Es mostren 88954 resultats

■ oratori
| oratòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oratori</title>

Etimologia: del ll. oratorius, -a, -um, íd. 1a font: 1274
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orador, a l’art de l’orador. Estil oratori. Condicions oratòries.
  2. femení literatura Art d’expressar-se, de parlar en públic.
  3. masculí cristianisme Lloc destinat a la pregària.
  4. masculí música Drama musical de tema religiós.
  5. oratori festiu catolicisme Institució fundada pels salesians encaminada a l’esbarjo dels joves els dies de festa, consistent en jocs, vetllades literariomusicals i oració.

■ oratori
| oratòria

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orador, a l’art de l’orador Estil oratori Condicions oratòries femení literatura Art d’expressar-se, de parlar en públic masculí cristianisme Lloc destinat a la pregària masculí música Drama musical de tema religiós oratori festiu catolicisme Institució fundada pels salesians encaminada a l’esbarjo dels joves els dies de festa, consistent en jocs, vetllades literariomusicals i oració
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

oratorià
| oratoriana


<title type="display">oratorià</title>

Partició sil·làbica: o_ra_to_ri_à
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la societat de l’Oratori.
  2. masculí Membre de l’Oratori, societat clerical fundada per sant Felip Neri.

oratorià
| oratoriana

adjectiu Relatiu o pertanyent a la societat de l’Oratori masculí Membre de l’Oratori, societat clerical fundada per sant Felip Neri
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oratòriament

■ oratòriament

adverbi D’una manera oratòria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orb
| orba


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orb</title>

Etimologia: del ll. orbus ‘privat d’un familiar; orfe; privat de vista’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Privat de la vista, cec.
  2. dialectal figuradament Extraordinàriament gros o gran, abundant, exorbitant. Enguany hi haurà una collita orba. Un guany orb.
  3. agricultura Dit del cereal, de l’espiga, etc., que no ha granat i s’ha tornat negre per malaltia, especialment la càries. Una civada orba. Un blat orb. Una espiga orba.

■ orb
| orba

adjectiu Privat de la vista, cec dialectal figuradament Extraordinàriament gros o gran, abundant, exorbitant Enguany hi haurà una collita orba Un guany orb agricultura Dit del cereal, de l’espiga, etc, que no ha granat i s’ha tornat negre per malaltia, especialment la càries Una civada orba Un blat orb Una espiga orba
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orbament

■ orbament

adverbi Cegament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orbar

■ orbar

verb transitiu antigament Fer orb, privar de la vista eixorbar Privar, desposseir, d’una cosa Un poble orbat de llibertat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orbe


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orbe</title>

Etimologia: del ll. orbis ‘cercle; roda’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Òrbita d’un cos celeste.
  2. Pla de l’òrbita d’un cos celeste.
  3. Cos celeste.
  4. Esfera terrestre, terra, món.
  5. Esfera celeste.
  6. Univers, conjunt de totes les coses existents.
  7. Cadascuna de les esferes cristal·lines que, en els models geocèntrics, hom suposava que servien de suport als distints planetes.

■ orbe

masculí Òrbita d’un cos celeste Pla de l’òrbita d’un cos celeste Cos celeste Esfera terrestre, terra, món Esfera celeste Univers, conjunt de totes les coses existents Cadascuna de les esferes cristallines que, en els models geocèntrics, hom suposava que servien de suport als distints planetes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

orber
| orbera

orber
| orbera

adjectiu i masculí i femení Orbí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orbetat

■ orbetat

femení Qualitat d’orb, ceguesa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

orbí
| orbina

orbí
| orbina

adjectiu i masculí i femení D’Orba Marina Alta