Es mostren 88940 resultats

■ perdiueta

■ perdiueta

femení botànica Pinya de Sant Joan
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perdó</title>

Etimologia: de perdonar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció de perdonar;
    2. l’efecte.
  2. dret civil
    1. Remissió total o parcial de la pena merescuda, d’un deute o una obligació pendents, per part de qui en té poder.
    2. perdó de la part ofesa Extinció de la pena quan el delicte privat és perdonat per la part ofesa. Quant als delictes públics, el perdó afecta només l’acció civil derivada del delicte, però no pas la pena.
    3. perdó judicial Facultat que alguns codis penals concedeixen al jutge perquè pugui atorgar el perdó d’una pena, quan en el delinqüent concorren motius excepcionals d’exculpació.
  3. religió i cristianisme
    1. Remissió que Déu fa de les culpes a través de diversos ritus d’expiació.
    2. Indulgència.
  4. interjecció Dispenseu.

■ perdó

masculí Acció de perdonar l’efecte dret civil Remissió total o parcial de la pena merescuda, d’un deute o una obligació pendents, per part de qui en té poder perdó de la part ofesa Extinció de la pena quan el delicte privat és perdonat per la part ofesa Quant als delictes públics, el perdó afecta només l’acció civil derivada del delicte, però no pas la pena perdó judicial Facultat que alguns codis penals concedeixen al jutge perquè pugui atorgar el perdó d’una pena, quan en el delinqüent concorren motius excepcionals d’exculpació religió i cristianisme Remissió que Déu fa de les culpes a…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdonable

■ perdonable

adjectiu Que pot ésser perdonat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdonador
| perdonadora

■ perdonador
| perdonadora

adjectiu i masculí i femení Que perdona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

perdonament

perdonament

masculí història del dret català Del segle X al XV, absolució donada pel senyor d’un feu a favor del vassall per determinades faltes comeses per aquest
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdonança

■ perdonança

femení Acció de perdonar l’efecte especialment cristianisme Indulgència, perdó de la pena Visita i exercicis piadosos fets en llocs sagrats per guanyar indulgències
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdonar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perdonar</title>

Etimologia: del ll. td. perdonare, íd., pròpiament ‘donar, fer do del tot’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb transitiu
    1. Renunciar a imposar un càstig per una falta comesa. És un crim que no es pot perdonar.
    2. No guardar gens de malvolença per una ofensa rebuda. Perdonar una ofensa, una injúria.
    3. Excusar, dispensar. Perdoneu la llibertat que em prenc. Perdoneu que us interrompi. Perdoneu: això no és ben bé veritat.
    4. Exceptuar algú d’una obligació, d’allò que li toca de fer, d’un deute. Li va perdonar la vida. Aquests diners que em deus, ja te’ls perdono.
    5. no perdonar ni penes ni fatigues figuradament No deixar de posar en pràctica alguna cosa, no cometre cap omissió ni transigir en res.
  2. Absoldre algú d’un crim, del càstig que aquest comporta, de les conseqüències d’una falta. Us perdono del dany que m’heu fet. Perdoneu-me: no voldria haver-vos ofès. Déu l’hagi perdonat!

■ perdonar

verb transitiu Renunciar a imposar un càstig per una falta comesa És un crim que no es pot perdonar No guardar gens de malvolença per una ofensa rebuda Perdonar una ofensa, una injúria Excusar, dispensar Perdoneu la llibertat que em prenc Perdoneu que us interrompi Perdoneu això no és ben bé veritat Exceptuar algú d’una obligació, d’allò que li toca de fer, d’un deute Li va perdonar la vida Aquests diners que em deus, ja te’ls perdono no perdonar ni penes ni fatigues figuradament No deixar de posar en pràctica alguna cosa, no cometre cap omissió ni transigir en res Absoldre algú d’un crim,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdonavides

■ perdonavides

masculí i femení Persona fanfarrona que es glorieja de valenta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perdre</title>

Etimologia: del ll. pĕrdĕre, íd., der. de dare ‘donar’, amb el prefix per- ‘del tot’ 1a font: s. XII
    verb
  1. transitiu
    1. Deixar de tenir una cosa a causa d’alguna contingència. Els genovesos van perdre una galera. Perdre les claus, el portamonedes.
    2. Veure desaparèixer, deixar de conservar. Perdre un ull, una mà. Perdre els cabells, les dents. Aquest càntir perd aigua.
    3. usat absolutament El càntir perd.
    1. transitiu Deixar de posseir una qualitat, una manera d’ésser, una capacitat d’obrar. Perdre la salut, la força, la potència. Perdre el seny. Perdre la gana. Perdre el fil del discurs.
    2. pronominal Esgarriar-se, errar el camí. M’he endinsat en el bosc i m’he perdut. Es va perdre per la gran ciutat.
    3. pronominal No acabar de situar-se en un afer, en una situació. Amb tantes explicacions, m’hi perdo.
    4. intransitiu indústria tèxtil Afeblir-se el color d’una peça tenyida. Aquesta roba perd.
    5. transitiu indústria tèxtil Perdre, una roba, el color.
    6. perdre el camí Esgarriar-se, errar el camí.
    7. perdre el cap (algú) No saber el que fa.
  3. transitiu
    1. No tenir més al món, a la vora, una persona que ha mort, que se n’ha anat per sempre. Perdre un fill. L’enemic va perdre més homes que nosaltres.
    2. figuradament En una reunió, un aplec, etc., no retrobar algú. Hem perdut la nena entre la gent!
    3. perdre (algú) de vista Cessar de veure’l, de freqüentar-lo.
    4. perdre (alguna cosa) de vista Cessar de veure-la.
    1. transitiu Emmenar algú a la destrucció, a la ruïna moral corrompent-lo. L’han perdut les males companyies.
    2. pronominal Aquesta pobra noia es perdrà.
    3. pronominal Fer naufragi una nau. El Titanic es perdé enmig de l’Atlàntic.
  5. pronominal Desaparèixer, esvanir-se. Allí el riuet es perd entre el pedregar. L’aeròstat es perdé entre els núvols.
    1. transitiu No aprofitar, no emprar útilment. Perdre el temps jugant. Hem perdut una bona ocasió.
    2. pronominal No poder presenciar (un esdeveniment). T’has perdut el principi del concert.
    3. perdre el tren transitiu No ésser a temps a agafar-lo.
    4. perdre el tren transitiu figuradament Perdre una ocasió favorable.
  7. transitiu
    1. Restar vençut en una contesa, competició, etc. Perdre una batalla, un partit. Perdre un plet.
    2. usat absolutament Ésser vençut algú en una contesa, competició, etc. Al futbol perdem sovint. Qui ha perdut?

■ perdre

verb transitiu Deixar de tenir una cosa a causa d’alguna contingència Els genovesos van perdre una galera Perdre les claus, el portamonedes Veure desaparèixer, deixar de conservar Perdre un ull, una mà Perdre els cabells, les dents Aquest càntir perd aigua usat absolutament El càntir perd transitiu Deixar de posseir una qualitat, una manera d’ésser, una capacitat d’obrar Perdre la salut, la força, la potència Perdre el seny Perdre la gana Perdre el fil del discurs pronominal Esgarriar-se, errar el camí M’he endinsat en el bosc i m’he perdut Es va perdre per la gran ciutat pronominal No acabar…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pèrdua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pèrdua</title>

Partició sil·làbica: pèr_du_a
Etimologia: deriv. de perdre, amb la terminació -ua, que es dona en altres mots, com vàlua, crètua, de formació complexa 1a font: s. XIII, Desclot
    femení
    1. Acció de perdre;
    2. l’efecte. La pèrdua de la fortuna.
  2. aeronàutica Situació d’una superfície aerodinàmica en què el flux de l’aire se separa de la capa límit, fet que genera disminució de la sustentació i augment de la resistència aerodinàmica.
  3. comptabilitat Resultat comptable negatiu.
  4. fisiologia animal
    1. Fluix.
    2. plural especialment Hemorràgia o fluix procedent de la matriu.
  5. medicina i patologia Mancança, disminució, dany.
  6. plural tecnologia i electrotècnia Diferència entre els valors d’una magnitud fornida a un sistema i la de la mateixa natura restituïda pel dit sistema.

■ pèrdua

femení Acció de perdre l’efecte La pèrdua de la fortuna aeronàutica Situació d’una superfície aerodinàmica en què el flux de l’aire se separa de la capa límit, fet que genera disminució de la sustentació i augment de la resistència aerodinàmica comptabilitat Resultat comptable negatiu fisiologia animal Fluix plural especialment Hemorràgia o fluix procedent de la matriu medicina i patologia Mancança, disminució, dany plural tecnologia i electrotècnia Diferència entre els valors d’una magnitud fornida a un sistema i la de la mateixa natura restituïda pel dit sistema
Informació complementària
Traducció