Es mostren 88954 resultats

■ perdonavides

■ perdonavides

masculí i femení Persona fanfarrona que es glorieja de valenta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perdre</title>

Etimologia: del ll. pĕrdĕre, íd., der. de dare ‘donar’, amb el prefix per- ‘del tot’ 1a font: s. XII
    verb
  1. transitiu
    1. Deixar de tenir una cosa a causa d’alguna contingència. Els genovesos van perdre una galera. Perdre les claus, el portamonedes.
    2. Veure desaparèixer, deixar de conservar. Perdre un ull, una mà. Perdre els cabells, les dents. Aquest càntir perd aigua.
    3. usat absolutament El càntir perd.
    1. transitiu Deixar de posseir una qualitat, una manera d’ésser, una capacitat d’obrar. Perdre la salut, la força, la potència. Perdre el seny. Perdre la gana. Perdre el fil del discurs.
    2. pronominal Esgarriar-se, errar el camí. M’he endinsat en el bosc i m’he perdut. Es va perdre per la gran ciutat.
    3. pronominal No acabar de situar-se en un afer, en una situació. Amb tantes explicacions, m’hi perdo.
    4. intransitiu indústria tèxtil Afeblir-se el color d’una peça tenyida. Aquesta roba perd.
    5. transitiu indústria tèxtil Perdre, una roba, el color.
    6. perdre el camí Esgarriar-se, errar el camí.
    7. perdre el cap (algú) No saber el que fa.
  3. transitiu
    1. No tenir més al món, a la vora, una persona que ha mort, que se n’ha anat per sempre. Perdre un fill. L’enemic va perdre més homes que nosaltres.
    2. figuradament En una reunió, un aplec, etc., no retrobar algú. Hem perdut la nena entre la gent!
    3. perdre (algú) de vista Cessar de veure’l, de freqüentar-lo.
    4. perdre (alguna cosa) de vista Cessar de veure-la.
    1. transitiu Emmenar algú a la destrucció, a la ruïna moral corrompent-lo. L’han perdut les males companyies.
    2. pronominal Aquesta pobra noia es perdrà.
    3. pronominal Fer naufragi una nau. El Titanic es perdé enmig de l’Atlàntic.
  5. pronominal Desaparèixer, esvanir-se. Allí el riuet es perd entre el pedregar. L’aeròstat es perdé entre els núvols.
    1. transitiu No aprofitar, no emprar útilment. Perdre el temps jugant. Hem perdut una bona ocasió.
    2. pronominal No poder presenciar (un esdeveniment). T’has perdut el principi del concert.
    3. perdre el tren transitiu No ésser a temps a agafar-lo.
    4. perdre el tren transitiu figuradament Perdre una ocasió favorable.
  7. transitiu
    1. Restar vençut en una contesa, competició, etc. Perdre una batalla, un partit. Perdre un plet.
    2. usat absolutament Ésser vençut algú en una contesa, competició, etc. Al futbol perdem sovint. Qui ha perdut?

■ perdre

verb transitiu Deixar de tenir una cosa a causa d’alguna contingència Els genovesos van perdre una galera Perdre les claus, el portamonedes Veure desaparèixer, deixar de conservar Perdre un ull, una mà Perdre els cabells, les dents Aquest càntir perd aigua usat absolutament El càntir perd transitiu Deixar de posseir una qualitat, una manera d’ésser, una capacitat d’obrar Perdre la salut, la força, la potència Perdre el seny Perdre la gana Perdre el fil del discurs pronominal Esgarriar-se, errar el camí M’he endinsat en el bosc i m’he perdut Es va perdre per la gran ciutat pronominal No acabar…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pèrdua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pèrdua</title>

Partició sil·làbica: pèr_du_a
Etimologia: deriv. de perdre, amb la terminació -ua, que es dona en altres mots, com vàlua, crètua, de formació complexa 1a font: s. XIII, Desclot
    femení
    1. Acció de perdre;
    2. l’efecte. La pèrdua de la fortuna.
  2. aeronàutica Situació d’una superfície aerodinàmica en què el flux de l’aire se separa de la capa límit, fet que genera disminució de la sustentació i augment de la resistència aerodinàmica.
  3. comptabilitat Resultat comptable negatiu.
  4. fisiologia animal
    1. Fluix.
    2. plural especialment Hemorràgia o fluix procedent de la matriu.
  5. medicina i patologia Mancança, disminució, dany.
  6. plural tecnologia i electrotècnia Diferència entre els valors d’una magnitud fornida a un sistema i la de la mateixa natura restituïda pel dit sistema.

■ pèrdua

femení Acció de perdre l’efecte La pèrdua de la fortuna aeronàutica Situació d’una superfície aerodinàmica en què el flux de l’aire se separa de la capa límit, fet que genera disminució de la sustentació i augment de la resistència aerodinàmica comptabilitat Resultat comptable negatiu fisiologia animal Fluix plural especialment Hemorràgia o fluix procedent de la matriu medicina i patologia Mancança, disminució, dany plural tecnologia i electrotècnia Diferència entre els valors d’una magnitud fornida a un sistema i la de la mateixa natura restituïda pel dit sistema
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdudament

■ perdudament

adverbi Amb passió, bojament Perdudament enamorat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdulari
| perdulària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perdulari</title>

Etimologia: mot de formació dubtosa, potser variant de la forma dial. perduari, possible der. de pèrdua, i potser també amb influx del cast. perdulario, de formació tampoc gaire explicable 1a font: 1803, DEst.
    masculí i femení
  1. Persona que ha arribat molt avall en la negligència dels seus interessos, de la seva persona.
  2. Persona molt viciosa.

■ perdulari
| perdulària

masculí i femení Persona que ha arribat molt avall en la negligència dels seus interessos, de la seva persona Persona molt viciosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdurabilitat

■ perdurabilitat

femení Qualitat de perdurable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdurable

■ perdurable

adjectiu Que dura sempre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdurablement

■ perdurablement

adverbi D’una manera perdurable eternament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdurar

■ perdurar

verb intransitiu Durar sempre Durar llarg temps, continuar durant L’eufòria d’aquella victòria perdurà molts anys El seu record perdurarà entre nosaltres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perdut1

■ perdut1

masculí indústria tèxtil Part de determinats fils o de certes passades d’un teixit, que bastegen inútilment, en el revés de la roba, enmig dels dibuixos obtinguts Vegeu també perdut 2