Es mostren 88954 resultats

■ pia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pia</title>

Partició sil·làbica: pi_a
Etimologia: del ll. pius, pia, pium ‘piadós’; el masc., en la forma llatinitzant pio, ha tingut poca vida en cat., i el fem., només en llenguatge elevat o religiós; tots dos més aviat han estat substituïts per piadós, -osa 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu femení
  1. Piadosa.
  2. Dedicada a obres de caritat. Escola pia. Obra pia.
  3. pia unió dret canònic Grup de fidels, laics o sacerdots, que, amb l’aprovació de la jerarquia, s’uneixen per exercir algunes obres de caritat.

■ pia

adjectiu femení Piadosa Dedicada a obres de caritat Escola pia Obra pia pia unió dret canònic Grup de fidels, laics o sacerdots, que, amb l’aprovació de la jerarquia, s’uneixen per exercir algunes obres de caritat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

piacenzià
| piacenziana

piacenzià
| piacenziana

adjectiu i masculí estratigrafia Plasencià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piadós
| piadosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">piadós</title>

Partició sil·làbica: pi_a_dós
Etimologia: forma basada en piadat, variant ant. de pietat 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Inclinat a la pietat, a la devoció, devot.
  2. Dit d’una cosa que mou a la devoció. Imatge piadosa.
  3. Pietós.
  4. associació piadosa catolicisme Associació religiosa.

■ piadós
| piadosa

adjectiu Inclinat a la pietat, a la devoció, devot Dit d’una cosa que mou a la devoció Imatge piadosa Pietós associació piadosa catolicisme Associació religiosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piadosament

■ piadosament

adverbi Segons la pietat i les creences cristianes misericordiosament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piaf

■ piaf

masculí esports En hípica, trot en què el cavall, estant parat, eleva i reposa alternativament cada peu i la mà del costat oposat amb una cadència molt regular i un temps de suspensió prolongat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piafar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">piafar</title>

Partició sil·làbica: pi_a_far
Etimologia: del fr. piaffer, íd., d’origen expressiu
    verb intransitiu
  1. Alçar, el cavall, estant parat, les potes del davant, adés l’una adés l’altra, i deixar-les caure amb força.
  2. esports En hípica, anar, el cavall, al piaf.

■ piafar

verb intransitiu Alçar, el cavall, estant parat, les potes del davant, adés l’una adés l’altra, i deixar-les caure amb força esports En hípica, anar, el cavall, al piaf
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piamàter

■ piamàter

femení anatomia animal La més interna de les tres meninges, que s’adapta íntimament a la superfície externa de l’encèfal i de la medulla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piamatral

■ piamatral

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a la piamàter
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pian

■ pian

masculí patologia Espiroquetosi produïda per Treponema pertenue , endèmica de països tropicals És anomenada també frambèsia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pianenc
| pianenca

pianenc
| pianenca

adjectiu i masculí i femení De Pià Rosselló