Es mostren 88939 resultats

obreta

obreta

femení dialectal jocs d’entreteniment Fireta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obridor1
| obridora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obridor</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de obrir i -dor1 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu i masculí i femení Que obre.
  2. masculí
    1. Obrellaunes.
    2. Obreampolles.
    3. Llevataps.
  3. indústria tèxtil
    1. màquina obridora (o simplement obridora) Màquina emprada en la preparació de la filatura per a destriar, netejar i esponjar els flocs de material fibrós.
    2. obridora de bales Màquina emprada per a desfer les bales de fibra, principalment de cotó, en flocs més petits.
    3. obridora destorcedora Màquina emprada per a desfer les voltes dels gèneres tractats en corda en els acabats, i deixar-los oberts.



    4. Vegeu també:
    obridor2

■ obridor1
| obridora

adjectiu i masculí i femení Que obre masculí Obrellaunes Obreampolles Llevataps indústria tèxtil màquina obridora o simplement obridora Màquina emprada en la preparació de la filatura per a destriar, netejar i esponjar els flocs de material fibrós obridora de bales Màquina emprada per a desfer les bales de fibra, principalment de cotó, en flocs més petits obridora destorcedora Màquina emprada per a desfer les voltes dels gèneres tractats en corda en els acabats, i deixar-los oberts Vegeu també obridor 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obridor2
| obridora

■ obridor2
| obridora

adjectiu Que pot ésser obert Que s’obre fàcilment, espontàniament La magrana és obridora Vegeu també obridor 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obriment

■ obriment

masculí Acció d’obrir o d’obrir-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obrir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obrir</title>

Etimologia: d’un ll. *operīre, íd., variant de aperīre per influx de cooperīre ‘cobrir’, que substituí el cl. operīre ‘cobrir’, que anà perdent el significat originari 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Fer accessible allò que està tancat o clos, llevant o movent allò que ho tanca o clou (porta, tapa, etc.) o separant-ne dues parts juntes. Obrir un armari. Obrir una capsa. Obrir una carta.
    2. obrir els ulls (a algú) figuradament Fer-li veure la veritat.
    3. obrir (algú) la boca Parlar.
    4. obrir la boca (a algú) Fer-lo parlar.
    5. obrir l’orella (o les orelles) per analogia Escoltar atentament.
    6. obrir l’orella a una proposició per analogia Mostrar-se disposat a acollir-la.
    7. obrir l’ull (o els ulls) Vigilar atentament.
  2. transitiu
    1. Fer accessible. Obrir la casa a algú.
    2. figuradament Obrir el cor a l’alegria. Obrir el nostre cor a algú.
  3. transitiu
    1. Donar començament a una cosa, posar en marxa. Obrir la sessió. Obrir una discussió. Obrir les negociacions. Obrir la processó. Obrir el ball. Obrir un parèntesi. Obrir un compte. Obrir el foc d’artilleria contra l’enemic. Obrir la gana.
    2. obrir a una quantitat En les subhastes, començar a oferir preu per una quantitat determinada.
    3. obrir el cotó indústria tèxtil Destriar el cotó, en una operació prèvia a la filatura.
    4. obrir la caça cinegètica Començar la temporada de caçar.
    5. obrir un crèdit (a algú) economia i dret mercantil Autoritzar una persona mitjançant un document perquè pugui rebre d’una altra o d’una entitat una quantitat de diners determinada.
  4. transitiu
    1. Llevar o moure allò que intercepta l’entrada o la sortida. Obrir les portes de bat a bat. Obrir les parpelles, els llavis.
    2. figuradament Obrir la porta als abusos.
  5. transitiu
    1. Moure al voltant de llur punt d’articulació dues o més parts del cos o d’un objecte, fent que formin un angle més gran. Obrir les cames. Obrir, un ocell, les ales. Obrir unes tisores. Obrir un llibre, un ventall.
    2. figuradament Obrir la mà.
  6. intransitiu Aquest ventall obre molt bé. Les botigues obren a les vuit.
  7. transitiu
    1. Fer menys compacte. Obri.
    2. obrir les files En les files de soldats, fer que hi hagi més distància entre cada dos homes.
  8. transitiu
    1. Fer, en alguna cosa, una solució de continuïtat. Obrir una finestra en una paret. Obrir un carrer, un camí. Obrir una galeria en una mina. Obrir un gra, un abscés.
    2. usat absolutament cirurgia Operar obrint el cos, un òrgan, etc. No sabem si el tumor és maligne: caldrà obrir.
    3. obrir (una bèstia) en canal Obrir-la de dalt a baix.
  9. pronominal Obrir-se el sostre. Obrir-se la terra.
  10. intransitiu nàutica
    1. Perdre, dues embarcacions alineades en la visual d’un observador, llur alineació i semblar que se separen l’una de l’altra.
    2. Desatracar, una embarcació.
  11. pronominal nàutica
    1. Desagregar-se, desconjuntar-se, trencar-se, les peces que constitueixen el buc d’una embarcació, tot permetent l’entrada de l’aigua al seu interior.
    2. Obrir-se una via d’aigua.
  12. transitiu construcció naval Eixamplar, el calafat, les escletxes que hi ha entre taula i taula d’una embarcació de fusta per tal de poder-hi introduir l’estopa.

■ obrir

verb transitiu Fer accessible allò que està tancat o clos, llevant o movent allò que ho tanca o clou porta, tapa, etc o separant-ne dues parts juntes Obrir un armari Obrir una capsa Obrir una carta obrir els ulls a algú figuradament Fer-li veure la veritat obrir algú la boca Parlar obrir la boca a algú Fer-lo parlar obrir l’orella o les orelles per analogia Escoltar atentament obrir l’orella a una proposició per analogia Mostrar-se disposat a acollir-la obrir l’ull o els ulls Vigilar atentament transitiu Fer accessible Obrir la casa a algú figuradament Obrir el cor a l’alegria Obrir el…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obriüllar

■ obriüllar

masculí Lloc plantat d’obriülls
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obriülls

■ obriülls

masculí botànica Planta herbàcia biennal de la família de les compostes Centaurea calcitrapa , de fulles en roseta i capítols de flors purpúries i fortament espinoses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obscè
| obscena

■ obscè
| obscena

adjectiu Que ofèn greument el pudor Una paraula obscena Un gest obscè Una pintura obscena
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obscenament

■ obscenament

adverbi D’una manera obscena
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obscenitat

■ obscenitat

femení Qualitat d’obscè Paraula, acció, obscena
Informació complementària
Traducció