Es mostren 88940 resultats

■ orbital


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orbital</title>

Etimologia: de òrbita 1a font: s. XV, Cauliach
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’òrbita.
  2. química física
    1. orbital atòmic Cadascuna de les funcions que descriuen l’estat estacionari de l’ona tridimensional associada a un electró que forma part d’un àtom.
    2. orbital molecular Cadascuna de les funcions d’ona associades a un electró que forma part d’una molècula.

■ orbital

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’òrbita química física orbital atòmic Cadascuna de les funcions que descriuen l’estat estacionari de l’ona tridimensional associada a un electró que forma part d’un àtom orbital molecular Cadascuna de les funcions d’ona associades a un electró que forma part d’una molècula
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orbitar

■ orbitar

verb astronomia i física transitiu Girar al voltant d’un cos La Terra orbita el Sol intransitiu Girar La Terra orbita al voltant del Sol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orbitari
| orbitària

■ orbitari
| orbitària

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a l’òrbita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orbitolina

■ orbitolina

femení paleontologia i zoologia Gènere de protozous rizòpodes de l’ordre dels foraminífers Orbitolina sp , amb la closca cargolada en hèlix cònica, que eren propis del cretaci
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

orbitòstat

orbitòstat

masculí antropologia física Instrument utilitzat per a mesurar els eixos orbitaris
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orc
| orca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orc</title>

Etimologia: del ll. orcus ‘infern; divinitat infernal; la mort’ 1a font: c. 1900, Verdaguer
  1. adjectiu
    1. Dit del temps dolent, rúfol, d’una terra dolenta, inhospitalària, d’una persona carregosa, enutjosa, d’una cosa lletja, repulsiva.
    2. dialectal Esquerp.
    3. fer l’orc Fer el beneit, fer ximpleries.
  2. masculí mitologia Lloc on, segons la mitologia clàssica, anaven les ànimes després de la mort.

■ orc
| orca

adjectiu Dit del temps dolent, rúfol, d’una terra dolenta, inhospitalària, d’una persona carregosa, enutjosa, d’una cosa lletja, repulsiva dialectal Esquerp fer l’orc Fer el beneit, fer ximpleries masculí mitologia Lloc on, segons la mitologia clàssica, anaven les ànimes després de la mort
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orca</title>

Etimologia: del ll. orca, íd., i ‘gerra’, i aquest, d’una contaminació dels mots gr. húrkhē ‘gerra per a peix salat’ i óryga, acusatiu de óryx ‘balena’, relacionat amb l’altre popularment per semblança de forma 1a font: 1888, DLab.
femení zoologia Mamífer de l’ordre dels cetacis, de la família dels delfínids (Orcinus orca), amb cos de forma massissa, el cap arrodonit, de color negre al dors i blanc a la part inferior, carnívor i depredador molt poderós.

■ orca

femení zoologia Mamífer de l’ordre dels cetacis, de la família dels delfínids Orcinus orca , amb cos de forma massissa, el cap arrodonit, de color negre al dors i blanc a la part inferior, carnívor i depredador molt poderós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orcaneta

■ orcaneta

femení botànica Peu de colom
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orceïna

■ orceïna

femení C 28 H 24 O 7 N 2 química orgànica i colorants Matèria colorant obtinguda de l’orcina i amoníac, que es presenta en cristalls rogencs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orcina

■ orcina

femení química orgànica Orcinol
Traducció