Es mostren 88934 resultats

■ pic1

pic

Etimologia: de picar 1a font: s. XIII
    masculí
  1. oficis manuals Eina que consisteix en una peça de ferro o d’acer, acabada en punta en un dels seus extrems o en ambdós, proveïda de mànec, que hi és endollat en l’ull practicat entre els seus extrems.
    1. Cim agut d’una muntanya. Els pics de Montserrat.
    2. a pic Verticalment. Un cingle tallat a pic.
  3. anar a pic nàutica Enfonsar-se una embarcació.
  4. pic bastard ornitologia Pica-soques blau.
  5. pic d’aurica construcció naval Verga en la qual hom enverga el gràtil d’una vela aurica.
  6. virar a pic nàutica Estar una embarcació disposada de tal manera, respecte a les seves àncores, que la cadena d’una d’elles resti tibant i vertical.


    7. Vegeu també:
    pic2

■ pic1

masculí oficis manuals Eina que consisteix en una peça de ferro o d’acer, acabada en punta en un dels seus extrems o en ambdós, proveïda de mànec, que hi és endollat en l’ull practicat entre els seus extrems Cim agut d’una muntanya Els pics de Montserrat a pic Verticalment Un cingle tallat a pic anar a pic nàutica Enfonsar-se una embarcació pic bastard ornitologia Pica-soques blau pic d’aurica construcció naval Verga en la qual hom enverga el gràtil d’una vela aurica virar a pic nàutica Estar una embarcació disposada de tal manera, respecte a les seves àncores, que la cadena d’una d’elles…
Informació complementària
Traducció

■ pic2

pic

Etimologia: v. pic1
    masculí
    1. Cop donat a la porta amb un picaporta, a la campana amb el batall. Tres pics i repicó. Un pic de campana.
    2. Cop, vegada. Hi he anat tres pics i encara no l’he trobat.
  2. Moment de la màxima intensitat d’una acció, d’un efecte, d’un espai de temps considerat amb relació als seus efectes. El pic del sol. Al pic del batre. Al pic de l’estiu.
    1. Punt que hom marca amb la ploma, amb la punta d’un llapis. Damunt la i cal posar un pic.
    2. Forat que hom fa amb la punta d’una agulla, d’un punxó.
    3. Senyal o clap petit i rodó.
    4. pic de gall Petit clap com de sang en el rovell d’un ou fecundat; gallada.


    4. Vegeu també:
    pic1

■ pic2

masculí Cop donat a la porta amb un picaporta, a la campana amb el batall Tres pics i repicó Un pic de campana Cop, vegada Hi he anat tres pics i encara no l’he trobat Moment de la màxima intensitat d’una acció, d’un efecte, d’un espai de temps considerat amb relació als seus efectes El pic del sol Al pic del batre Al pic de l’estiu Punt que hom marca amb la ploma, amb la punta d’un llapis Damunt la i cal posar un pic Forat que hom fa amb la punta d’una agulla, d’un punxó Senyal o clap petit i rodó pic de gall Petit clap com de sang en el rovell d’un ou fecundat gallada Vegeu també pic 1
Informació complementària
Traducció

■ pica1

pica

Etimologia: de picar
    femení
    1. Peça de pedra, terrissa, etc., amb una concavitat destinada a rebre o a contenir líquid, fixada a la paret, sostinguda per un peu, disposada a terra, etc. La pica d’una font.
    2. pica baptismal litúrgia Pica destinada a fer-hi els bateigs.
    3. pica beneitera (o de l’aigua beneita) catolicisme Pica col·locada a l’entrada de les esglésies, que conté aigua beneita, amb la qual els fidels se senyen en entrar al temple.
  2. per extensió indústria Pila.


    3. Vegeu també:
    pica2
    pica3
    pica4
    pica5
    pica6

■ pica1

femení Peça de pedra, terrissa, etc, amb una concavitat destinada a rebre o a contenir líquid, fixada a la paret, sostinguda per un peu, disposada a terra, etc La pica d’una font pica baptismal litúrgia Pica destinada a fer-hi els bateigs pica beneitera o de l’aigua beneita catolicisme Pica collocada a l’entrada de les esglésies, que conté aigua beneita, amb la qual els fidels se senyen en entrar al temple per extensió indústria Pila Vegeu també pica 2 pica 3 pica 4 pica 5 pica 6
Informació complementària
Traducció

■ pica2

pica

Etimologia: v. pica1 1a font: 1363
    femení
  1. Arma molt semblant a la llança, però amb el ferro més petit.
  2. jocs d’entreteniment
    1. plural Un dels quatre colls de la baralla francesa, que es distingeix per les piques que duu gravades.
    2. singular Carta d’aquest coll.
  3. tauromàquia Barra llarga de fusta acabada en una punta de ferro, que s’usa en les corrides de toros per a aturar-los i picar-los.


    4. Vegeu també:
    pica1
    pica3
    pica4
    pica5
    pica6

■ pica2

femení Arma molt semblant a la llança, però amb el ferro més petit jocs d’entreteniment plural Un dels quatre colls de la baralla francesa, que es distingeix per les piques que duu gravades singular Carta d’aquest coll tauromàquia Barra llarga de fusta acabada en una punta de ferro, que s’usa en les corrides de toros per a aturar-los i picar-los Vegeu també pica 1 pica 3 pica 4 pica 5 pica 6
Informació complementària
Traducció

pica3

pica

Etimologia: del ll. pica ‘garsa’ (cat. ant. piga)
femení patologia Perversió del gust i de la gana, consistent a menjar substàncies no comestibles.


Vegeu també:
pica1
pica2
pica4
pica5
pica6

pica3

femení patologia Perversió del gust i de la gana, consistent a menjar substàncies no comestibles Vegeu també pica 1 pica 2 pica 4 pica 5 pica 6
Traducció

■ pica4

■ pica4

femení Pic, cim de muntanya Vegeu també pica 1 pica 2 pica 3 pica 5 pica 6
Traducció

■ pica5

pica

Etimologia: del ll. pica ‘garsa’, usat en un llibre litúrgic anglès medieval, de colors semblants als d’una garsa
femení arts gràfiques i metrologia Unitat de mesura tipogràfica del sistema angloamericà, dividida en dotze punts, equivalent a 4,233 mm; és anomenada també cícero pica.


Vegeu també:
pica1
pica2
pica3
pica4
pica6

■ pica5

femení arts gràfiques i metrologia Unitat de mesura tipogràfica del sistema angloamericà, dividida en dotze punts, equivalent a 4,233 mm és anomenada també cícero pica Vegeu també pica 1 pica 2 pica 3 pica 4 pica 6

■ pica6

pica

femení zoologia Nom donat a diversos mamífers placentaris de l’ordre dels lagomorfs (Ochotona sp), de la grandària d’una rata, diürns, colonials i que viuen a l’Àsia i a la part occidental de l’Amèrica del Nord.


Vegeu també:
pica1
pica2
pica3
pica4
pica5

■ pica6

femení zoologia Nom donat a diversos mamífers placentaris de l’ordre dels lagomorfs Ochotona sp , de la grandària d’una rata, diürns, colonials i que viuen a l’Àsia i a la part occidental de l’Amèrica del Nord Vegeu també pica 1 pica 2 pica 3 pica 4 pica 5

■ pica-pica1

pica-pica

Etimologia: reduplicació verbal de picar 1a font: c. 1925
masculí botànica i jardineria Arbre de la família de les esterculiàcies (Brachychiton populneum), de fulles palmatilobulades, d’un verd brillant i peciolades, flors sense corol·la i fruits secs dehiscents, i que és plantat en parcs i jardins.


Vegeu també:
pica-pica2

■ pica-pica1

masculí botànica i jardineria Arbre de la família de les esterculiàcies Brachychiton populneum , de fulles palmatilobulades, d’un verd brillant i peciolades, flors sense corolla i fruits secs dehiscents, i que és plantat en parcs i jardins Vegeu també pica-pica 2
Traducció

■ pica-pica2

pica-pica

Etimologia: v. pica-pica1
masculí col·loquialment Àpat que consisteix en menges variades que es presenten en racions petites i que hom va prenent a voluntat sense un ordre establert. Van oferir als assistents un pica-pica i una copa de xampany.


Vegeu també:
pica-pica1

■ pica-pica2

masculí colloquialment Àpat que consisteix en menges variades que es presenten en racions petites i que hom va prenent a voluntat sense un ordre establert Van oferir als assistents un pica-pica i una copa de xampany Vegeu també pica-pica 1
Traducció