Es mostren 88940 resultats

ocultista

ocultista

ocumé


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ocumé</title>

Body
    [plural ocumés] masculí
  1. botànica Arbre de la família de les burseràcies (Aucoumea klaineana), de fulles pinnades, flors petites i grogoses i fruits en càpsula, propi de l’Àfrica equatorial i conreat extensament a la seva regió d’origen per la fusta.
  2. fusteria Fusta de l’ocumé, lleugera i de color rosat, emprada en contraplacats i capses de cigars.

ocumé

ocupa

ocupa

ocupabilitat

ocupabilitat

ocupable

ocupable

Traducció

ocupació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ocupació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: o_cu_pa_ci_ó
Etimologia: del ll. occupatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    femení
    1. Acció d’ocupar o ocupar-se;
    2. l’efecte. L’ocupació de l’illa pels anglesos fou rapidíssima. Donar ocupació a algú. Cinquanta anys d’ocupació. Va trobar ocupació.
    1. Allò en què hom està ocupat.
    2. especialment Treball, estudi, etc., en què hom esmerça el temps amb retribució o guany. La seva ocupació li permetia de viure folgadament.
  1. economia
    1. Utilització de mà d’obra per a la producció.
    2. Utilització efectiva, en un moment donat, dels recursos productius (mà d’obra, béns de capital i recursos naturals).
    1. dret administratiu Presa de possessió per part dels poders públics d’una propietat privada per a l’estudi o l’execució de treballs públics.
    2. dret civil Forma originària d’adquirir la propietat consistent a apoderar-se de béns materials externs que no pertanyen a ningú, amb la intenció d’apropiar-se’ls.
    3. dret internacional Exercici temporal de la sobirania sobre un territori o un estat estranger.
    4. dret militar Delicte que comet qui de forma indeguda s’apodera de documents militars o no els restitueix als centres a què correspongui.
    5. sociologia Moviment social centrat en la recuperació de locals buits, amb l’objectiu de convertir-los en habitatges o bé en centres socials autogestionats, i que reivindica, per tant, l’ús social de la propietat.

ocupació

ocupacional

ocupacional

Traducció

ocupador
| ocupadora

ocupador
| ocupadora

ocupant

ocupant

ocupar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ocupar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. occupare, íd., der. de ob- ‘enfront de’ i capĕre ‘agafar’ 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Prendre possessió d’un lloc. Les tropes van ocupar la cota.
    2. Establir-se en un lloc. L’enemic va ocupar les posicions estratègiques desallotjades.
    3. Estar establert en un lloc. La seva família ocupava els dos pisos alts.
    4. Prendre possessió (d’un lloc) per la força com a mesura de pressió en una situació conflictiva. Els immigrants sense papers han ocupat una església. Els estudiants han ocupat el rectorat.
    5. ciències militars Sotmetre militarment (un territori estranger). L’exèrcit alemany va ocupar una gran part d’Europa.
    6. Omplir un lloc. Els mars ocupen gairebé tres quartes parts de la superfície de la Terra. El seient que ell ocupa.
    7. figuradament Exercir. Ocupar un càrrec.
  2. transitiu
    1. Emprar algú en alguna feina, transitòriament. La vaig ocupar a fregar les rajoles.
    2. Donar a algú una ocupació estable. L’han ocupat en un magatzem.
  3. pronominal
    1. Fer algú o alguna cosa objecte de la cura, de les preocupacions, etc. Tu ocupa’t dels hostes.
    2. Aplicar-se a una cosa com a treball. En què t’ocupaves, quan eres a l’estranger?
  4. transitiu Emprar un espai de temps a fer alguna cosa. En què ocupes les hores lliures?

ocupar