Es mostren 88939 resultats

■ padrinatge

■ padrinatge

masculí Qualitat de padrí o de padrina El fet d’ésser padrí o padrina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ padrinejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">padrinejar</title>

Etimologia: de padrí
    verb
  1. transitiu
    1. Fer de padrí, apadrinar. El va padrinejar el seu oncle matern.
    2. figuradament Patrocinar.
  2. intransitiu Anomenar molt el padrí o la padrina, anar-li molt al darrere, estar-li molt afeccionat. La nena tot el dia padrineja.

■ padrinejar

verb transitiu Fer de padrí, apadrinar El va padrinejar el seu oncle matern figuradament Patrocinar intransitiu Anomenar molt el padrí o la padrina, anar-li molt al darrere, estar-li molt afeccionat La nena tot el dia padrineja
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ padró


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">padró</title>

Homòfon: pedró
Etimologia: del ll. patronus, íd. ‘defensor, protector’ 1a font: 1272, CTort.
    masculí
  1. dret administratiu Llista pública i autoritzada on es relacionen tots els habitants d’un terme municipal en una data determinada.
  2. història
    1. Senyor d’un serf.
    2. especialment Darrer senyor d’un esclau emancipat.
  3. padró de mas història del dret català A la Catalunya Vella, del segle XIII al XV, els fills i les filles del pagès de remença que eren adscrits a un mas mentre no fossin redimits.

■ padró

masculí dret administratiu Llista pública i autoritzada on es relacionen tots els habitants d’un terme municipal en una data determinada història Senyor d’un serf especialment Darrer senyor d’un esclau emancipat padró de mas història del dret català A la Catalunya Vella, del segle XIII al XV, els fills i les filles del pagès de remença que eren adscrits a un mas mentre no fossin redimits
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

paduà
| paduana

paduà
| paduana

adjectiu i masculí i femení De Pàdua ciutat i província d’Itàlia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paduc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paduc</title>

    masculí botànica
  1. Gènere d’arbres caducifolis de la família de les papilionàcies (Pterocarpus sp), de fulles pinnades, flors grogues oloroses i fruit arrodonit i alat, que forneixen una fusta perdurable i un suc astringent emprat en adoberia, entre els quals cal destacar l’amboina (P. indicus).
  2. fusteria Fusta del paduc, dura i pesant, emprada en ebenisteria.

■ paduc

masculí botànica Gènere d’arbres caducifolis de la família de les papilionàcies Pterocarpus sp , de fulles pinnades, flors grogues oloroses i fruit arrodonit i alat, que forneixen una fusta perdurable i un suc astringent emprat en adoberia, entre els quals cal destacar l’amboina P indicus fusteria Fusta del paduc, dura i pesant, emprada en ebenisteria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paella</title>

Partició sil·làbica: pa_e_lla
Etimologia: de l’ant. i dial. padella, ll. patĕlla ‘plata; paella’, per influx del fr. ant. paële, íd.; patella és dimin. de paena/patĭna ‘plata’, relacionat, si més no per l’etimologia popular, amb patēre ‘estar obert; estendre’s’ 1a font: 1254
    femení
    1. Estri de cuina, de metall, en forma de vas rodó ample i de poca altura, amb un mànec llarg o amb dues nanses petites, que serveix per a fregir i coure viandes.
    2. gastronomia Plat d’arròs sec amb carn, peix, marisc, llegums, hortalisses i condiments, típic del País Valencià.
    3. per analogia Orinal pla.
    4. tenir la paella pel mànec figuradament Poder fer i desfer a la seva voluntat en un afer.
  2. botànica Pipa.
  3. cançó de la paella Himne revolucionari, conegut també generalment amb el nom de Xirivit, que cantaven els revoltats de la Jamància.

■ paella

femení Estri de cuina, de metall, en forma de vas rodó ample i de poca altura, amb un mànec llarg o amb dues nanses petites, que serveix per a fregir i coure viandes gastronomia Plat d’arròs sec amb carn, peix, marisc, llegums, hortalisses i condiments, típic del País Valencià per analogia Orinal pla tenir la paella pel mànec figuradament Poder fer i desfer a la seva voluntat en un afer botànica Pipa cançó de la paella Himne revolucionari, conegut també generalment amb el nom de Xirivit , que cantaven els revoltats de la Jamància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paellada

■ paellada

femení Allò que cap o que es pot fregir o coure d’un cop en una paella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paellaire

■ paellaire

masculí i femení oficis manuals Persona que fa paelles o en ven
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paeller
| paellera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paeller</title>

Partició sil·làbica: pa_e_ller
Etimologia: de paella
  1. masculí i femení Paellaire.
  2. masculí i femení
    1. Persona que sap cuinar molt bé la paella.
    2. Persona molt afeccionada a menjar paella.
  3. masculí i femení Prestatge on hom guarda les paelles.
  4. masculí Construcció, al ras, adequada per a coure l’arròs a la paella amb llenya o garbons petits.

■ paeller
| paellera

masculí i femení Paellaire masculí i femení Persona que sap cuinar molt bé la paella Persona molt afeccionada a menjar paella masculí i femení Prestatge on hom guarda les paelles masculí Construcció, al ras, adequada per a coure l’arròs a la paella amb llenya o garbons petits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paer
| paera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paer</title>

Partició sil·làbica: pa_er
Etimologia: der. del ll. pax, pacis ‘pau’ 1a font: 1272, CTort.
  1. masculí i femení dialectal
    1. Regidor, edil.
    2. paer en cap dret administratiu Alcalde.
  2. masculí història Als municipis de la regió de Lleida, nom donat als magistrats que en detenien les facultats rectores i executives.
  3. masculí història Cadascun dels quatre prohoms als quals Jaume I de Catalunya-Aragó confià l’administració comunal barcelonina, autoritzant-los a prendre consellers que els assessoressin en llur càrrec.
  4. masculí història A Tortosa, des del 1276 fins a la Nova Planta, jutge representant de la ciutat que assistia amb caràcter assessor i executiu el veguer per a assegurar la pau i l’ordre públic.

■ paer
| paera

masculí i femení dialectal Regidor, edil paer en cap dret administratiu Alcalde masculí història Als municipis de la regió de Lleida, nom donat als magistrats que en detenien les facultats rectores i executives masculí història Cadascun dels quatre prohoms als quals Jaume I de Catalunya-Aragó confià l’administració comunal barcelonina, autoritzant-los a prendre consellers que els assessoressin en llur càrrec masculí història A Tortosa, des del 1276 fins a la Nova Planta, jutge representant de la ciutat que assistia amb caràcter assessor i executiu el veguer per a assegurar la pau i l’ordre…
Traducció