Es mostren 88939 resultats

pioner
| pionera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pioner</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pi_o_ner
Etimologia: de l’angl. pioneer, manllevat al fr. pionnier ‘soldat d’infanteria; artigaire’, der. del ll. td. pedo, -ōnis ‘el qui va a peu’; en angl. el sentit de ‘capdavanter’ en qualsevol activitat, ja des del 1605
Body
    adjectiu i masculí i femení
  1. Capdavanter, que va al davant obrint camí als altres en les exploracions de noves terres, en el progrés, etc.
  2. escoltisme
    1. Dins l’organització escolta, dit de cadascun dels nois de 14 a 16 anys que integren el grup pioner.
    2. grup pioner (o unitat de pioners) Unitat intermèdia entre la unitat rànger i el clan.

pioner
| pionera

pioovari

pioovari

pioquejar

pioquejar

pioquer
| pioquera

pioquer
| pioquera

piorna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">piorna</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pi_or_na
Body
femení botànica Planta herbàcia de la família de les peoniàcies (Paeonia peregrina), d’arrel tuberosa, fulles lobulades, brillants a l’anvers i piloses al revers, i flors grans i rosades, que creix a les clarianes de les rouredes de l’estatge montà submediterrani.

piorna

piorrea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">piorrea</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pi_or_re_a
Etimologia: de pio- i -rrea
Body
    femení patologia
  1. Fluix o vessament de pus.
  2. piorrea alveolar Inflamació purulenta del periosti dels alvèols dentaris, amb necrosi progressiva d’aquests i fluixedat de les dents.

piorrea

piosalpinge

piosalpinge

pioteràpia


<title type="display">pioteràpia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pi_o_te_rà_pi_a
Body
femení terapèutica Utilització terapèutica del pus, amb esterilització prèvia o bé sense esterilitzar. Avui dia és totalment fora d’ús.

pioteràpia

piotòrax

piotòrax

pipa1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pipa</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. *pipa ‘flauteta’, der. de pipare ‘piular’, d’origen onomatopeic 1a font: s. XIII
Body
    femení
    1. Petit recipient, generalment cilíndric, de fusta, d’arrel de bruguera, de guix, d’escuma de mar, etc., amb un tub prim que arrenca de la part baixa terminat generalment en una peça tubular de fusta, banya, ebonita, ambre, etc., anomenada broquet; serveix per a fumar tabac i a vegades altres substàncies, com l’opi. Omplir la pipa. Netejar la pipa. Fumar una pipa.
    2. Xumet.
    3. fer la pipa Ficar-se el dit gros a la boca per a mamar-lo, com fan els infants.
  1. botànica Bolet de la família de les poliporàcies (Ganoderma lucidum), en forma de pipa, de consistència dura, de color caoba o bru i amb el capell amb solcs concèntrics.
  2. metrologia Antiga mesura de capacitat per a vi, emprada en algunes comarques dels Països Catalans.
  3. motors i automòbil, automobilisme Peça giratòria del distribuïdor d’encesa que en els motors d’encesa per guspira rep el corrent elèctric procedent de la bobina i el trasllada successivament a cadascuna de les bugies.
  4. pipa de Surinam zoologia Amfibi anur del subordre dels opistocels i de la família dels pípids (Pipa pipa), amb una sèrie de clots a l’esquena de la femella, en els quals és capaç de pondre els ous.



  5. Vegeu també:
    pipa2

pipa1