Es mostren 88954 resultats

■ obtusangle

■ obtusangle

adjectiu geometria Dit del triangle que té un angle obtús
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obús


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obús</title>

Etimologia: del fr. obus, íd., de l’al. Haubitze, íd., i aquest, del txec houfnice ‘catapulta’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. armament
    1. Peça d’artilleria d’ànima estriada, destinada a llançar projectils amb trajectòria de tir més corba que el canó i menys que el morter.
    2. Granada, projectil, d’artilleria.
  2. automòbil, automobilisme Obturador de la vàlvula d’un pneumàtic.

■ obús

masculí armament Peça d’artilleria d’ànima estriada, destinada a llançar projectils amb trajectòria de tir més corba que el canó i menys que el morter Granada, projectil, d’artilleria automòbil, automobilisme Obturador de la vàlvula d’un pneumàtic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

obusera


<title type="display">obusera</title>

femení marina de guerra Llanxa o embarcació, generalment de rems, armada amb un o dos obusos i emprada especialment a la darreria del segle XVIII i al començament del XIX.

obusera

femení marina de guerra Llanxa o embarcació, generalment de rems, armada amb un o dos obusos i emprada especialment a la darreria del segle XVIII i al començament del XIX
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

obvagulació


<title type="display">obvagulació</title>

Partició sil·làbica: ob_va_gu_la_ci_ó
femení dret romà Institució consistent en la crida extrajudicial i pública, feta per la part interessada, del testimoni que es negava a concórrer després d’haver estat requerit a fer-ho.

obvagulació

femení dret romà Institució consistent en la crida extrajudicial i pública, feta per la part interessada, del testimoni que es negava a concórrer després d’haver estat requerit a fer-ho
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obvenció

■ obvenció

femení Avantatge, profit, eventual Utilitat fixa o eventual, a més del sou de què hom gaudeix, autoritzada per als empleats de duanes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

obvencional

obvencional

adjectiu Obventici
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obvenir

■ obvenir

verb intransitiu Recaure sobre algú eventualment un avantatge, un guany, una herència, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obventici
| obventícia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obventici</title>

Etimologia: del ll. obventicius, -a, -um ‘accidental’ 1a font: s. XIX
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’obvenció.
  2. especialment Dit d’un avantatge, un guany, un profit, etc., inesperat, vingut eventualment. Aquell heretatge obventici el va salvar de la fallida.

■ obventici
| obventícia

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’obvenció especialment Dit d’un avantatge, un guany, un profit, etc, inesperat, vingut eventualment Aquell heretatge obventici el va salvar de la fallida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obvers

■ obvers

masculí Anvers
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

obversió


<title type="display">obversió</title>

Partició sil·làbica: ob_ver_si_ó
Etimologia: del ll. obversio, -ōnis ‘acció de girar’
femení lògica Operació lògica consistent a reemplaçar el predicat pel seu contradictori i a canviar correlativament la qualitat de la proposició.

obversió

femení lògica Operació lògica consistent a reemplaçar el predicat pel seu contradictori i a canviar correlativament la qualitat de la proposició