Es mostren 88939 resultats

■ pairal

■ pairal

adjectiu Dels pares o avantpassats Casa pairal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pairalia

pairalia

femení Casa pairal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pairalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pairalisme</title>

Partició sil·làbica: pai_ra_lis_me
    masculí
  1. Afecció a les coses pairals, als usos i costums tradicionals catalans. Aquella literatura es caracteritzava per un excessiu pairalisme.
  2. Sistema basat en el manteniment dels usos pairals, especialment la família rural tradicional i la institució de l’hereu.

■ pairalisme

masculí Afecció a les coses pairals, als usos i costums tradicionals catalans Aquella literatura es caracteritzava per un excessiu pairalisme Sistema basat en el manteniment dels usos pairals, especialment la família rural tradicional i la institució de l’hereu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pairar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pairar</title>

Partició sil·làbica: pai_rar
Etimologia: mot comú amb l’oc., probablement del ll. pariare ‘ser igual’, der. de par ‘igual’, en el sentit de ser ‘equànime, equilibrat’ 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. intransitiu nàutica Una nau de vela, estar aturada poca estona amb les veles del trinquet bracejant, talment que el vent hi incideixi molt agudament per llurs cares de proa, i amb les escotes de les altres veles amollades.
  2. pronominal Estar-se de fer una cosa, prescindir-ne. D’això, me’n puc prou pairar.

■ pairar

verb intransitiu nàutica Una nau de vela, estar aturada poca estona amb les veles del trinquet bracejant, talment que el vent hi incideixi molt agudament per llurs cares de proa, i amb les escotes de les altres veles amollades pronominal Estar-se de fer una cosa, prescindir-ne D’això, me’n puc prou pairar
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paire

■ paire

masculí nàutica Acció de pairar estar al paire Pairar posar-se al paire Una nau de vela, maniobrar per tal que resti al paire
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ país


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">país</title>

Partició sil·làbica: pa_ís
Etimologia: del fr. pays, íd., i aquest, del fr. ant. paiis, ll. td. pagensis ‘pagès’, der. de pagus ‘camp, indret rural’ 1a font: s. XIII
    [plural països] masculí
    1. Unitat fisiogràfica o paisatgística. La Cerdanya és un país muntanyós.
    2. Contrada, terra. Un país de bolets.
  2. Territori d’una nació, d’un poble. El País Basc, el País de Gal·les, els Països Catalans.
  3. Territori i població d’un estat independent.
  4. En un ventall, el tros de tela o paper pintat sostingut per les barnilles.

■ país

plural països masculí Unitat fisiogràfica o paisatgística La Cerdanya és un país muntanyós Contrada, terra Un país de bolets Territori d’una nació, d’un poble El País Basc, el País de Galles, els Països Catalans Territori i població d’un estat independent En un ventall, el tros de tela o paper pintat sostingut per les barnilles
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paisà
| paisana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paisà</title>

Partició sil·làbica: pai_sà
Etimologia: del fr. paysan ‘pagès’, que en cat. ha pres sobretot el sentit de ‘no militar’ 1a font: s. XIX, Milà i F.
  1. masculí i femení
    1. Natural, habitant, d’un país.
    2. Que és del mateix país o del mateix poble que un altre.
    1. masculí i femení Persona que no és militar.
    2. de paisà Dit d’un militar quan no va uniformat. Anar de paisà. Vestit de paisà.

■ paisà
| paisana

masculí i femení Natural, habitant, d’un país Que és del mateix país o del mateix poble que un altre masculí i femení Persona que no és militar de paisà Dit d’un militar quan no va uniformat Anar de paisà Vestit de paisà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

paisa


<title type="display">paisa</title>

Partició sil·làbica: pai_sa
femení economia Moneda fraccionària centesimal de la rupia (Bhutan, Índia, Nepal i Pakistan) i de la taka (Bangladesh).

paisa

femení economia Moneda fraccionària centesimal de la rupia Bhutan, Índia, Nepal i Pakistan i de la taka Bangladesh
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paisanatge

■ paisanatge

masculí Conjunt de paisans, de no militars
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paisatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paisatge</title>

Partició sil·làbica: pai_sat_ge
Etimologia: del fr. paysage, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Vista d’un indret natural.
  2. geografia
    1. Porció d’espai caracteritzada per un tipus de combinació dinàmica d’elements geogràfics diferenciats.
    2. paisatge vegetal geobotànica Estructura de la vegetació d’una unitat geogràfica.
  3. art Pintura, dibuix o gravat que representa un lloc natural o urbà.

■ paisatge

masculí Vista d’un indret natural geografia Porció d’espai caracteritzada per un tipus de combinació dinàmica d’elements geogràfics diferenciats paisatge vegetal geobotànica Estructura de la vegetació d’una unitat geogràfica art Pintura, dibuix o gravat que representa un lloc natural o urbà
Informació complementària
Traducció