de la natura. Les formes d’aquesta muntanya són obra dels elements.
    3. fusta d’obra Fusta destinada a ésser treballada, en oposició a la fusta de cremar o llenya.
    4. mà d’obra Treball manual emprat en la confecció d’alguna cosa. La mà d’obra costa més que el material.
    5. per obra de locució prepositiva Mitjançant l’acció de. Sembla fet per obra d’encantament.
    6. per obra i gràcia de locució prepositiva Per obra de, gràcies a. Va poder fer estudis per obra i gràcia d’un seu oncle.
    1. Acció humana quant a la seva conformitat amb els deures morals i religiosos.
    2. bona obra escoltisme Acció bona que cal fer cada dia segons la llei escolta, coneguda normalment per les inicials b.o.
    3. bona (o mala) obra ètica i religió Acció humana quant a la seva conformitat amb els deures morals o religiosos.
    4. obra d’una parròquia catolicisme Fons destinat a la conservació d’una parròquia.
    5. obra pia catolicisme Institució de beneficència de caràcter religiós.
    1. Resultat de l’aplicació de l’activitat a un fi, la cosa produïda o acomplerta. Una obra d’art, d’enginyeria. Les obres d’un escriptor, d’un artista. Les obres de Déu, de la natura. Una obra en tres volums.
    2. art, literatura i teatre Producció artística, literària o teatral. La darrera obra de J.V.Foix.
    3. art, literatura i teatre Conjunt de les produccions artístiques, literàries o teatrals d’un autor. L’obra de Brecht, de Nonell.
    4. fusteria Conjunt de bastiments, portes, finestres i altres construccions i instal·lacions en fusta, que són part d’una edificació, reforma, transformació, restauració o instal·lació.
    5. ésser (o semblar) l’obra de la seu (o del Miracle) Durar molt la realització d’una cosa, tardar molt a acabar-se.
    6. mestre d’obres Mestre de cases.
    7. obra de fàbrica (o simplement obra) construcció Construcció feta amb maons, pedra o formigó, etc.
    8. obra de fàbrica obres públiques Pont, claveguera, resclosa, paret o qualsevol altra obra feta amb pedra, maons o formigó que formi part de la construcció d’un canal, una carretera, unes vies de ferrocarril o altres vies de comunicació.
    9. obra forana (o obra de castell) història del dret català Dels segles XII al XV, treball de construcció dels murs exteriors, les barbacanes i, per extensió, la torre mestra i la cisterna d’un castell, en el qual restaven obligats a participar tots els homes no privilegiats, entre 14 i 60 anys, del territori jurisdiccional.
    10. obra vista construcció Qualsevol obra, paret, pilar, etc., construïda amb pedres o maons cara vista, o sia, sense revestir de ciment o d’altre material.
    11. obres públiques dret administratiu Obres d’ús i d’aprofitament general i construccions destinades a serveis que vagin a càrrec d’organismes de l’administració.
  4. Allò en què hom treballa, especialment edifici que s’està construint.
  5. Lloc, indret, on hom construeix alguna cosa, especialment edifici en construcció. Els paletes menjaven a l’obra.
    1. [sovint en pl] Reparació, reforma o qualsevol altra feina de paleta. Han decidit de fer obres a la cuina.
    2. Materials de construcció. Ens han portat un camió d’obra.
  7. construcció naval
    1. Cadascuna de les dues parts (obra morta i obra viva) en què hom pot considerar dividit el buc d’un vaixell.
    2. obra morta Part del buc d’un vaixell compresa des de la línia de flotació fins a la borda, i tot el que hi ha a sobre d’aquesta.
    3. obra viva Part del buc d’un vaixell compresa entre la quilla i la línia de flotació.

■ obra

femení Aplicació de l’activitat humana a un fi Posar-se a l’obra Posar en obra un projecte per extensió Activitat sobrenatural i de la natura Les formes d’aquesta muntanya són obra dels elements fusta d’obra Fusta destinada a ésser treballada, en oposició a la fusta de cremar o llenya mà d’obra Treball manual emprat en la confecció d’alguna cosa La mà d’obra costa més que el material per obra de locució prepositiva Mitjançant l’acció de Sembla fet per obra d’encantament per obra i gràcia de locució prepositiva Per obra de, gràcies a Va poder fer estudis per obra i gràcia d’un seu oncle Acció…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obrador

■ obrador

masculí oficis manuals Lloc on treballa algú en les feines d’un art, d’un ofici, d’una indústria o d’un comerç, especialment taulell o oficina on hom fa algun treball manual
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obradura

■ obradura

femení oficis manuals Acció d’obrar o d’afaiçonar alguna cosa l’efecte
Traducció