Es mostren 88939 resultats

permatró

permatró

masculí electrònica Tub electrònic d’atmosfera gasosa proveït d’un càtode termoelectrònic, anàleg a un tiratró
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permeabilitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">permeabilitat</title>

Partició sil·làbica: per_me_a_bi_li_tat
Etimologia: de permeable 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. Qualitat de permeable.
  2. permeabilitat magnètica [símbol mi] magnetisme Propietat dels medis materials que modifica l’acció dels pols o masses magnètiques, així com la inducció magnètica B que resulta quan el medi és sotmès a una intensitat de camp magnètic H.

■ permeabilitat

femení Qualitat de permeable permeabilitat magnètica símbol mi magnetisme Propietat dels medis materials que modifica l’acció dels pols o masses magnètiques, així com la inducció magnètica B que resulta quan el medi és sotmès a una intensitat de camp magnètic H
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permeable


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">permeable</title>

Partició sil·làbica: per_me_a_ble
Etimologia: del ll. permeabĭlis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    adjectiu
    1. Que deixa passar un gas o un líquid a través dels seus porus.
    2. per extensió Que deixa passar algun tipus de radiació.
  2. per extensió Receptiu a les influències o les idees externes. Una novel·lista permeable a les noves idees estètiques. Un gerent gens permeable a les propostes dels treballadors. Un partit polític, una cultura poc permeable.
  3. magnetisme Que té permeabilitat.

■ permeable

adjectiu Que deixa passar un gas o un líquid a través dels seus porus per extensió Que deixa passar algun tipus de radiació per extensió Receptiu a les influències o les idees externes Una novellista permeable a les noves idees estètiques Un gerent gens permeable a les propostes dels treballadors Un partit polític, una cultura poc permeable magnetisme Que té permeabilitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permeàmetre

■ permeàmetre

masculí metrologia Aparell emprat per a mesurar característiques magnètiques de materials ferromagnètics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permeància

■ permeància

femení símbol Λ magnetisme Inversa de la reluctància
Gran Diccionari de la llengua catalana

permeasa


<title type="display">permeasa</title>

Partició sil·làbica: per_me_a_sa
femení bioquímica Sistema transportador específic a través de membranes biològiques de natura totalment o parcialment proteica.

permeasa

femení bioquímica Sistema transportador específic a través de membranes biològiques de natura totalment o parcialment proteica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permetedor
| permetedora

■ permetedor
| permetedora

adjectiu Que pot ésser permès permissible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permetre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">permetre</title>

Etimologia: del ll. permittĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Donar llibertat, no impedir de fer alguna cosa. El governador no permeté la manifestació. No sé com li permeten aquestes disbauxes.
  2. pronominal Prendre’s la llibertat de fer una cosa. M’he permès d’entrar sense trucar.

■ permetre

verb transitiu Donar llibertat, no impedir de fer alguna cosa El governador no permeté la manifestació No sé com li permeten aquestes disbauxes pronominal Prendre’s la llibertat de fer una cosa M’he permès d’entrar sense trucar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permià1
| permiana

■ permià1
| permiana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al permià masculí Darrer període o sistema del paleozoic o era primària, situat per sobre del carbonífer Vegeu també permià 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

permià2
| permiana


<title type="display">permià</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: per_mi_à
Etimologia: v. permià1
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als permians o a llur llengua.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’una població finesa del grup oriental establerta a les regions autònomes dels komis i dels udmurts i en regions limítrofes dels voltants. També són coneguts amb el nom de komis.
  3. llengües permianes lingüística Branca de llengües del grup finoúgric, de la família uraliana constituïda pel votiac i el ziriè, parlats a l’oest dels Urals centrals i septentrionals.



    4. Vegeu també:
    permià1

permià2
| permiana

adjectiu Relatiu o pertanyent als permians o a llur llengua masculí i femení etnologia Individu d’una població finesa del grup oriental establerta a les regions autònomes dels komis i dels udmurts i en regions limítrofes dels voltants També són coneguts amb el nom de komis llengües permianes lingüística Branca de llengües del grup finoúgric, de la família uraliana constituïda pel votiac i el ziriè, parlats a l’oest dels Urals centrals i septentrionals Vegeu també permià 1
Traducció