Es mostren 88939 resultats

permatró

permatró

permeabilitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">permeabilitat</title>

Accessory
Partició sil·làbica: per_me_a_bi_li_tat
Etimologia: de permeable 1a font: 1868, DLCo.
Body
    femení
  1. Qualitat de permeable.
  2. permeabilitat magnètica [símbol mi] magnetisme Propietat dels medis materials que modifica l’acció dels pols o masses magnètiques, així com la inducció magnètica B que resulta quan el medi és sotmès a una intensitat de camp magnètic H.

permeabilitat

permeable


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">permeable</title>

Accessory
Partició sil·làbica: per_me_a_ble
Etimologia: del ll. permeabĭlis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
Body
    adjectiu
    1. Que deixa passar un gas o un líquid a través dels seus porus.
    2. per extensió Que deixa passar algun tipus de radiació.
  1. per extensió Receptiu a les influències o les idees externes. Una novel·lista permeable a les noves idees estètiques. Un gerent gens permeable a les propostes dels treballadors. Un partit polític, una cultura poc permeable.
  2. magnetisme Que té permeabilitat.

permeable

permeàmetre

permeàmetre

Traducció

permeància

permeància

permeasa


<title type="display">permeasa</title>

Accessory
Partició sil·làbica: per_me_a_sa
Body
femení bioquímica Sistema transportador específic a través de membranes biològiques de natura totalment o parcialment proteica.

permeasa

permetedor
| permetedora

permetedor
| permetedora

permetre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">permetre</title>

Accessory
Etimologia: del ll. permittĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu Donar llibertat, no impedir de fer alguna cosa. El governador no permeté la manifestació. No sé com li permeten aquestes disbauxes.
  2. pronominal Prendre’s la llibertat de fer una cosa. M’he permès d’entrar sense trucar.

permetre

permià1
| permiana

permià1
| permiana

permià2
| permiana


<title type="display">permià</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Partició sil·làbica: per_mi_à
Etimologia: v. permià1
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als permians o a llur llengua.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’una població finesa del grup oriental establerta a les regions autònomes dels komis i dels udmurts i en regions limítrofes dels voltants. També són coneguts amb el nom de komis.
  3. llengües permianes lingüística Branca de llengües del grup finoúgric, de la família uraliana constituïda pel votiac i el ziriè, parlats a l’oest dels Urals centrals i septentrionals.



  4. Vegeu també:
    permià1

permià2
| permiana

Traducció