<title type="display">OC</title>
Body
símbol cronologia octubre.
Es mostren 88939 resultats
■
oc1
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oc</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: de oca
Body
■
oc1
masculí dialectal Oca mascle Vegeu també oc 2
■
oc2
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oc</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Body
-
adverbi
- Partícula afirmativa de l’antic provençal, d’on procedeixen l’expressió llengua d’oc i les veus occità, llenguadocià, etc., i topònims com Occitània i Llenguadoc.
- llengua d’oc lingüística Occità.
Vegeu també:
oc1
■
oc2
adverbi Partícula afirmativa de l’antic provençal, d’on procedeixen l’expressió llengua d’oc i les veus occità , llenguadocià , etc, i topònims com Occitània i Llenguadoc llengua d’oc lingüística Occità Vegeu també oc 1
■
oca
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oca</title>
Accessory
Etimologia: del ll. vg. auca, íd., der. de avis ‘ocell’, substitut del ll. anser ‘oca’ (v. auca) 1a font: 1045
Body
-
femení
-
- ornitologia Nom donat a diverses espècies d’ocells de l’ordre dels anseriformes que pertanyen als gèneres Anser i Branta, de la família dels anàtids, més petits que els cignes, però més grossos i amb el coll més llarg que els ànecs, herbívors, gregaris i més terrestres que nedadors. Cal destacar-ne l’oca vulgar (A. anser) i l’oca salvatge (A. fabalis).
- sempre han tingut bec, les oques Sempre ha passat el mateix.
- joc de l’oca jocs d’entreteniment Joc de taula que hom juga amb daus sobre un cartó o una fusta on hi ha dibuixades, formant una espiral, seixanta-tres cases numerades.
■
oca
femení ornitologia Nom donat a diverses espècies d’ocells de l’ordre dels anseriformes que pertanyen als gèneres Anser i Branta , de la família dels anàtids, més petits que els cignes, però més grossos i amb el coll més llarg que els ànecs, herbívors, gregaris i més terrestres que nedadors Cal destacar-ne l’ oca vulgar A anser i l’ oca salvatge A fabalis sempre han tingut bec, les oques Sempre ha passat el mateix joc de l’oca jocs d’entreteniment Joc de taula que hom juga amb daus sobre un cartó o una fusta on hi ha dibuixades, formant una espiral, seixanta-tres cases numerades
■
ocapi
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ocapi</title>
Accessory
Etimologia: del bantú okapi, íd.
Body
masculí zoologia Mamífer remugant de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels giràfids (Okapia johnstoni), amb el dors marcadament descendent, el coll robust, les potes llargues, herbívor i de costums nocturns.
■
ocapi
masculí zoologia Mamífer remugant de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels giràfids Okapia johnstoni , amb el dors marcadament descendent, el coll robust, les potes llargues, herbívor i de costums nocturns
■
ocarina
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ocarina</title>
Accessory
Etimologia: de l’it. dial. de l’Emília ucarénna, dimin. de oca, ideat pel seu inventor G. Donati di Budrio el 1867, per l’embocadura semblant a una oca o per la semblança amb els flabiols dels oquers
Body
femení música Instrument musical popular, generalment de terra cuita, en forma d’ocell, d’ou o de patata, amb un forat per a la boca i uns quants, situats tot al llarg del seu cos, per als dits.
■
ocarina
femení música Instrument musical popular, generalment de terra cuita, en forma d’ocell, d’ou o de patata, amb un forat per a la boca i uns quants, situats tot al llarg del seu cos, per als dits
■
ocàs
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ocàs</title>
Accessory
Homòfon: ucàs
Etimologia: del ll. occasus, -us, íd.
Etimologia: del ll. occasus, -us, íd.
Body
-
masculí
- Posta d’un astre, especialment del Sol. El Sol anava a l’ocàs.
- Occident.
- figuradament Decadència. L’ocàs de l’autoritarisme.
■
ocàs
masculí Posta d’un astre, especialment del Sol El Sol anava a l’ocàs Occident figuradament Decadència L’ocàs de l’autoritarisme
■
ocasió
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ocasió</title>
Accessory
Partició sil·làbica: o_ca_si_ó
Etimologia: del ll. occasio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: del ll. occasio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
femení
- Circumstància oportuna. Aprofitar l’ocasió. L’ocasió fa el lladre.
-
- Circumstància que es presenta, en general. En aquella ocasió, ningú no va ajudar-lo.
- en ocasió de locució prepositiva En l’escaiença de, en l’avinentesa de.
-
- Circumstància que determina un efecte, causa. Una petita ferida pot ésser ocasió de mort. Aquelles paraules van ser ocasió d’una gran disputa.
- filosofia Circumstància que possibilita la producció d’un fenomen, però que, a diferència de la causa, no hi intervé positivament i, a diferència de la condició, no és necessària.
- ocasió pròxima ètica Ocasió en què hom és induït pràcticament d’una manera inevitable a fer o motivar un acte, motiu pel qual ha d’ésser sempre evitada si aquest acte no és moral.
- ocasió remota ètica Ocasió que no indueix pràcticament d’una manera inevitable a fer o motivar un acte, per la qual cosa l’obligació d’evitar-la, si aquest acte no és moral, deixa d’ésser greu.
- d’ocasió locució adjectiva De troballa casual i preu més baix que l’ordinari, venturer, vell, usat. Un auto d’ocasió.
■
ocasió
femení Circumstància oportuna Aprofitar l’ocasió L’ocasió fa el lladre Circumstància que es presenta, en general En aquella ocasió, ningú no va ajudar-lo en ocasió de locució prepositiva En l’escaiença de, en l’avinentesa de Circumstància que determina un efecte, causa Una petita ferida pot ésser ocasió de mort Aquelles paraules van ser ocasió d’una gran disputa filosofia Circumstància que possibilita la producció d’un fenomen, però que, a diferència de la causa, no hi intervé positivament i, a diferència de la condició, no és necessària ocasió pròxima ètica Ocasió en què hom és induït…
■
ocasionador
| ocasionadora
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ocasionador</title>
Accessory
Partició sil·làbica: o_ca_si_o_na_dor
Etimologia: de ocasionar
Etimologia: de ocasionar
Body
adjectiu i masculí i femení Que ocasiona.
■
ocasionador
| ocasionadora
adjectiu i masculí i femení Que ocasiona
■
ocasional
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ocasional</title>
Accessory
Partició sil·làbica: o_ca_si_o_nal
Etimologia: de ocasió 1a font: 1839, DLab.
Etimologia: de ocasió 1a font: 1839, DLab.
Body
-
adjectiu
- Relatiu o pertanyent a l’ocasió o a una ocasió.
- Que és ocasió d’alguna cosa, d’algun esdeveniment.
-
causa ocasional
filosofia
- Ocasió.
- En l’ocasionalisme estricte, consentiment o negativa atorgats per l’ésser humà a la intervenció de Déu, l’acció directa i contínua del qual és l’única i veritable causa de la producció de qualsevol efecte.
■
ocasional
adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ocasió o a una ocasió Que és ocasió d’alguna cosa, d’algun esdeveniment causa ocasional filosofia Ocasió En l’ocasionalisme estricte, consentiment o negativa atorgats per l’ésser humà a la intervenció de Déu, l’acció directa i contínua del qual és l’única i veritable causa de la producció de qualsevol efecte