Es mostren 88954 resultats

■ pianissimo*

■ pianissimo*

masculí música En una partitura musical, indicació que cal interpretar molt suaument el fragment afectat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pianista

■ pianista

masculí i femení música Persona que toca el piano professionalment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pianístic
| pianística

■ pianístic
| pianística

adjectiu música Relatiu o pertanyent al piano
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piano1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">piano</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: pi_a_no
Etimologia: de l’it. pianoforte, ant. espècie de clavicordi que permetia tocar suau i fort, comp. de piano ‘suau, fluix, pla’, ll. planus, -a, -um ‘pla, uniforme, fàcil’, i forte ‘fort’, ll. fortis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. música
    1. Instrument de cordes percudides amb teclat que, a diferència del clavicèmbal, pot matisar el so. Piano de cua, de mitja cua, vertical.
    2. piano de maneta (o de manubri) Instrument mecànic que hom fa sonar mitjançant una maneta giratòria que acciona un cilindre (o un plec de paper o cartó perforat, etc.) tancat dins una caixa, generalment en forma de piano.
    3. piano electrònic Instrument electròfon proveït d’oscil·ladors i accionat mitjançant un teclat.
    4. piano preparat Piano damunt les cordes del qual han estat disposats objectes diversos, a fi d’alterar-ne la sonoritat.
  2. esports En els esports de motor, vora de ciment o d’un altre material sòlid, pintada amb franges de dos colors, que serveix per a marcar els límits interiors o exteriors de determinats trams de la pista d’un circuit, especialment en els revolts.
  3. indústria tèxtil
    1. Corda que mou les pues, en moltes màquines de filatura i de tissatge.
    2. Màquina manual per a picar els cartons de les màquines jacquard mitjançant un mecanisme de teclat.



    4. Vegeu també:
    piano2

■ piano1

masculí música Instrument de cordes percudides amb teclat que, a diferència del clavicèmbal, pot matisar el so Piano de cua, de mitja cua, vertical piano de maneta o de manubri Instrument mecànic que hom fa sonar mitjançant una maneta giratòria que acciona un cilindre o un plec de paper o cartó perforat, etc tancat dins una caixa, generalment en forma de piano piano electrònic Instrument electròfon proveït d’oscilladors i accionat mitjançant un teclat piano preparat Piano damunt les cordes del qual han estat disposats objectes diversos, a fi d’alterar-ne la sonoritat esports En els esports…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piano2

■ piano2

masculí música En una partitura musical, indicació que, en el passatge afectat, cal reduir la intensitat sonora de l’instrument o instruments Vegeu també piano 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pianola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pianola</title>

Partició sil·làbica: pi_a_no_la
Etimologia: de l’angl. americà pianola, marca registrada el 1898 per l’Aeolian Co
femení música Varietat de piano mecànic en què els martellets són moguts per un mecanisme d’aire comprimit i un rotlle de paper perforat.

■ pianola

femení música Varietat de piano mecànic en què els martellets són moguts per un mecanisme d’aire comprimit i un rotlle de paper perforat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

piartrosi

piartrosi

femení patologia Supuració en una cavitat articular
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piastra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">piastra</title>

Partició sil·làbica: pi_as_tra
Etimologia: de l’it. piastra ‘unitat monetària it. i després d’alguns països’, der. de impiastro, ll. emplastrum ‘emplastre’
    femení
  1. numismàtica
    1. A Bolonya, al segle XVI, moneda d’argent del valor d’un testó romà.
    2. En el regne de les Dues Sicílies, moneda d’argent de 120 grans.
  2. economia Moneda divisionària equivalent a una centèsima part de les lliures d’Egipte, Líban, Síria i Sudan, i de la lira turca.

■ piastra

femení numismàtica A Bolonya, al segle XVI, moneda d’argent del valor d’un testó romà En el regne de les Dues Sicílies, moneda d’argent de 120 grans economia Moneda divisionària equivalent a una centèsima part de les lliures d’Egipte, Líban, Síria i Sudan, i de la lira turca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

PIB

PIB

sigla i masculí economia producte interior brut
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pic1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pic</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de picar 1a font: s. XIII
    masculí
  1. oficis manuals Eina que consisteix en una peça de ferro o d’acer, acabada en punta en un dels seus extrems o en ambdós, proveïda de mànec, que hi és endollat en l’ull practicat entre els seus extrems.
    1. Cim agut d’una muntanya. Els pics de Montserrat.
    2. a pic Verticalment. Un cingle tallat a pic.
  3. anar a pic nàutica Enfonsar-se una embarcació.
  4. pic bastard ornitologia Pica-soques blau.
  5. pic d’aurica construcció naval Verga en la qual hom enverga el gràtil d’una vela aurica.
  6. virar a pic nàutica Estar una embarcació disposada de tal manera, respecte a les seves àncores, que la cadena d’una d’elles resti tibant i vertical.



    7. Vegeu també:
    pic2

■ pic1

masculí oficis manuals Eina que consisteix en una peça de ferro o d’acer, acabada en punta en un dels seus extrems o en ambdós, proveïda de mànec, que hi és endollat en l’ull practicat entre els seus extrems Cim agut d’una muntanya Els pics de Montserrat a pic Verticalment Un cingle tallat a pic anar a pic nàutica Enfonsar-se una embarcació pic bastard ornitologia Pica-soques blau pic d’aurica construcció naval Verga en la qual hom enverga el gràtil d’una vela aurica virar a pic nàutica Estar una embarcació disposada de tal manera, respecte a les seves àncores, que la cadena d’una d’elles…
Informació complementària
Traducció