Es mostren 88939 resultats

■ parlar2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parlar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. parlar1
    masculí
    1. Acció de parlar. Si li lleves el bell parlar, no en resta res.
    2. Manera d’expressar-se. Té un parlar franc, insinuant, suggestiu.
    3. Manera de pronunciar. Té un parlar dolç, harmoniós.
  2. lingüística
    1. En dialectologia, modalitat presa per un dialecte (o per una llengua) en un punt o en diversos punts de la seva àrea. El parlar de Tàrbena. El parlar salat. Els parlars rossellonesos.
    2. En dialectologia social, modalitat de llengua pròpia d’un grup o d’un nivell social, caracteritzada per uns trets lèxics, fonètics, morfosintàctics, etc., més o menys diferenciats. Parlar culte. Parlar popular. Parlar xava.



    3. Vegeu també:
    parlar1

■ parlar2

masculí Acció de parlar Si li lleves el bell parlar, no en resta res Manera d’expressar-se Té un parlar franc, insinuant, suggestiu Manera de pronunciar Té un parlar dolç, harmoniós lingüística En dialectologia, modalitat presa per un dialecte o per una llengua en un punt o en diversos punts de la seva àrea El parlar de Tàrbena El parlar salat Els parlars rossellonesos En dialectologia social, modalitat de llengua pròpia d’un grup o d’un nivell social, caracteritzada per uns trets lèxics, fonètics, morfosintàctics, etc, més o menys diferenciats Parlar culte Parlar popular Parlar xava Vegeu…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

parlavanenc
| parlavanenca

parlavanenc
| parlavanenca

adjectiu i masculí i femení De Parlavà Baix Empordà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parler
| parlera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parler</title>

Homòfon: perlé, perler
Etimologia: de parlar1 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Enraonador, que parla molt. Era una dona poc parlera però gran feinera.
    2. bell parler Que parla bé.
    3. mal parler Que parla malament.
  2. femení Ganes d’enraonar, xerrera.

■ parler
| parlera

adjectiu Enraonador, que parla molt Era una dona poc parlera però gran feinera bell parler Que parla bé mal parler Que parla malament femení Ganes d’enraonar, xerrera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parleria

■ parleria

femení Qualitat de parler Manera característica de parlar una llengua
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parlotejar

■ parlotejar

verb intransitiu Parlar per parlar, més aviat inoportunament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parmèlia

■ parmèlia

femení botànica Gènere de líquens de la família de les parmeliàcies Parmelia sp , de tallus foliaci, lobulat i proveït de rizines, amb espècies que viuen sobre roques o escorces d’arbres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

parmeliàcies


<title type="display">parmeliàcies</title>

Partició sil·làbica: par_me_li_à_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de líquens de l’ordre de les ciclocarpals, de tal·lus foliaci o rarament fruticulós, amb estructura estratificada.
  2. singular Liquen de la família de les parmeliàcies.

parmeliàcies

femení botànica plural Família de líquens de l’ordre de les ciclocarpals, de tallus foliaci o rarament fruticulós, amb estructura estratificada singular Liquen de la família de les parmeliàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parmesà
| parmesana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parmesà</title>

  1. adjectiu i masculí i femení De Parma (ciutat i província d’Itàlia).
  2. masculí alimentació, indústries alimentàries Formatge italià fet amb llet de vaca, de pasta premsada i cuita, de color groc de palla, dura i trencadissa, de sabor fort, amb un 35% de matèries grasses.

■ parmesà
| parmesana

adjectiu i masculí i femení De Parma ciutat i província d’Itàlia masculí alimentació, indústries alimentàries Formatge italià fet amb llet de vaca, de pasta premsada i cuita, de color groc de palla, dura i trencadissa, de sabor fort, amb un 35% de matèries grasses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parnàs1

■ parnàs1

masculí plural parnassos Conjunt de poetes d’un poble, d’un temps, determinat Vegeu també parnàs 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

parnàs2

parnàs2

masculí entomologia Gènere de lepidòpters de la família dels papiliònids Parnassius sp , amb les ales semitransparents i una bossa còrnia a l’abdomen de les femelles Vegeu també parnàs 1