Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ oci

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oci</title>

Homòfon: ossi
Compareu: ociositat
Etimologia: del ll. otium, íd. 1a font: 1460, Roig

masculí

El fet d’estar sense fer res.
sociologia Lleure.

■ oci

masculí El fet d’estar sense fer res sociologia Lleure

ocimè

<title type="display">ocimè</title>

masculí química orgànica Compost terpènic líquid contingut en l’oli de l’alfàbrega.

ocimè

masculí química orgànica Compost terpènic líquid contingut en l’oli de l’alfàbrega

■ ociós

| ociosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ociós</title>

Partició sil·làbica: o_ci_ós
Etimologia: del ll. otiosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu

Que està en oci, sense fer res, desocupat.
Que no treu cap a res. Una pregunta ociosa.
Inútil, sense fruit. Riqueses ocioses.

■ ociós

| ociosa

adjectiu Que està en oci, sense fer res, desocupat Que no treu cap a res Una pregunta ociosa Inútil, sense fruit Riqueses ocioses

■ ociosament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ociosament</title>

Partició sil·làbica: o_ci_o_sa_ment
Etimologia: de ociós 1a font: s. XV

adverbi Sense fruit o utilitat.

■ ociosament

adverbi Sense fruit o utilitat

■ ociositat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ociositat</title>

Partició sil·làbica: o_ci_o_si_tat
Compareu: oci
Etimologia: del ll. otiosĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

femení

Qualitat d’ociós.
Vici d’estar ociós, de no treballar. L’ociositat és mare de tots els vicis.

■ ociositat

femení Qualitat d’ociós Vici d’estar ociós, de no treballar L’ociositat és mare de tots els vicis

ocitocina

<title type="display">ocitocina</title>

femení bioquímica Oxitocina.

ocitocina

femení bioquímica Oxitocina

■ oclocràcia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oclocràcia</title>

Partició sil·làbica: o_clo_crà_ci_a
Etimologia: del gr. okhlokratía, íd., comp. de ókhlos ‘multitud’ i krátos ‘força, poder’ 1a font: 1888, DLab.

femení Govern de la multitud, de la turba.

■ oclocràcia

femení Govern de la multitud, de la turba

■ oclocràtic

| oclocràtica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oclocràtic</title>

Etimologia: de oclocràcia 1a font: 1888, DLab.

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’oclocràcia.

■ oclocràtic

| oclocràtica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’oclocràcia

ocloure

<title type="display">ocloure</title>

Partició sil·làbica: o_clou_re
Etimologia: del ll. occludĕre ‘tancar’

verb transitiu [p p oclòs -osa] Produir el tancament (d’algun conducte).

ocloure

verb transitiu p p oclòs -osa Produir el tancament d’algun conducte

oclús

| oclusa

<title type="display">oclús</title>

Etimologia: del ll. occlusus, -a, -um ‘tancat’

adjectiu Tancat. Conducte oclús.

oclús

| oclusa

adjectiu Tancat Conducte oclús

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ oci

ocimè

■ ociós | ociosa

■ ociós | ociosa

■ ociosament

■ ociositat

ocitocina

■ oclocràcia

■ oclocràtic | oclocràtica

■ oclocràtic | oclocràtica

ocloure

oclús | oclusa

oclús | oclusa

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ ociós

| ociosa

■ ociós

| ociosa

■ oclocràtic

| oclocràtica

■ oclocràtic

| oclocràtica

oclús

| oclusa

oclús

| oclusa

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia