Es mostren 88954 resultats

orticonoscopi

orticonoscopi

ortiga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ortiga</title>

Accessory
Etimologia: del ll. urtīca, íd. 1a font: s. XIII
Body
    femení
  1. botànica
    1. Gènere d’herbes anuals o perennes de la família de les urticàcies (Urtica sp), de fulles oposades, flors unisexuals tetràmeres i fruits en aqueni. Cal esmentar-ne l’ortiga balera o de pilotes (U. pilulifera), l’ortiga gran (U. dioica) i l’ortiga petita (o ortiga barragana) (U. urens).
    2. ortiga morta Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Lamium album), de fulles ovades, molt semblants a les de l’ortiga, i flors blanques i grosses.
  2. ortiga verda zoologia Cnidari de la subclasse dels antozous de l’ordre dels actiniaris (Actinia cari), molt semblant al tomàquet de mar, però amb una coloració normalment verda.

ortiga

ortigada

ortigada

ortigall

ortigall

ortigar1

ortigar1

Informació complementària

ortigar2

ortigar2

Informació complementària

ortigatge

ortigatge

Traducció

ortigola

ortigola

Traducció

ortigosa

ortigosa

Traducció

ortiu
| ortiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ortiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: or_tiu
Etimologia: del ll. ortivus, -a, -um, íd., der. de ortus, -a, -um, participi de orīri ‘sortir un astre’
Body
    adjectiu astronomia
  1. Relatiu o pertanyent a la sortida d’un astre.
  2. Relatiu o pertanyent a l’orient; oriental.
  3. amplitud ortiva Arc mesurat a l’horitzó entre el punt cardinal est i el punt per on surt un astre.

ortiu
| ortiva