Es mostren 88940 resultats

penetrable

penetrable

penetració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">penetració</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pe_ne_tra_ci_ó
Etimologia: del ll. td. penetratio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    femení
    1. Acció de penetrar;
    2. l’efecte.
  1. Facultat que hom té d’anar fins al fons de les coses, alt grau d’intel·ligència i de comprensió.
  2. genètica Percentatge d’individus en els quals un gen, existent en tots ells, es manifesta fenotípicament.
  3. assaig de penetració obres públiques Assaig de duresa dels productes bituminosos.

penetració

penetrador
| penetradora

penetrador
| penetradora

penetral

penetral

Traducció

penetrament

penetrament

penetrància


<title type="display">penetrància</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pe_ne_tràn_ci_a
Body
femení genètica Freqüència, expressada en tant per cent, amb què un gen present en un conjunt d’individus es manifesta fenotípicament.

penetrància

penetrant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">penetrant</title>

Accessory
Etimologia: del ll. penetrans, -ntis, part. pres. de penetrare ‘penetrar’ 1a font: s. XV, Cauliach
Body
    adjectiu
  1. Que penetra, que es fica endins. Una ferida penetrant.
  2. figuradament Una veu penetrant. Un fred penetrant.
  3. agent penetrant química orgànica i química industrial Qualsevol compost emprat per a augmentar la velocitat i la facilitat amb què un bany o un líquid mullen un material.

penetrant

penetrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">penetrar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. penetrare, íd. 1a font: s. XV, I. de Villena
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Entrar en una cosa, fer-hi via endins. La humitat ha penetrat tota la paret.
    2. figuradament Una gran pietat penetrà la seva ànima. Penetrar una qüestió difícil, misteriosa. Penetrar un misteri.
  2. intransitiu
    1. Una sala on no penetra mai la llum. Vam penetrar a la cova.
    2. figuradament Les teves paraules li penetraren fins al fons del cor.

penetrar

penetratiu
| penetrativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">penetratiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pe_ne_tra_tiu
Etimologia: del b. ll. penetrativus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    adjectiu
  1. Que té la propietat o la facultat de penetrar.
  2. geologia Dit de la textura de deformació que afecta uniformement la totalitat d’una roca o conjunt de roques.

penetratiu
| penetrativa

penetròmetre

penetròmetre