Es mostren 88954 resultats

■ parlamentàriament

■ parlamentàriament

adverbi Segons les pràctiques parlamentàries
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parlamentarisme

■ parlamentarisme

masculí dret constitucional i ciències polítiques Règim polític en el qual el parlament, elegit democràticament, és l’eix de la vida política i la principal font de poder
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parlant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parlant</title>

Etimologia: de parlar1 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení Que parla.
  2. armes parlants heràldica Armes representades per una càrrega que, d’una manera o altra, interpreta gràficament el nom de la família o del municipi que representa.

■ parlant

adjectiu i masculí i femení Que parla armes parlants heràldica Armes representades per una càrrega que, d’una manera o altra, interpreta gràficament el nom de la família o del municipi que representa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parlar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parlar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. vg. parabolari ‘fer comparacions; contar historietes’, der. del ll. parabŏla ‘comparació; al·legoria’ 1a font: 1178
    verb
  1. intransitiu
    1. Expressar allò que hom pensa mitjançant el llenguatge articulat. És mut: no parla. El nen ja diu algunes paraules, però encara no parla. Parla bé, correctament, elegantment, eloqüentment. Parlar en públic. Parlar a algú. Parla, home, què vols? Parlar d’algú. Parlar bé, malament, d’algú. Parlar de negocis, de política. Parlar a favor d’algú, contra algú.
    2. Perorar en públic. El diputat X parlarà a la sessió de demà. Demanar per parlar.
    3. fer parlar algú Obligar algú a respondre o a dir allò que volia callar.
    4. ni parlar-ne! Ni pensar-hi! Dius que vols anar a la discoteca? Ni parlar-ne!
    5. no parlar amb (algú) No fer-s’hi, no tenir-hi tractes. Fa temps que no parla amb el seu pare.
    6. parlar (un jove) amb una noia Tenir relacions amoroses amb ella, festejar-hi.
    7. parlar clar Amb franquesa, amb el cor a la mà.
    8. parlem-ne! Expressió per a indicar la voluntat de diàleg, de no precipitar un tracte, de no donar per definitiu un judici, una afirmació, etc.
    9. qui parla! Exclamació amb què hom vol indicar que aquell que parla o ha parlat de defectes d’altri pateix dels mateixos defectes.
  2. pronominal Fer-se. Estan renyits: no es parlen. Ja es tornen a parlar.
  3. intransitiu
    1. Tractar, en un escrit. L’autor de l’obra no parla d’aquesta qüestió. El llibre no en parla, d’aquell fet.
    2. per analogia Aquest acte de generositat parla molt a favor seu. Té uns ulls que parlen. Parlar amb signes.
  4. intransitiu Articular mots. Té un papagai que parla molt. Parlar amb el nas. Parlar entre dents. Parlar papissot. Parlar alt, baix.
  5. transitiu Emprar tal o tal idioma per a expressar els seus pensaments. Parlo francès, alemany i italià. El castellà, no el parlo gaire bé.
  6. transitiu Dir. Parlar bestieses.



    7. Vegeu també:
    parlar2

■ parlar1

verb intransitiu Expressar allò que hom pensa mitjançant el llenguatge articulat És mut no parla El nen ja diu algunes paraules, però encara no parla Parla bé, correctament, elegantment, eloqüentment Parlar en públic Parlar a algú Parla, home, què vols Parlar d’algú Parlar bé, malament, d’algú Parlar de negocis, de política Parlar a favor d’algú, contra algú Perorar en públic El diputat X parlarà a la sessió de demà Demanar per parlar fer parlar algú Obligar algú a respondre o a dir allò que volia callar ni parlar-ne Ni pensar-hi Dius que vols anar a la discoteca Ni parlar-ne no parlar amb…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parlar2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parlar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. parlar1
    masculí
    1. Acció de parlar. Si li lleves el bell parlar, no en resta res.
    2. Manera d’expressar-se. Té un parlar franc, insinuant, suggestiu.
    3. Manera de pronunciar. Té un parlar dolç, harmoniós.
  2. lingüística
    1. En dialectologia, modalitat presa per un dialecte (o per una llengua) en un punt o en diversos punts de la seva àrea. El parlar de Tàrbena. El parlar salat. Els parlars rossellonesos.
    2. En dialectologia social, modalitat de llengua pròpia d’un grup o d’un nivell social, caracteritzada per uns trets lèxics, fonètics, morfosintàctics, etc., més o menys diferenciats. Parlar culte. Parlar popular. Parlar xava.



    3. Vegeu també:
    parlar1

■ parlar2

masculí Acció de parlar Si li lleves el bell parlar, no en resta res Manera d’expressar-se Té un parlar franc, insinuant, suggestiu Manera de pronunciar Té un parlar dolç, harmoniós lingüística En dialectologia, modalitat presa per un dialecte o per una llengua en un punt o en diversos punts de la seva àrea El parlar de Tàrbena El parlar salat Els parlars rossellonesos En dialectologia social, modalitat de llengua pròpia d’un grup o d’un nivell social, caracteritzada per uns trets lèxics, fonètics, morfosintàctics, etc, més o menys diferenciats Parlar culte Parlar popular Parlar xava Vegeu…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

parlavanenc
| parlavanenca

parlavanenc
| parlavanenca

adjectiu i masculí i femení De Parlavà Baix Empordà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parler
| parlera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parler</title>

Homòfon: perlé, perler
Etimologia: de parlar1 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Enraonador, que parla molt. Era una dona poc parlera però gran feinera.
    2. bell parler Que parla bé.
    3. mal parler Que parla malament.
  2. femení Ganes d’enraonar, xerrera.

■ parler
| parlera

adjectiu Enraonador, que parla molt Era una dona poc parlera però gran feinera bell parler Que parla bé mal parler Que parla malament femení Ganes d’enraonar, xerrera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parleria

■ parleria

femení Qualitat de parler Manera característica de parlar una llengua
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parlotejar

■ parlotejar

verb intransitiu Parlar per parlar, més aviat inoportunament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parmèlia

■ parmèlia

femení botànica Gènere de líquens de la família de les parmeliàcies Parmelia sp , de tallus foliaci, lobulat i proveït de rizines, amb espècies que viuen sobre roques o escorces d’arbres
Traducció