Es mostren 88954 resultats

peripècia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">peripècia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pe_ri_pè_ci_a
Etimologia: del gr. peripéteia, íd., der. de peripetḗs ‘capgirat sobtadament’, de peripíptō ‘caure entorn’ 1a font: c. 1900, Vayreda
Body
    femení
  1. Brusc capgirament en l’acció d’un drama, en un afer.
  2. Esdeveniment imprevist. Un viatge ple de peripècies.

peripècia

periplasma

periplasma

periple


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">periple</title>

Accessory
Etimologia: del ll. periplus, i aquest, del gr. períplous, íd., der. de pléō ‘navegar’ 1a font: 1880, DLab.
Body
    masculí geografia
  1. En el llenguatge mariner de l’època clàssica, viatge de circumnavegació a l’entorn d’una illa, d’un continent, etc.
  2. per extensió Viatge circular. Un periple aeri. Un periple ferroviari.

periple

períploca

períploca

perípter
| períptera

perípter
| períptera

periqueci

periqueci

periquito


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">periquito</title>

Accessory
Etimologia: del cast. periquito, íd., dimin. de Pedro
Body
  1. masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels psitaciformes i de la família dels psitàcids (Melopsittacus undulatus), de color verd, amb el cap groc i la cua blau fosc, gregari, nòmada i apreciat com a ocell de gàbia, perquè és domesticable i pot imitar la veu humana.
  2. adjectiu i masculí i femení [f periquita] popularment Del Reial Club Esportiu Espanyol; espanyolista.

periquito

perir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perir</title>

Accessory
Homòfon: parir
Etimologia: del ll. perīre ‘anar-se’n del tot, desaparèixer, morir’, der. de ire ‘anar’; el verb perdé força en la major part del domini cat. per homofonia amb parir i, en canvi, es formà en alguns parlars l’intensiu diferenciador perperir 1a font: s. XII, Hom.
Body
verb intransitiu Deixar d’existir (un ésser viu, una obra, etc.). La seva obra no perirà mai.

perir

perisci
| períscia

perisci
| períscia

periscopi

periscopi