Es mostren 88954 resultats

■ pitxol

■ pitxol

masculí numismàtica A Sicília, moneda, corrent als segles XV i XVI A Tortosa i a mitjan segle XIX, pellofa o marca de capítol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pitxola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pitxola</title>

Etimologia: alteració del ll. vg. *pecciolus ‘peuet’, assimilació de *pediciolus, variant de pedicellus, dimin. de pes, pedis ‘peu’ 1a font: 1781
femení marina, marítim Vela mestra que va fermada a una antena curta i és emprada, en les embarcacions grans de vela llatina, per a capejar vents forts i temporals.

■ pitxola

femení marina, marítim Vela mestra que va fermada a una antena curta i és emprada, en les embarcacions grans de vela llatina, per a capejar vents forts i temporals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pitxolí

■ pitxolí

masculí construcció Maó estret melindro fusteria Aixeta de fusta tornejada, adaptada a un tap cònic, que pot ésser aplicada a barralons, botes, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piu1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">piu</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: piu
Etimologia: v. piu2
    masculí
    1. Petita peça sortint que serveix per a encaixar en un buit, moure un ressort, fer de suport a un cos giratori, etc.
    2. especialment rellotgeria Cadascun dels extrems de l’eix de les rodes del rellotge.
    3. especialment tecnologia Extrem inferior d’un arbre vertical, sobre el qual gira.
  2. oficis manuals Peça de fusta o metàl·lica que, passada per dins d’una anella o altre encaix, serveix per a tancar o subjectar una tapadora, una porta, etc.
  3. col·loquialment Penis.



    4. Vegeu també:
    piu2

■ piu1

masculí Petita peça sortint que serveix per a encaixar en un buit, moure un ressort, fer de suport a un cos giratori, etc especialment rellotgeria Cadascun dels extrems de l’eix de les rodes del rellotge especialment tecnologia Extrem inferior d’un arbre vertical, sobre el qual gira oficis manuals Peça de fusta o metàllica que, passada per dins d’una anella o altre encaix, serveix per a tancar o subjectar una tapadora, una porta, etc colloquialment Penis Vegeu també piu 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piu2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">piu</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: piu
Etimologia: onomatopeia del crit dels ocells; com a petita peça d’encaix per a moure un ressort o fer de suport a un cos giratori és també der. de piular pel so agut pi que solen fer aquestes peces quan giravolten 1a font: s. XIV
    masculí
  1. Piulet.
  2. no dir ni piu No dir res.
  3. no sentir-se ni un piu No sentir-se res.



    4. Vegeu també:
    piu1

■ piu2

masculí Piulet no dir ni piu No dir res no sentir-se ni un piu No sentir-se res Vegeu també piu 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piu-piu

■ piu-piu

masculí Onomatopeia del crit del pollet o de l’ocell que piula Piuladissa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piuar

■ piuar

verb intransitiu Piular
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piula1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">piula</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: piu_la
Etimologia: de piular 1a font: 1803, DEst.
    femení ornitologia
    1. Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels motacíl·lids (Anthus novaeseelandiae), de color bru rogenc, negre i ocraci, que hiverna a l’Europa occidental.
    2. piula dels arbres Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels motacíl·lids (Anthus trivialis), semblant a la piula però amb el pit groguenc i molt llistat.
    3. piula gola-roja Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels motacíl·lids (Anthus cervinus), semblant a la piula, però amb la gola vermella i les parts inferiors pàl·lides.
    4. piula grossa Piula.
  2. Ànec xiulador.
    1. piula de canyers (o simplement piula) Repicatalons.
    2. piula hortolana Hortolà.



    4. Vegeu també:
    piula2

■ piula1

femení ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels motacíllids Anthus novaeseelandiae , de color bru rogenc, negre i ocraci, que hiverna a l’Europa occidental piula dels arbres Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels motacíllids Anthus trivialis , semblant a la piula però amb el pit groguenc i molt llistat piula gola-roja Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels motacíllids Anthus cervinus , semblant a la piula, però amb la gola vermella i les parts inferiors pàllides piula grossa Piula Ànec xiulador piula de canyers o simplement…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piula2

■ piula2

femení petard 1 1 Vegeu també piula 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ piulada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">piulada</title>

Partició sil·làbica: piu_la_da
Etimologia: de piular 1a font: c. 1900, Verdaguer
    femení
  1. Acció de piular.
  2. Manera de piular.
  3. telecomunicacions i informàtica Missatge curt, amb un nombre de caràcters limitat, publicat instantàniament en un microblog, especialment a la plataforma Twitter.

■ piulada

femení Acció de piular Manera de piular telecomunicacions i informàtica Missatge curt, amb un nombre de caràcters limitat, publicat instantàniament en un microblog, especialment a la plataforma Twitter
Traducció