Es mostren 88940 resultats

■ permissivitat

■ permissivitat

femení Qualitat de permissiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permitent

■ permitent

adjectiu Que permet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permitivitat

■ permitivitat

femení símbol ε electricitat Constant que expressa la influència d’un medi isòtrop sobre les forces d’atracció o de repulsió entre cossos electritzats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permixtió

■ permixtió

femení Acció de barrejar o mesclar completament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

permocarbonífer
| permocarbonífera

permocarbonífer
| permocarbonífera

adjectiu i masculí estratigrafia Terme usat per a referir-se al conjunt dels sistemes o períodes permià i carbonífer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permòdol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">permòdol</title>

Etimologia: molt probablement d’un comp. ll. palus mutŭlus ‘pal que fa de cap de biga’, on el primer element s’hauria modificat per dissimilació, pal-, par-, per- 1a font: s. XIII
masculí construcció Pedra o peça de fusta que surt d’una paret, i que sosté, damunt el seu pla horitzontal, el cap d’una biga, d’un prestatge, etc.

■ permòdol

masculí construcció Pedra o peça de fusta que surt d’una paret, i que sosté, damunt el seu pla horitzontal, el cap d’una biga, d’un prestatge, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

permotriàsic
| permotriàsica


<title type="display">permotriàsic</title>

Partició sil·làbica: per_mo_tri_à_sic
adjectiu i masculí estratigrafia Terme usat en les àrees on es fa molt difícil la separació del permià i del triàsic per a englobar els terrenys que pertanyen a aquests dos sistemes o períodes.

permotriàsic
| permotriàsica

adjectiu i masculí estratigrafia Terme usat en les àrees on es fa molt difícil la separació del permià i del triàsic per a englobar els terrenys que pertanyen a aquests dos sistemes o períodes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permuta

■ permuta

femení Canvi d’una cosa que hom posseeix, d’un càrrec, d’un benifet, per un altre dret civil Contracte entre dos, pel qual s’obliguen a bescanviar-se alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permutable

■ permutable

adjectiu Que es pot permutar lingüística Dit de l’element lingüístic capaç d’ésser canviat per un altre, si més no en un context determinat, sense esvair-ne la gramaticalitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permutació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">permutació</title>

Partició sil·làbica: per_mu_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. permutatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de permutar;
    2. l’efecte.
  2. lingüística En glossemàtica, terme aplicat usualment a elements del nivell del contingut i correlatiu al de commutació, que és aplicat al nivell de l’expressió.
  3. matemàtiques Aplicació d’un conjunt de n elements a n llocs diferents.

■ permutació

femení Acció de permutar l’efecte lingüística En glossemàtica, terme aplicat usualment a elements del nivell del contingut i correlatiu al de commutació, que és aplicat al nivell de l’expressió matemàtiques Aplicació d’un conjunt de n elements a n llocs diferents
Traducció