Es mostren 88939 resultats

■ plaqué

■ plaqué

masculí plural plaqués Metall al qual hom ha aplicat una placa molt fina d’or o d’argent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plaquejar

■ plaquejar

verb transitiu Aplicar a un objecte de metall una placa molt fina d’or o d’argent xapar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plaqueta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plaqueta</title>

Etimologia: del fr. plaquette, íd., dimin. de plaque ‘placa’
    femení
  1. art
    1. Nom donat des de mitjan segle XIX a petits baixos relleus en metall semblants a les medalles, però de forma generalment rectangular.
    2. orfebreria Peça d’orfebreria realitzada exactament com una medalla, però de forma preferentment rectangular.
  2. [símbol Pqs] fisiologia Cèl·lula anucleada de la sang, que intervé en totes les fases de l’hemostàsia i de la coagulació.
  3. tecnologia Porció de metall dur o de material ceràmic que és inserida en una eina de tall per a constituir-hi la vora tallant postissa.

■ plaqueta

femení art Nom donat des de mitjan segle XIX a petits baixos relleus en metall semblants a les medalles, però de forma generalment rectangular orfebreria Peça d’orfebreria realitzada exactament com una medalla, però de forma preferentment rectangular símbol Pqs fisiologia Cèllula anucleada de la sang, que intervé en totes les fases de l’hemostàsia i de la coagulació tecnologia Porció de metall dur o de material ceràmic que és inserida en una eina de tall per a constituir-hi la vora tallant postissa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plaquetari
| plaquetària

■ plaquetari
| plaquetària

adjectiu fisiologia Relatiu o pertanyent a les plaquetes de la sang
Gran Diccionari de la llengua catalana

plaquetopènia

plaquetopènia

femení patologia Disminució del nombre de plaquetes circulants a la sang perifèrica
Gran Diccionari de la llengua catalana

plasencià
| plasenciana


<title type="display">plasencià</title>

Partició sil·làbica: pla_sen_ci_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al plasencià.
  2. masculí Estatge (i edat) marí del pliocè, situat damunt el zanclià i sota el vil·lafranquià.

plasencià
| plasenciana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al plasencià masculí Estatge i edat marí del pliocè, situat damunt el zanclià i sota el villafranquià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plasent

■ plasent

adjectiu Divertit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plasenteria

■ plasenteria

femení Paraula o frase agradable, divertida, jocosa, o burla lleugera que hom diu o fa per divertir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plasentment

■ plasentment

adverbi D’una manera plasent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plasm-

■ plasm-

Forma prefixada del mot grec plásma, -atos , que significa ‘formació, aplicació’ Ex plasmafèresi