<title type="display">oryzenina</title>
Body
femení alimentació, indústries alimentàries Glutelina majoritària de l’arròs.
Es mostren 88940 resultats
Os
<title type="display">Os</title>
Body
símbol química inorgànica osmi.
Os
símbol química inorgànica osmi
■
os1
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">os</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Pronúncia: ɔ́s
Etimologia: del ll. vg. ŏssum, ll. cl. ŏs, ŏssis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: del ll. vg. ŏssum, ll. cl. ŏs, ŏssis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
[plural ossos]
masculí
-
- anatomia animal i histologia Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs).
- plural Restes mortals.
- figuradament Peresa. Quin os que tragina, aquell!
- ésser un os dur de rosegar (o simplement ésser un os) Ésser, una qüestió, difícil, desagradable, etc.
- no tenir més que ossos (o més que la pell i l’os) Estar molt magre.
- no tenir cap os sencer Estar capolat, estar molt fatigat.
- no trencar-s’hi cap os (en una feina, etc.) No cansar-s’hi gaire.
- tenir un os a la panxa (o al ventre) Tenir mandra.
- os bertran Os sacre.
- os bertran figuradament Peresa.
- tornar els ossos a lloc Refer-se d’una malaltia o d’una situació precària.
-
per extensió
- Parts dures de certs animals.
- Pinyol de l’oliva i altres fruits.
Vegeu també:
os2
■
os1
plural ossos masculí anatomia animal i histologia Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans cervell, cor, pulmons i la de possibilitar el moviment a tall de palanques mogudes pels músculs plural Restes mortals figuradament Peresa Quin os que tragina, aquell ésser un os dur de rosegar o simplement ésser un os Ésser, una qüestió, difícil, desagradable, etc no tenir més que ossos o més que la pell i l’os Estar molt magre no tenir cap os sencer Estar capolat, estar molt…
■
os2
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">os</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia ós]
Pronúncia: ós
Etimologia: del ll. ŭrsus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Pronúncia: ós
Etimologia: del ll. ŭrsus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
[plural ossos]
masculí
zoologia
-
- Nom donat als diversos carnívors fissípedes de la família dels úrsids agrupats en els gèneres Euarctos, Helarctos, Selenarctos, Melursus, Thalarctos, Tremarctos i Ursus, tots de grandària considerable, cos corpulent, amb ungles als dits, cua curta, carnívors, lents per terra i àgils a l’aigua. Entre els ossos més destacats cal esmentar l’os malai (H. malayanus), l’os negre americà (E. americanus), l’os morrut (M. ursinus), l’os tibetà (S. thibetanus), l’os d’Alaska (U. gygas), l’os bru (U. arctos), l’os gris (U. horribilis) i l’os blanc (Th. maritimus).
- lleig com un os Es diu d’un home lleig i pelut.
- os polar Os blanc.
- viure com un os Viure solitari, defugint la societat dels homes.
- os formiguer Nom donat a diversos mamífers edentats, del subordre dels xenartres, pertanyents tots ells a la família dels mirmecofàgids, que es nodreixen de formigues i insectes semblants que recullen amb la llengua.
- os rentador Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels prociònids (Procyon lotor), de potes petites cobertes de pèl, cara allargada en un curt musell, ulls vius, pelatge gris groguenc i negre, grimpador i nedador i de costums nocturns.
Vegeu també:
os1
■
os2
plural ossos masculí zoologia Nom donat als diversos carnívors fissípedes de la família dels úrsids agrupats en els gèneres Euarctos , Helarctos , Selenarctos , Melursus , Thalarctos , Tremarctos i Ursus , tots de grandària considerable, cos corpulent, amb ungles als dits, cua curta, carnívors, lents per terra i àgils a l’aigua Entre els ossos més destacats cal esmentar l’ os malai H malayanus , l’ os negre americà E americanus , l’ os morrut M ursinus , l’ os tibetà S thibetanus , l’ os d’Alaska U gygas , l’ os bru U arctos , l’ os gris U horribilis i l’ os blanc Th maritimus…
■
osa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">osa</title>
Accessory
Etimologia: de (gluc)osa, com a nom genèric dels sucres
Body
femení química orgànica i bioquímica Glúcid, especialment monosacàrid.
■
osa
femení química orgànica i bioquímica Glúcid, especialment monosacàrid
osazona
<title type="display">osazona</title>
Body
femení química orgànica Cadascun dels derivats dels hidrats de carboni obtinguts per reacció d’aquests amb un excés de fenilhidrazina.
osazona
femení química orgànica Cadascun dels derivats dels hidrats de carboni obtinguts per reacció d’aquests amb un excés de fenilhidrazina
■
osc
| osca
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">osc</title>
Accessory
Etimologia: del ll. ŏscus, -a, -um, íd.
Body
- adjectiu Relatiu o pertanyent als oscs o a llur llengua.
- masculí i femení història Individu d’una antiga població de la Campània, nascuda de la fusió dels samnites amb els opici vers la segona meitat del segle V aC.
- masculí lingüística Llengua oscoúmbrica parlada pels oscs.
■
osc
| osca
adjectiu Relatiu o pertanyent als oscs o a llur llengua masculí i femení història Individu d’una antiga població de la Campània, nascuda de la fusió dels samnites amb els opici vers la segona meitat del segle V aC masculí lingüística Llengua oscoúmbrica parlada pels oscs
■
osca
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">osca</title>
Accessory
Etimologia: d’origen incert, potser d’una base preromana *osca que podria procedir d’un encreuament de sinònims, entre el celt. ask ‘mossa’ i el romànic *mosca, de mo(r)sica, der. de morsicare ‘mossegar’ 1a font: s. XIV, Alcoatí
Body
-
femení
-
- Tall, regata, buit, etc., que trenca la continuïtat i que és fet en una peça, un objecte, etc., amb finalitats diverses.
- armament Incisió practicada a l’alça d’una arma de foc per la qual ha de passar la visual en apuntar.
- oficis manuals Senyal fet amb una incisió en un bastó, en una barra de romana, etc., per indicar una quantitat o una unitat de compte o de mesura.
- anar lluny d’osques Anar errat.
- ramaderia Senyal fet en una orella del bestiar oví que consisteix en un tall en angle recte.
- indústria tèxtil Regata feta a la punta d’un fus per enganxar-hi el fil i evitar que s’escorri.
- oficis manuals Defecte d’un instrument tallant, que consisteix en un buit a la seva línia de tall.
- Pas estret i acinglerat en una serralada.
■
osca
femení Tall, regata, buit, etc, que trenca la continuïtat i que és fet en una peça, un objecte, etc, amb finalitats diverses armament Incisió practicada a l’alça d’una arma de foc per la qual ha de passar la visual en apuntar oficis manuals Senyal fet amb una incisió en un bastó, en una barra de romana, etc, per indicar una quantitat o una unitat de compte o de mesura anar lluny d’osques Anar errat ramaderia Senyal fet en una orella del bestiar oví que consisteix en un tall en angle recte indústria tèxtil Regata feta a la punta d’un fus per enganxar-hi el fil i evitar que s’escorri oficis…
■
oscadís
| oscadissa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oscadís</title>
Accessory
Etimologia: de oscar
Body
adjectiu Que s’osca amb facilitat.
■
oscadís
| oscadissa
adjectiu Que s’osca amb facilitat
■
oscar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oscar</title>
Accessory
Etimologia: de osca 1a font: 1312
Body
-
verb
- transitiu Fer una osca o osques al tall d’una eina. He oscat la falç.
- pronominal Fer-se una osca o osques en una eina. Oscar-se un ganivet, una falç.
■
oscar
verb transitiu Fer una osca o osques al tall d’una eina He oscat la falç pronominal Fer-se una osca o osques en una eina Oscar-se un ganivet, una falç