Es mostren 88954 resultats

■ pererar

■ pererar

masculí agricultura Camp plantat de pereres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perereda

■ perereda

femení agricultura Pererar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ peresa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">peresa</title>

Etimologia: del ll. pĭgrĭtĭa, íd., der. de piger, -gra, -grum ‘peresós’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Repugnància al treball, a l’acció. Tenir peresa.
  2. Lentitud a pensar, a judicar.
  3. catolicisme Segons el catecisme, setè i darrer dels pecats capitals, oposat a la diligència.

■ peresa

femení Repugnància al treball, a l’acció Tenir peresa Lentitud a pensar, a judicar catolicisme Segons el catecisme, setè i darrer dels pecats capitals, oposat a la diligència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ peresívol
| peresívola

■ peresívol
| peresívola

adjectiu Que fa peresa Feia un temps xafogós i peresívol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ peresós
| peresosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">peresós</title>

Etimologia: de peresa 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu i masculí i femení Que té, que mostra, peresa. Ésser peresós per a llevar-se.
    2. adjectiu per analogia Un estómac peresós.
  2. masculí zoologia Mamífer de l’ordre dels edentats i de la família dels bradipòdids (Bradypus tridactylus), de moviments lents, amb pelatge llarg i sedós i amb ungles que li permeten de penjar-se en els arbres.

■ peresós
| peresosa

adjectiu i masculí i femení Que té, que mostra, peresa Ésser peresós per a llevar-se adjectiu per analogia Un estómac peresós masculí zoologia Mamífer de l’ordre dels edentats i de la família dels bradipòdids Bradypus tridactylus , de moviments lents, amb pelatge llarg i sedós i amb ungles que li permeten de penjar-se en els arbres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ peresosament

■ peresosament

adverbi Amb peresa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfecció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perfecció</title>

Partició sil·làbica: per_fec_ci_ó
Etimologia: del ll. perfectio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Qualitat de perfecte. Aspirar a la perfecció.
    2. Cosa perfecta. La perfecció humana és una utopia.
    3. a la perfecció Perfectament. Fer una cosa a la perfecció.
  2. plural Qualitats excel·lents. Les moltes perfeccions d’aquella ànima selecta.
    1. filosofia i religió Realització d’un fi, correspondència de quelcom a la norma o tipus, talment que no pot ésser millorada.
    2. perfecció cristiana cristianisme Pràctica de l’amor a Déu i al proïsme d’una manera eminent, bé que sempre perfectible, pel fet que només Déu és perfecte.

■ perfecció

femení Qualitat de perfecte Aspirar a la perfecció Cosa perfecta La perfecció humana és una utopia a la perfecció Perfectament Fer una cosa a la perfecció plural Qualitats excellents Les moltes perfeccions d’aquella ànima selecta filosofia i religió Realització d’un fi, correspondència de quelcom a la norma o tipus, talment que no pot ésser millorada perfecció cristiana cristianisme Pràctica de l’amor a Déu i al proïsme d’una manera eminent, bé que sempre perfectible, pel fet que només Déu és perfecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfeccionador
| perfeccionadora

■ perfeccionador
| perfeccionadora

adjectiu i masculí i femení Que perfecciona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfeccionament

■ perfeccionament

masculí Acció de perfeccionar o de perfeccionar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfeccionar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perfeccionar</title>

Partició sil·làbica: per_fec_ci_o_nar
Etimologia: de perfecció 1a font: 1620
    verb
  1. transitiu Millorar una cosa, acostar-la tant com es pot a la perfecció. Perfeccionar un instrument. Perfeccionar, un escriptor, l’estil.
    1. pronominal Perfeccionar-se en una llengua.
    2. usat absolutament i pronominal Esforçar-se a esdevenir millor moralment. T’has de perfeccionar si vols arribar a ser ben considerat.

■ perfeccionar

verb transitiu Millorar una cosa, acostar-la tant com es pot a la perfecció Perfeccionar un instrument Perfeccionar, un escriptor, l’estil pronominal Perfeccionar-se en una llengua usat absolutament i pronominal Esforçar-se a esdevenir millor moralment T’has de perfeccionar si vols arribar a ser ben considerat
Informació complementària
Traducció