Es mostren 88954 resultats

■ oficina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oficina</title>

Etimologia: del ll. officĭna ‘taller, fàbrica’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Lloc on hom fa un dels serveis d’una administració. Oficina de recaptació d’imposts.
    1. Lloc on hom treballa en alguna cosa.
    2. oficina de premsa Departament d’una empresa o d’un organisme que, en termes generals, realitza funcions de mitjancer entre la institució que representa i els periodistes i és concebut com a servei periodístic i de relacions públiques.
  3. especialment Lloc on són fetes les preparacions farmacèutiques.
  4. dret internacional Cadascun dels organismes centrals creats per a l’aplicació i el funcionament d’una convenció signada per diferents estats.

■ oficina

femení Lloc on hom fa un dels serveis d’una administració Oficina de recaptació d’imposts Lloc on hom treballa en alguna cosa oficina de premsa Departament d’una empresa o d’un organisme que, en termes generals, realitza funcions de mitjancer entre la institució que representa i els periodistes i és concebut com a servei periodístic i de relacions públiques especialment Lloc on són fetes les preparacions farmacèutiques dret internacional Cadascun dels organismes centrals creats per a l’aplicació i el funcionament d’una convenció signada per diferents estats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oficinal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oficinal</title>

Etimologia: del b. ll. officinalis ‘propi de les oficines o tallers’
    adjectiu farmàcia, indústria farmacèutica
  1. Que entra en les preparacions farmacèutiques. Planta oficinal.
  2. Dit dels productes actius les característiques dels quals (a diferència dels magistrals) són descrites a les farmacopees i als formularis oficials.

■ oficinal

adjectiu farmàcia, indústria farmacèutica Que entra en les preparacions farmacèutiques Planta oficinal Dit dels productes actius les característiques dels quals a diferència dels magistrals són descrites a les farmacopees i als formularis oficials
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oficinesc
| oficinesca

■ oficinesc
| oficinesca

adjectiu despectivament Relatiu o pertanyent a les oficines de l’estat Propi o característic de les oficines de l’estat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oficinista

■ oficinista

masculí i femení Persona que treballa en una oficina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oficiós
| oficiosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oficiós</title>

Partició sil·làbica: o_fi_ci_ós
Etimologia: del ll. officiosus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
    1. Que es manifesta sol·lícit a ésser útil a un altre, servicial.
    2. Dit de la mediació benèvola d’un tercer.
    1. Que prové d’una autoritat, etc., però sense caràcter oficial.
    2. Que expressa el pensament del govern sense ésser oficial. Aquesta comunicació només és oficiosa. Un diari oficiós.

■ oficiós
| oficiosa

adjectiu Que es manifesta sollícit a ésser útil a un altre, servicial Dit de la mediació benèvola d’un tercer Que prové d’una autoritat, etc, però sense caràcter oficial Que expressa el pensament del govern sense ésser oficial Aquesta comunicació només és oficiosa Un diari oficiós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oficiosament

■ oficiosament

adverbi Amb oficiositat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oficiositat

■ oficiositat

femení Qualitat d’oficiós Acte oficiós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oficleide

■ oficleide

masculí música Figle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofíctids

■ ofíctids

masculí ictiologia plural Família de peixos teleostis de l’ordre dels anguilliformes que habiten preferentment els fons tous de les mars càlides singular Peix de la família dels ofíctids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofídic
| ofídica

■ ofídic
| ofídica

adjectiu Relatiu o pertanyent als ofidis
Traducció