Es mostren 88954 resultats

osca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">osca</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, potser d’una base preromana *osca que podria procedir d’un encreuament de sinònims, entre el celt. ask ‘mossa’ i el romànic *mosca, de mo(r)sica, der. de morsicare ‘mossegar’ 1a font: s. XIV, Alcoatí
Body
    femení
    1. Tall, regata, buit, etc., que trenca la continuïtat i que és fet en una peça, un objecte, etc., amb finalitats diverses.
    2. armament Incisió practicada a l’alça d’una arma de foc per la qual ha de passar la visual en apuntar.
    3. oficis manuals Senyal fet amb una incisió en un bastó, en una barra de romana, etc., per indicar una quantitat o una unitat de compte o de mesura.
    4. anar lluny d’osques Anar errat.
    5. ramaderia Senyal fet en una orella del bestiar oví que consisteix en un tall en angle recte.
    6. indústria tèxtil Regata feta a la punta d’un fus per enganxar-hi el fil i evitar que s’escorri.
  1. oficis manuals Defecte d’un instrument tallant, que consisteix en un buit a la seva línia de tall.
  2. Pas estret i acinglerat en una serralada.

osca

oscadís
| oscadissa

oscadís
| oscadissa

oscar

oscar

oscat
| oscada


<title type="display">oscat</title>

Accessory
Etimologia: de oscar
Body
    adjectiu heràldica
  1. Dit de l’escut que porta una osca a l’angle superior destre, que servia per a passar-hi la llança en els moments de descans en els torneigs.
  2. Dit de la figura, especialment la creu, les extremitats de la qual acaben amb una osca en forma d’angle, de semicercle o de quadrat.

oscat
| oscada

oscí

oscí

oscil·lació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">oscil·lació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: os_cil_la_ci_ó
Etimologia: del ll. oscillatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení
    1. Acció d’oscil·lar;
    2. l’efecte.
  1. Cadascun dels moviments d’anada o de tornada d’un cos que oscil·la.
  2. física Variació periòdica d’una magnitud d’un sistema físic iniciada en provocar, mitjançant un agent exterior, una desviació d’una certa amplitud d’aquesta magnitud respecte al seu valor estable o d’equilibri en el sistema en què es troba.
  3. oscil·lació de la línia de costa geologia Variació de la línia de costa en el decurs del temps.

oscil·lació

oscil·lador
| oscil·ladora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oscil·lador</title>

Accessory
Etimologia: de oscil·lar
Body
  1. adjectiu Que oscil·la.
  2. masculí electrònica
    1. Circuit, dispositiu, aparell, etc., destinat a produir oscil·lacions elèctriques.
    2. oscil·lador local radiotècnia Oscil·lador incorporat als aparells receptors superheterodins, destinat a produir el canvi de freqüència del senyal rebut.
  3. oscil·lador harmònic física Sistema físic sotmès exclusivament a una força recuperadora proporcional a l’elongació i de signe oposat a aquesta.

oscil·lador
| oscil·ladora

oscil·lant

oscil·lant

oscil·lar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oscil·lar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. oscillare, íd., der. de oscillum, dimin. de os ‘boca’, que tenia el sentit de ‘mascareta’, sobretot de Bacus, que penjaven als arbres, sobretot a les vinyes, perquè es balancegessin al vent 1a font: 1839, DLab.
Body
    verb intransitiu
  1. Moure’s entorn d’un eix o d’un punt fix alternativament en un sentit i en el sentit contrari.
    1. Variar o fluctuar entre límits fixats. La temperatura d’ara mateix arreu del país oscil·la entre 10 i 15 graus.
    2. física i matemàtiques Moure’s, un cos, o variar, una magnitud, d’una manera més o menys periòdica.
  2. figuradament Presentar alternatives. La seva fe oscil·lava sovint entre l’entusiasme i l’escepticisme.

oscil·lar

oscil·latori
| oscil·latòria

oscil·latori
| oscil·latòria