Es mostren 88940 resultats

■ perfecte
| perfecta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perfecte</title>

Etimologia: del ll. perfectus, -a, -um, íd., participi de perficĕre ‘fer del tot, acomplir’ (cf. perfet), der de facĕre ‘fer’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Completament acabat.
  2. Que no li manca res; complet, absolut. Tranquil·litat perfecta. És un perfecte hipòcrita.
  3. Que té totes les qualitats requerides, que no té el més petit defecte. És una obra perfecta. Una salut perfecta.
  4. música
    1. Dit d’un acord de tres sons consonant.
    2. Dit dels intervals de quarta, quinta i octava.

■ perfecte
| perfecta

adjectiu Completament acabat Que no li manca res complet, absolut Tranquillitat perfecta És un perfecte hipòcrita Que té totes les qualitats requerides, que no té el més petit defecte És una obra perfecta Una salut perfecta música Dit d’un acord de tres sons consonant Dit dels intervals de quarta, quinta i octava
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfectibilitat

■ perfectibilitat

femení Qualitat de perfectible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfectible

■ perfectible

adjectiu Que és susceptible de perfeccionament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfectiu
| perfectiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perfectiu</title>

Partició sil·làbica: per_fec_tiu
Etimologia: del ll. td. perfectivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    adjectiu
  1. Que emmena a la perfecció.
  2. lingüística Relatiu a l’aspecte o mode d’acció del verb en tant que indica una acció que, per la seva mateixa essència significativa, implica un final.

■ perfectiu
| perfectiva

adjectiu Que emmena a la perfecció lingüística Relatiu a l’aspecte o mode d’acció del verb en tant que indica una acció que, per la seva mateixa essència significativa, implica un final
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

perfectivació


<title type="display">perfectivació</title>

Partició sil·làbica: per_fec_ti_va_ci_ó
Etimologia: de perfectiu
femení gramàtica Trànsit d’un verb imperfectiu a un de perfectiu mitjançant algun procediment morfològic.

perfectivació

femení gramàtica Trànsit d’un verb imperfectiu a un de perfectiu mitjançant algun procediment morfològic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfer

■ perfer

verb transitiu Acabar una cosa, una acció, etc, de manera que no hi manqui res dret Completar els requisits perquè un acte civil, especialment un contracte, tingui plena forma jurídica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfet
| perfeta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perfet</title>

Etimologia: del ll. perfectus, -a, -um, participi de perficĕre ‘acomplir’, der. de facĕre ‘fer’, o d’un perfactus refet pel romànic des del participi factus 1a font: s. XII, Hom.
  1. adjectiu
    1. Dit d’allò a què no manca res per a restar completament acabat.
    2. gramàtica Dit dels temps que expressen una acció completament acomplerta en el moment a què hom es refereix. Pretèrit perfet. Futur perfet.
  2. masculí gramàtica Aspecte de les formes verbals que expressen acció acabada. Perfet simple, compost, perifràstic.

■ perfet
| perfeta

adjectiu Dit d’allò a què no manca res per a restar completament acabat gramàtica Dit dels temps que expressen una acció completament acomplerta en el moment a què hom es refereix Pretèrit perfet Futur perfet masculí gramàtica Aspecte de les formes verbals que expressen acció acabada Perfet simple, compost, perifràstic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfetamor

■ perfetamor

masculí botànica Miosotis Corniol
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pèrfid
| pèrfida

■ pèrfid
| pèrfida

adjectiu Que és traïdor envers aquell que confia en ell És un home pèrfid pobre del qui hi confia Un capteniment pèrfid per extensió Fredament maligne
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pèrfidament

■ pèrfidament

adverbi Amb perfídia
Traducció