Es mostren 88940 resultats

■ abatre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abatre</title>

Etimologia: de batre 1a font: 1312
    verb
  1. transitiu
    1. Tirar a terra, fer caure a terra. Abatre un ocell, un avió.
    2. Enderrocar. Abatre una paret.
    3. Ajeure (allò que està dret). Abatre un arbre. Abatre els seients.
    4. abaixar 1. Abatre una bandera, una vela.
    5. Matar. La policia ha abatut un terrorista.
    6. figuradament Abatre l’orgull d’algú.
    7. abatre el joc (o les cartes) En els jocs de cartes, mostrar el joc als altres jugadors deixant les cartes cara amunt.
  2. pronominal Davallar amb un vol ràpid. L’avió s’abaté contra les defenses. L’esparver s’abaté sobre el colom.
  3. figuradament
    1. transitiu Fer perdre (a algú) la força física o moral, el coratge, el vigor, etc. Aquestes desgràcies l’han abatut.
    2. pronominal Perdre la força física o moral, el coratge, el vigor, etc. No t’abatis per tan poca cosa.
  4. transitiu Rebaixar d’una suma (una quantitat); descomptar.
  5. transitiu Declarar il·legal (una moneda), reduir-la al seu valor intrínsec i com a mercaderia.
  6. transitiu mineria Arrencar i fer caure (el mineral, la roca) en el trenc d’una mina.
    1. transitiu Fer fallir (un comerciant, una empresa, etc.).
    2. pronominal Fer fallida.
  8. pronominal Separar-se una nau cap a sotavent del rumb que havia de seguir.

■ abatre

verb transitiu Tirar a terra, fer caure a terra Abatre un ocell, un avió Enderrocar Abatre una paret Ajeure allò que està dret Abatre un arbre Abatre els seients abaixar 1 Abatre una bandera, una vela Matar La policia ha abatut un terrorista figuradament Abatre l’orgull d’algú abatre el joc o les cartes En els jocs de cartes, mostrar el joc als altres jugadors deixant les cartes cara amunt pronominal Davallar amb un vol ràpid L’avió s’abaté contra les defenses L’esparver s’abaté sobre el colom figuradament transitiu Fer perdre a algú la força física o moral, el coratge, el vigor, etc…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abatussat
| abatussada

■ abatussat
| abatussada

adjectiu Que ha sortit tot malmenat d’un combat en què li ha tocat de perdre Estossinat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

abatut
| abatuda

abatut
| abatuda

masculí i femení Bancarroter
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

abaxial


<title type="display">abaxial</title>

Partició sil·làbica: ab_a_xi_al
Etimologia: de ab-1 i axial
adjectiu biologia Dit de l’òrgan o de la superfície d’un òrgan situats en la posició més allunyada amb relació a l’eix d’un cos.

abaxial

adjectiu biologia Dit de l’òrgan o de la superfície d’un òrgan situats en la posició més allunyada amb relació a l’eix d’un cos
Gran Diccionari de la llengua catalana

abbadita


<title type="display">abbadita</title>

Etimologia: del nom de família Banũ ‘Abbad
    història
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als abbadites.
  2. masculí i femení Membre d’una dinastia àrab que regnà a la taifa de Sevilla durant gairebé tot el segle XI.

abbadita

història adjectiu Relatiu o pertanyent als abbadites masculí i femení Membre d’una dinastia àrab que regnà a la taifa de Sevilla durant gairebé tot el segle XI
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abbassí

■ abbassí

adjectiu i masculí i femení plural abbassís història abbàssida
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abbàssida

■ abbàssida

història adjectiu Relatiu o pertanyent als abbàssides masculí i femení Membre de la dinastia àrab de califes installada a Bagdad
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

abbevil·lià
| abbevil·liana


<title type="display">abbevil·lià</title>

Partició sil·làbica: ab_be_vil_li_à
Etimologia: del nom d’Abbeville, població del N. de França
    prehistòria
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’abbevil·lià.
  2. masculí Cultura prehistòrica del paleolític inferior.

abbevil·lià
| abbevil·liana

prehistòria adjectiu Relatiu o pertanyent a l’abbevillià masculí Cultura prehistòrica del paleolític inferior
Gran Diccionari de la llengua catalana

abcoulomb


<title type="display">abcoulomb</title>

Partició sil·làbica: ab_cou_lomb
Etimologia: de l’angl. abcoulomb, comp. de ab-2 i coulomb
masculí [símbol aC] electricitat Unitat electromagnètica de càrrega elèctrica.

abcoulomb

masculí símbol aC electricitat Unitat electromagnètica de càrrega elèctrica
Gran Diccionari de la llengua catalana

abdalita


<title type="display">abdalita</title>

Etimologia: de l’àr. ʿabdālī, íd.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als abdalites.
  2. masculí i femení història Individu d’una tribu afgana que al segle XVIII dominà el país amb el nom de durranita.

abdalita

adjectiu Relatiu o pertanyent als abdalites masculí i femení història Individu d’una tribu afgana que al segle XVIII dominà el país amb el nom de durranita