Es mostren 88954 resultats

■ parterre

■ parterre

masculí jardineria Tros de jardí plantat de flors o de gespa, amb els seus caminals, etc Cadascun dels espais plantats de flors o de gespa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ partible

■ partible

adjectiu Que pot ésser partit o dividit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ particel·la

■ particel·la

femení música Part d’una partitura que correspon a una sola veu o instrument d’una obra musical
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ partició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">partició</title>

Partició sil·làbica: par_ti_ci_ó
Etimologia: del ll. partitio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
    femení
    1. Acció de partir o dividir, d’assenyalar les línies divisòries o els confins;
    2. l’efecte. No vol amos ni particions, la mar.
    1. Distribució de les parts d’una cosa.
    2. química física Fenomen que consisteix en la distribució d’un solut entre dues fases líquides immiscibles.
    3. partició hereditària dret civil Acció de dividir l’herència entre les persones que han d’heretar-la, sigui per llei o per disposició d’última voluntat.
  3. heràldica Mena de divisió del camper de l’escut, que resulta de dividir-lo amb una sola línia.
  4. funció de partició mecànica estadística Factor de normalització de la distribució de probabilitat que és proporcional a la suma, sobre tots els estats microscòpics d’un sistema, de l’exponencial del quocient de la seva energia respectiva i l’energia tèrmica mitjana, canviat de signe.
  5. funció de partició química física Funció, derivada de la teoria quàntica, que expressa la mesura del nombre possible de nivells d’energia d’una molècula.
  6. partició d’un conjunt àlgebra Família de subconjunts d’un conjunt donat tal que dos subconjunts qualssevol de la família tenen intersecció buida i la reunió de tots els subconjunts de la família és el conjunt donat.

■ partició

femení Acció de partir o dividir, d’assenyalar les línies divisòries o els confins l’efecte No vol amos ni particions, la mar Distribució de les parts d’una cosa química física Fenomen que consisteix en la distribució d’un solut entre dues fases líquides immiscibles partició hereditària dret civil Acció de dividir l’herència entre les persones que han d’heretar-la, sigui per llei o per disposició d’última voluntat heràldica Mena de divisió del camper de l’escut, que resulta de dividir-lo amb una sola línia funció de partició mecànica estadística Factor de normalització de la distribució de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ particioner
| particionera

■ particioner
| particionera

adjectiu Relatiu o pertanyent a una partició
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ partícip

■ partícip

adjectiu i masculí i femení Que participa, que té part en una cosa, parçoner
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ participació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">participació</title>

Partició sil·làbica: par_ti_ci_pa_ci_ó
Etimologia: del ll. td. participatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acció de participar o de tenir part. Tenir participació en una empresa.
  2. Document amb què hom participa d’alguna cosa o en dona notícia. Una participació de casament.
  3. filosofia i cristianisme En les filosofies antiga i medieval, relació que les coses sensibles tenen amb les idees, o els éssers creats i finits amb l’ésser absolut i infinit.
  4. participació de mercat economia Percentatge que sobre les vendes totals d’un producte fa una empresa determinada.
  5. participació en el delicte dret penal Delicte consistent a cooperar més d’una persona en un acte criminal.
  6. participació en els beneficis economia Part dels beneficis que hom distribueix a determinades persones o a grups d’una empresa.

■ participació

femení Acció de participar o de tenir part Tenir participació en una empresa Document amb què hom participa d’alguna cosa o en dona notícia Una participació de casament filosofia i cristianisme En les filosofies antiga i medieval, relació que les coses sensibles tenen amb les idees, o els éssers creats i finits amb l’ésser absolut i infinit participació de mercat economia Percentatge que sobre les vendes totals d’un producte fa una empresa determinada participació en el delicte dret penal Delicte consistent a cooperar més d’una persona en un acte criminal participació en els beneficis…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ participant

■ participant

adjectiu Que participa masculí i femení Persona que participa en alguna cosa Tots els participants d’aquell benefici
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ participar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">participar</title>

Etimologia: del ll. participare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu
    1. Tenir o prendre part en una cosa. Participar en els beneficis. Participar en un debat.
    2. Tenir quelcom de comú amb una cosa. Tots en participàvem, de la gran joia del nostre pare.
  2. transitiu Donar notícia d’una cosa. Encara no ens ha participat el dia del seu casament.

■ participar

verb intransitiu Tenir o prendre part en una cosa Participar en els beneficis Participar en un debat Tenir quelcom de comú amb una cosa Tots en participàvem, de la gran joia del nostre pare transitiu Donar notícia d’una cosa Encara no ens ha participat el dia del seu casament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

participat
| participada

participat
| participada

economia adjectiu Dit de la societat dins la qual una altra empresa manté una participació femení Societat participada
Traducció