Es mostren 88940 resultats

■ abastiment

■ abastiment

masculí dialectal abastament 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abastir

■ abastir

verb transitiu dialectal abastar 4
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abat1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abat</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. abbas, abbātis, pres del gr. ecl. abbã, i aquest, de l’arameu abba ‘pare’ 1a font: orígens de la llengua
    masculí
  1. cristianisme i història eclesiàstica
    1. En la majoria d’ordes monàstics i canonicals, superior d’un monestir o d’una canònica.
    2. abat coadjutor Abat elegit pels monjos en vida del seu antecessor resignat, vell o malalt.
    3. abat comendatari Persona que rebia en comenda les rendes (o una part de les rendes) d’un monestir.
    4. abat exempt Abat exempt de la jurisdicció episcopal; abat nullius.
    5. abat general Abat que governa un orde monàstic independent.
    6. abat laic Durant el període carolingi, seglar que era nomenat per l’emperador per a administrar les rendes d’un monestir.
    7. abat mitrat Abat que usa insígnies pontificals.
    8. abat ‘nullius’ Abat que governa un territori eclesiàstic independent del bisbe i immediatament subjecte a la Seu Apostòlica.
    9. abat president Superior general de cadascuna de les diverses congregacions benedictines confederades.
    10. abat primat Abat que presideix totes les congregacions benedictines confederades de benedictins negres.
    11. abat secular Clergue que gaudeix d’un benefici eclesiàstic amb títol d’abadia i pot usar les insígnies pontificals en les funcions litúrgiques.
    12. abat titular Abat que, havent rebut la benedicció abacial, té el títol d’una abadia extingida sense cap jurisdicció.
  2. cristianisme i història eclesiàstica Rector, curat d’una parròquia.
  3. gastronomia Embotit fet de ventrell de porc farcit de carn capolada.



    4. Vegeu també:
    abat2

■ abat1

masculí cristianisme i història eclesiàstica En la majoria d’ordes monàstics i canonicals, superior d’un monestir o d’una canònica abat coadjutor Abat elegit pels monjos en vida del seu antecessor resignat, vell o malalt abat comendatari Persona que rebia en comenda les rendes o una part de les rendes d’un monestir abat exempt Abat exempt de la jurisdicció episcopal abat nullius abat general Abat que governa un orde monàstic independent abat laic Durant el període carolingi, seglar que era nomenat per l’emperador per a administrar les rendes d’un monestir abat mitrat Abat que usa insígnies…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abat2

■ abat2

Mot emprat en l’expressió fer abat d’algú o alguna cosa locució verbal Abatre, destruir, fer desaparèixer Vegeu també abat 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abatedor
| abatedora

■ abatedor
| abatedora

adjectiu i masculí i femení Que abat Un abatedor d’arbres abatedor de temperatura alimentació, indústries alimentàries Aparell frigorífic que permet abaixar la temperatura dels aliments de manera molt ràpida
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abatible

■ abatible

adjectiu Dit del respatller d’un seient, d’una part d’un moble, etc, que hom pot ajeure o redreçar a voluntat Un auto amb seients abatibles Escriptori abatible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abatiment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abatiment</title>

Etimologia: de abatre
    masculí
  1. Acció d’abatre o d’abatre’s.
  2. Estat d’aquell qui està abatut.
  3. dret Fallida.
  4. economia Reducció del preu de venda d’una mercaderia per part del venedor.
  5. economia Pràctica comercial que consisteix a augmentar el volum de vendes treballant amb uns marges de benefici inferiors als normals.
  6. geometria
    1. Moviment de rotació que porta un pla i les figures que conté sobre un altre pla, l’eix de la rotació essent la recta d’intersecció dels dos plans.
    2. abatiment d’una figura Figura obtinguda com a resultat de l’abatiment d’una altra.
  7. marina, marítim
    1. Derivació d’un vaixell cap a sotavent del seu rumb a causa del vent.
    2. Valor de l’angle format pel rumb real i el rumb aparent.

■ abatiment

masculí Acció d’abatre o d’abatre’s Estat d’aquell qui està abatut dret Fallida economia Reducció del preu de venda d’una mercaderia per part del venedor economia Pràctica comercial que consisteix a augmentar el volum de vendes treballant amb uns marges de benefici inferiors als normals geometria Moviment de rotació que porta un pla i les figures que conté sobre un altre pla, l’eix de la rotació essent la recta d’intersecció dels dos plans abatiment d’una figura Figura obtinguda com a resultat de l’abatiment d’una altra marina, marítim Derivació d’un vaixell cap a sotavent del seu rumb a…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abató

■ abató

masculí història Escolà que en algunes abadies i collegiates medievals parodiava les funcions d’abat des del dia dels Innocents fins a la capvuitada de Nadal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abatoll

■ abatoll

masculí dialectal Acció d’abatollar l’efecte Soroll estrepitós renou Entre tantes criatures, quin abatoll
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abatollar

■ abatollar

verb transitiu dialectal Batollar Fer una cosa apressadament