Es mostren 88939 resultats

■ anur
| anura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anur</title>

Partició sil·làbica: an_ur
Etimologia: de an- i el gr. ourá ‘cua’
    zoologia
  1. adjectiu Que no té cua.
  2. masculí
    1. plural Ordre d’amfibis integrat per animals saltadors i mancats de cua en l’estat adult.
    2. singular Amfibi de l’ordre dels anurs.

■ anur
| anura

zoologia adjectiu Que no té cua masculí plural Ordre d’amfibis integrat per animals saltadors i mancats de cua en l’estat adult singular Amfibi de l’ordre dels anurs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anuresi

■ anuresi

femení patologia Absència de miccions deguda a la retenció d’orina a la bufeta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anúria

■ anúria

femení patologia Absència d’orina per manca de secreció renal o per causa d’un obstacle interposat en el curs de l’orina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anus


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anus</title>

Etimologia: del ll. anus ‘anell, anus’ 1a font: s. XV
    masculí anatomia animal
  1. Orifici del final del tracte digestiu, sempre contràctil, que s’obre a l’exterior o desemboca a la cloaca i a través del qual l’animal expulsa els residus no digerits d’aliment i altres matèries associades.
  2. anus contra natura Obertura de l’intestí feta a la paret de l’abdomen, de manera que per aquesta obertura són expulsades les matèries fecals.

■ anus

masculí anatomia animal Orifici del final del tracte digestiu, sempre contràctil, que s’obre a l’exterior o desemboca a la cloaca i a través del qual l’animal expulsa els residus no digerits d’aliment i altres matèries associades anus contra natura Obertura de l’intestí feta a la paret de l’abdomen, de manera que per aquesta obertura són expulsades les matèries fecals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

anuscopi


<title type="display">anuscopi</title>

Etimologia: de anus i -scopi
masculí diagnosi Aparell de forma tubular dotat d’un focus lluminós i d’un sistema de lents per a la pràctica de l’anuscòpia.

anuscopi

masculí diagnosi Aparell de forma tubular dotat d’un focus lluminós i d’un sistema de lents per a la pràctica de l’anuscòpia
Gran Diccionari de la llengua catalana

anuscòpia


<title type="display">anuscòpia</title>

Partició sil·làbica: a_nus_cò_pi_a
Etimologia: de anus i -scòpia
femení diagnosi Examen de l’anus, i habitualment també de la part inferior del recte, mitjançant un anuscopi.

anuscòpia

femení diagnosi Examen de l’anus, i habitualment també de la part inferior del recte, mitjançant un anuscopi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anvers


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anvers</title>

Homòfon: envers
Etimologia: de vessar
    masculí
  1. anatomia vegetal Superfície superior de la fulla, que normalment rep els raigs del sol.
  2. bibliografia
    1. Cara o front d’un full imprès o manuscrit.
    2. En un llibre, pàgina que és a la dreta del lector i que porta la numeració senar.
  3. numismàtica
    1. Costat d’una moneda o una medalla on figuren el tipus i la inscripció o la llegenda principal, o bé el començament de la llegenda, que continua al revers.
    2. Cara, per contraposició a creu o revers.
  4. sigil·lografia Cara principal del segell, on són gravades l’efígie, les armes, les divises o els emblemes de la persona o la corporació a què pertanyen.

■ anvers

masculí anatomia vegetal Superfície superior de la fulla, que normalment rep els raigs del sol bibliografia Cara o front d’un full imprès o manuscrit En un llibre, pàgina que és a la dreta del lector i que porta la numeració senar numismàtica Costat d’una moneda o una medalla on figuren el tipus i la inscripció o la llegenda principal, o bé el començament de la llegenda, que continua al revers Cara, per contraposició a creu o revers sigillografia Cara principal del segell, on són gravades l’efígie, les armes, les divises o els emblemes de la persona o la corporació a què pertanyen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

anxiogen
| anxiògena


<title type="display">anxiogen</title>

Partició sil·làbica: an_xi_o_gen
Etimologia: comp. híbrid del ll. anxius, -a, -um ‘ansiós’ i -gen
adjectiu psiquiatria Que causa ansietat.

anxiogen
| anxiògena

adjectiu psiquiatria Que causa ansietat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anxiolític
| anxiolítica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anxiolític</title>

Partició sil·làbica: an_xi_o_lí_tic
Etimologia: comp. híbrid del ll. anxius, -a, -um ‘ansiós’ i -lític1
    farmàcia, indústria farmacèutica i psiquiatria
  1. adjectiu Que combat l’ansietat; tranquil·litzant. Propietats anxiolítiques.
  2. masculí Psicofàrmac que, actuant sobre el sistema nerviós central, suprimeix la intranquil·litat i l’excitació pròpies de l’ansietat. És anomenat també tranquil·litzant.

■ anxiolític
| anxiolítica

farmàcia, indústria farmacèutica i psiquiatria adjectiu Que combat l’ansietat tranquillitzant Propietats anxiolítiques masculí Psicofàrmac que, actuant sobre el sistema nerviós central, suprimeix la intranquillitat i l’excitació pròpies de l’ansietat És anomenat també tranquillitzant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anxova

■ anxova

femení alimentació, indústries alimentàries Seitó adobat amb sal ictiologia Seitó
Informació complementària
Traducció