Es mostren 88954 resultats

■ orina

■ orina

femení símbol Uri fisiologia animal Excreció líquida dels ronyons conduïda a la bufeta pels urèters i expellida per la uretra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orinada

■ orinada

femení fisiologia animal Acció d’orinar l’efecte Quantitat d’orina expellida d’un cop
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orinador

■ orinador

masculí Lloc a posta per a orinar els homes, de diferents formes Urinari públic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orinaire

■ orinaire

masculí i femení Persona que orina sovint
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orinal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orinal</title>

Etimologia: del b. ll. urinal, íd. 1a font: s. XIV
    masculí
  1. Vas de terrissa, metall, plàstic, etc., per a orinar-hi o fer-hi altres deposicions corporals.
  2. orinal pla Orinal baix de vores i allargat per a usar-lo els malalts sense llevar-se del llit.

■ orinal

masculí Vas de terrissa, metall, plàstic, etc, per a orinar-hi o fer-hi altres deposicions corporals orinal pla Orinal baix de vores i allargat per a usar-lo els malalts sense llevar-se del llit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orinar</title>

Etimologia: del ll. urinari, íd. 1a font: s. XIII, Arnau
    verb
    1. intransitiu fisiologia animal Expel·lir orina per la uretra. Ha d’orinar molt sovint.
    2. pronominal Expel·lir l’orina involuntàriament. Orinar-se al llit.
    3. pronominal Expel·lir l’orina en un lloc inadequat. Orinar-se a la piscina.
  2. transitiu patologia Expel·lir un altre líquid pel conducte de l’orina. Orinava sang.

■ orinar

verb intransitiu fisiologia animal Expellir orina per la uretra Ha d’orinar molt sovint pronominal Expellir l’orina involuntàriament Orinar-se al llit pronominal Expellir l’orina en un lloc inadequat Orinar-se a la piscina transitiu patologia Expellir un altre líquid pel conducte de l’orina Orinava sang
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orinc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orinc</title>

Etimologia: del fr. orin, d’origen incert, potser a través del cast. orinque, íd.
masculí marina, marítim Cap de gruix adequat que per un extrem és amarrat a la creu de l’àncora i per l’altre és afermat a la boia que l’ha d’abalisar.

■ orinc

masculí marina, marítim Cap de gruix adequat que per un extrem és amarrat a la creu de l’àncora i per l’altre és afermat a la boia que l’ha d’abalisar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orincar

■ orincar

verb transitiu marina, marítim Afermar una corda per un cap a una boia i per l’altre a l’àncora
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orinera

■ orinera

femení Ganes d’orinar, pixera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orins

■ orins

masculí plural fisiologia animal Porció d’orina expellida
Traducció