Es mostren 88954 resultats

■ pistrincs


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pistrincs</title>

Etimologia: alteració popular d’un der. de pasta (ll. td. pasta), pastim, de diverses variants, pastrim, pastrén, pastreny, pastriny, que revelen l’influx del ll. pistrīnum ‘fleca’, amb sentit figurat de la idea de ‘pasta’
masculí plural col·loquialment Diners. Li costava pistrincs, però els lluïa.

■ pistrincs

masculí plural colloquialment Diners Li costava pistrincs, però els lluïa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pit</title>

Etimologia: del ll. pĕctus, -ŏris, íd., que, essent neutre amb acusatiu pectus, donà l’ant. pits; sentit com un plural, es formà analògicament un sing. pit 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Tòrax, part del cos humà que s’estén del coll al ventre.
    2. especialment Part anterior del tòrax. Han topat pit contra pit.
    3. especialment Part anterior d’un quadrúpede o d’un ocell immediatament sota el coll. L’un preferia el pit (del pollastre), l’altre la cuixa.
    4. brot de pit Tros de pit de xai, de la part més grassa.
    1. [sovint en pl] anatomia animal Mamella de dona. Ensenyava els pits. Donar el pit a un infant. Una criatura de pit.
    2. de pit i cuixa locució adjectiva Dit de la pel·lícula, l’espectacle, etc., en què els artistes van nus o gairebé o en què dominen les escenes eròtiques.
  3. anatomia animal
    1. Tot l’aparell de la respiració contingut en el pit. Fatigar-se el pit cantant. Una malaltia de pit.
    2. do de pit Nota aguda de tenor (corresponent al do4) feta amb veu de pit.
    3. do de pit col·loquialment Tot l’esforç o l’arrogància que hom pot posar en l’obtenció d’un propòsit.
    4. tenir el pit carregat Estar refredat dels pulmons o dels bronquis.
    5. veu de pit Veu d’emissió natural, límpida (per oposició a veu de gola, de cap).
  4. figuradament anatomia animal
    1. Centre dels sentiments, interior de l’home. Li obrí el seu pit.
    2. Coratge, valor. Prendre a pit una cosa.
    3. donar-se cops al pit Colpejar-se el pit en senyal de penediment, de devoció.
    4. pit i fora! Exclamació que hom diu per animar o animar-se a fer una cosa.
    5. posar-se la mà al pit Reflexionar, interrogar la pròpia consciència.
    6. tenir (una cosa) pit avall Tenir-la per molt segura, confiar-hi molt.

■ pit

masculí anatomia animal Tòrax, part del cos humà que s’estén del coll al ventre especialment Part anterior del tòrax Han topat pit contra pit especialment Part anterior d’un quadrúpede o d’un ocell immediatament sota el coll L’un preferia el pit del pollastre, l’altre la cuixa brot de pit Tros de pit de xai, de la part més grassa sovint en pl anatomia animal Mamella de dona Ensenyava els pits Donar el pit a un infant Una criatura de pit de pit i cuixa locució adjectiva Dit de la pellícula, l’espectacle, etc, en què els artistes van nus o gairebé o en què dominen les escenes eròtiques…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pit-roig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pit-roig</title>

Partició sil·làbica: pit-roig
Etimologia: de pit i roig
masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels túrdids (Erithacus rubecula), amb el pit i el front de color taronja viu i les parts superiors gris oliva, fortament territorial i que habita tant als boscs com als jardins.

■ pit-roig

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels túrdids Erithacus rubecula , amb el pit i el front de color taronja viu i les parts superiors gris oliva, fortament territorial i que habita tant als boscs com als jardins
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pita1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pita</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del cast. pita, i aquest, d’una llengua antillana, probablement del taïno 1a font: 1704
    femení
  1. botànica Atzavara.
  2. indústria tèxtil
    1. Fibra tèxtil obtinguda de les fulles d’atzavara.
    2. Teixit llustrós amb l’ordit de pèl de cabra i tramat amb cotó, que era usat per a folres de mànigues en els vestits d’home.
    3. pita esponja (o simplement pita) Teixit d’ordit i trama de fil de seda d’un cap i sense torsió amb lligat de tafetà, molt brillant, tenyit en peça, que era usat per a roba interior.



    3. Vegeu també:
    pita2

■ pita1

femení botànica Atzavara indústria tèxtil Fibra tèxtil obtinguda de les fulles d’atzavara Teixit llustrós amb l’ordit de pèl de cabra i tramat amb cotó, que era usat per a folres de mànigues en els vestits d’home pita esponja o simplement pita Teixit d’ordit i trama de fil de seda d’un cap i sense torsió amb lligat de tafetà, molt brillant, tenyit en peça, que era usat per a roba interior Vegeu també pita 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pita2

■ pita2

femení alimentació, indústries alimentàries Pa de pita Entrepà fet amb pa de pita Vegeu també pita 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pitafi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pitafi</title>

Etimologia: reducció de epitafi ‘inscripció sepulcral’, amb contaminació, en el sentit, de les connotacions negatives que susciten els sepulcres 1a font: s. XV
    masculí
  1. antigament Inscripció, epitafi.
  2. Cosa mal feta, poc reeixida; pastitxo.

■ pitafi

masculí antigament Inscripció, epitafi Cosa mal feta, poc reeixida pastitxo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pitagòric
| pitagòrica

■ pitagòric
| pitagòrica

filosofia adjectiu Relatiu o pertanyent a Pitàgores o al pitagorisme escola pitagòrica Escola formada per Pitàgores i els seus deixebles adjectiu i masculí i femení Seguidor del pitagorisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pitagorisme

■ pitagorisme

masculí filosofia Conjunt de doctrines atribuïdes indistintament a Pitàgores i als seus deixebles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pitahaia


<title type="display">pitahaia</title>

Partició sil·làbica: pi_ta_ha_ia
Etimologia: del cast. pitahaya o pitaya, íd.
    femení botànica i agricultura
  1. Gènere de plantes enfiladisses de la família de les cactàcies (Hylocereus sp), principalment de les espècies Hylocereus undatus i Hylocereus megalanthus, que presenten tiges pèndules segmentades, verdes i amb tres angles, flors aromàtiques més o menys blanques i comestibles, molt grosses, que només duren una nit i poden servir per a fer-ne infusions, i fruits comestibles.
  2. Fruit comestible de la pitahaia, de forma ovoide, arrodonida i allargada, pell entre rosa i vermella amb l’extrem de les bràctees més o menys verdós, sense espines, polpa blanca o groga, de vegades rosada, segons la varietat, amb llavors petites i negres, emprada també com a saboritzant i colorant de sucs i begudes alcohòliques.
  3. Pitaia.

pitahaia

femení botànica i agricultura Gènere de plantes enfiladisses de la família de les cactàcies Hylocereus sp , principalment de les espècies Hylocereus undatus i Hylocereus megalanthus , que presenten tiges pèndules segmentades, verdes i amb tres angles, flors aromàtiques més o menys blanques i comestibles, molt grosses, que només duren una nit i poden servir per a fer-ne infusions, i fruits comestibles Fruit comestible de la pitahaia, de forma ovoide, arrodonida i allargada, pell entre rosa i vermella amb l’extrem de les bràctees més o menys verdós, sense espines, polpa blanca o groga, de…
Gran Diccionari de la llengua catalana

pitaia


<title type="display">pitaia</title>

Partició sil·làbica: pi_ta_ia
Etimologia: del cast. pitahaya o pitaya, íd.
    femení botànica i agricultura
  1. Gènere de plantes de la família de les cactàcies (Stenocereus sp), principalment de les espècies Stenocereus queretaroensis, Stenocereus pruinosus i Stenocereus stellatus, amb tiges columnars, costades, no segmentades, flors amb pètals blancs, grosses i aromàtiques, i fruits comestibles.
  2. Fruit comestible de la pitaia, de forma ovoide o semiarrodonida, pell entre verda i vermellosa, amb espines, polpa blanca, vermella, rosa, taronja, groga o lila, segons la varietat, molt dolça i amb moltes llavors negres.
  3. Pitahaia.

pitaia

femení botànica i agricultura Gènere de plantes de la família de les cactàcies Stenocereus sp , principalment de les espècies Stenocereus queretaroensis , Stenocereus pruinosus i Stenocereus stellatus , amb tiges columnars, costades, no segmentades, flors amb pètals blancs, grosses i aromàtiques, i fruits comestibles Fruit comestible de la pitaia, de forma ovoide o semiarrodonida, pell entre verda i vermellosa, amb espines, polpa blanca, vermella, rosa, taronja, groga o lila, segons la varietat, molt dolça i amb moltes llavors negres Pitahaia