Es mostren 88940 resultats

■ partícula


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">partícula</title>

Etimologia: del ll. particŭla, dimin. de pars, partis ‘part’ 1a font: 1474
    femení
  1. Part petitíssima d’un cos.
  2. física Punt material.
  3. gramàtica Terme que hom sol aplicar a tots aquells morfemes altres que els compresos dins els grups nominal i verbal. Enclou unitats lingüístiques normalment invariables: adverbis, preposicions, conjuncions, interjeccions, afixos (sufixos i prefixos).
  4. partícules elementals Nom genèric dels constituents fonamentals de la matèria, emprat especialment quan hom els estudia al nivell més elemental possible o quan mostren llur individualitat.
  5. partícula isòdroma química Partícula que cau dins un fluid a la mateixa velocitat que una altra partícula.

■ partícula

femení Part petitíssima d’un cos física Punt material gramàtica Terme que hom sol aplicar a tots aquells morfemes altres que els compresos dins els grups nominal i verbal Enclou unitats lingüístiques normalment invariables adverbis, preposicions, conjuncions, interjeccions, afixos sufixos i prefixos partícules elementals Nom genèric dels constituents fonamentals de la matèria, emprat especialment quan hom els estudia al nivell més elemental possible o quan mostren llur individualitat partícula isòdroma química Partícula que cau dins un fluid a la mateixa velocitat que una altra partícula
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ particular


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">particular</title>

Etimologia: del ll. particularis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a les partícules.
    2. adjectiu Que concerneix exclusivament una persona o una cosa. Tenir, una cosa, un sabor particular.
    3. adjectiu Que es distingeix de les altres persones o coses. Tenir, una planta, una virtut particular.
    4. adjectiu Que té un caràcter privat. És particular, aquest camí! Automòbil particular. Secretari particular.
    5. en particular locució adverbial Concretament, particularment. M’agrada molt la literatura i en particular la novel·la.
  2. masculí i femení Persona privada, no revestida de caràcter públic. Sembla el palau d’un príncep, però no és més que la casa d’un particular molt ric.
  3. adjectiu
    1. Singular, individual. Sacrificar l’interès general a l’interès particular.
    2. Les circumstàncies particulars d’un fet. El fenomen de la gravetat és un cas particular de la gravitació universal.
  4. masculí Circumstància particular. Consultat sobre aquest particular, va contestar amb un estirabot.
  5. adjectiu filosofia i lògica
    1. Dit del judici o la proposició en què el subjecte comprèn un nombre parcial d’objectes, en contraposició al judici o la proposició tant universal com singular.
    2. Singular.
    3. En la filosofia hegeliana, dit del concepte o del moment dialèctic que es troba entre l’individual i l’universal per tal com és afirmat en la seva realitat per la negació de l’altre, negació que no és inclosa en l’individual i que és superada en l’universal.

■ particular

adjectiu Relatiu o pertanyent a les partícules adjectiu Que concerneix exclusivament una persona o una cosa Tenir, una cosa, un sabor particular adjectiu Que es distingeix de les altres persones o coses Tenir, una planta, una virtut particular adjectiu Que té un caràcter privat És particular, aquest camí Automòbil particular Secretari particular en particular locució adverbial Concretament, particularment M’agrada molt la literatura i en particular la novella masculí i femení Persona privada, no revestida de caràcter públic Sembla el palau d’un príncep, però no és més que la casa d’un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ particularisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">particularisme</title>

Etimologia: de particular 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
    1. Inclinació exclusiva o parcial per un interès, partit, etc., particulars.
    2. Tret característic d’un individu o d’un conjunt d’individus. Els particularismes culturals i lingüístics d’una regió.
  2. religió Actitud religiosa, segons la qual un grup social es considera com a particularment escollit per Déu amb exclusió d’altres grups o pobles de religió diferent.

■ particularisme

masculí Inclinació exclusiva o parcial per un interès, partit, etc, particulars Tret característic d’un individu o d’un conjunt d’individus Els particularismes culturals i lingüístics d’una regió religió Actitud religiosa, segons la qual un grup social es considera com a particularment escollit per Déu amb exclusió d’altres grups o pobles de religió diferent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ particularista

■ particularista

adjectiu Relatiu o pertanyent al particularisme masculí i femení Seguidor del particularisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ particularitat

■ particularitat

femení Qualitat de particular Circumstància particular
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ particularització

■ particularització

femení Acció de particularitzar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ particularitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">particularitzar</title>

Etimologia: de particular
    verb
  1. transitiu Fer conèixer, expressar, una cosa amb totes les circumstàncies particulars.
  2. transitiu Fer distinció especial d’algú en l’afecte, les atencions, etc., favorejar-lo. Trobàvem injust que el particularitzessin.
  3. pronominal Distingir-se, singularitzar-se. Amb aquell comportament es particularitzava.

■ particularitzar

verb transitiu Fer conèixer, expressar, una cosa amb totes les circumstàncies particulars transitiu Fer distinció especial d’algú en l’afecte, les atencions, etc, favorejar-lo Trobàvem injust que el particularitzessin pronominal Distingir-se, singularitzar-se Amb aquell comportament es particularitzava
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ particularment

■ particularment

adverbi D’una manera particular Sobretot, especialment La precarietat laboral afecta particularment els joves
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ partida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">partida</title>

Etimologia: de partir 1a font: 1272, CTort.
    femení
  1. dret
    1. Registre o assentament del bateig, matrimoni, enterrament, etc., que hom fa en els llibres de la parròquia o en el registre civil.
    2. dret civil Còpia autèntica de l’assentament d’un fet que figura en un registre públic. Partida de naixement, de defunció.
    1. Conjunt de persones, sobretot quan formen part d’alguns treballs i oficis.
    2. cinegètica Excursió d’algunes persones per a caçar.
    3. ciències militars Guerrilla, escamot, conjunt poc nombrós de gent armada, organitzada militarment, malgrat que no sigui considerada part integrant de la tropa regular. Una partida de carlins.
    4. ciències militars En cavalleria, grup tàctic que actua de forma independent per tal d’acomplir una missió determinada.
  3. figuradament Capteniment bo o dolent d’algú envers altri. Quina mala partida m’has jugat!
    1. Partença.
    2. punt de partida Punt on comença una acció, on arrenca un raonament, un pensament, etc.
  5. Quantitat d’un gènere. Una partida de blat, de sucre.
  6. comptabilitat
    1. Element simple enumeratiu d’un estat comptable.
    2. partida doble Sistema de comptabilitat segons el qual el registre d’una operació exigeix la duplicitat del seu import en l’anotació en els llibres principals (major i diari), amb càrrec a la persona que rep (deutor) i amb abonament a la persona que lliura (creditor).
    3. partida doble Sistema de comptabilitat que registra únicament les anomenades operacions a termini, per les quals el comerciant resulta deutor i creditor.
    1. dret Porció de terreny d’alguna extensió i designada amb un mateix nom, part del terme pertanyent a un poble.
    2. Regió, contrada.
  8. jocs d’entreteniment Sèrie de jugades que formen un joc complet o fins a arribar a un límit definit. Jugar una partida d’escacs.

■ partida

femení dret Registre o assentament del bateig, matrimoni, enterrament, etc, que hom fa en els llibres de la parròquia o en el registre civil dret civil Còpia autèntica de l’assentament d’un fet que figura en un registre públic Partida de naixement, de defunció Conjunt de persones, sobretot quan formen part d’alguns treballs i oficis cinegètica Excursió d’algunes persones per a caçar ciències militars Guerrilla, escamot, conjunt poc nombrós de gent armada, organitzada militarment, malgrat que no sigui considerada part integrant de la tropa regular Una partida de carlins ciències militars En…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ partidament

■ partidament

adverbi Separadament