Es mostren 88940 resultats

■ plastidi

■ plastidi

masculí citologia i botànica En les cèllules vegetals, orgànul revestit per una doble membrana unitària i que típicament conté pigments
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plastificació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plastificació</title>

Partició sil·làbica: plas_ti_fi_ca_ci_ó
Etimologia: de plastificar
    femení
    1. Acció de plastificar;
    2. l’efecte.
  2. tecnologia
    1. Recobriment d’una superfície amb plàstic.
    2. Incorporació d’un plastificant o d’un agent ablanidor a algun producte industrial (cautxú, explosius, etc.).

■ plastificació

femení Acció de plastificar l’efecte tecnologia Recobriment d’una superfície amb plàstic Incorporació d’un plastificant o d’un agent ablanidor a algun producte industrial cautxú, explosius, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plastificant

■ plastificant

tecnologia adjectiu Que plastifica masculí indústria Producte líquid o sòlid que, afegit a una matèria, n’augmenta la plasticitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plastificar

■ plastificar

verb transitiu Recobrir una superfície amb plàstic o impregnar amb plàstic alguna cosa Afegir un plastificant a alguna matèria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plastilina

■ plastilina

femení Massa plàstica, de diversos colors, que és emprada per a modelar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

plastisol

plastisol

masculí plàstics Dispersió viscosa d’una resina finament dividida en un plastificant líquid
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

plastoquinona

plastoquinona

femení bioquímica Quinona d’estructura polimèrica, que actua com a transportador electrònic en els cloroplasts
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plastró


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plastró</title>

Etimologia: del fr. plastron, íd., i aquest, de l’it. piastrone, augmentatiu de piastra ‘làmina de metall’, del mateix origen que plàstic 1a font: 1492
    masculí
  1. Peça de l’armadura que protegia el davant del pit.
  2. Peça de cuir emborrada que hom posa al pit per esmorteir els cops de floret.
  3. Corbata que cobreix part del pit.
  4. anatomia animal Regió ventral de la closca dels rèptils quelonis que presenta forma de làmina molt plana.
  5. patologia Zona d’induració al voltant d’un focus inflamatori.

■ plastró

masculí Peça de l’armadura que protegia el davant del pit Peça de cuir emborrada que hom posa al pit per esmorteir els cops de floret Corbata que cobreix part del pit anatomia animal Regió ventral de la closca dels rèptils quelonis que presenta forma de làmina molt plana patologia Zona d’induració al voltant d’un focus inflamatori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plat</title>

Etimologia: substantivació de l’adj. arcaic plat, plata, ll. vg. *plattus, -a, -um, i aquest, del gr. platýs ‘pla, planer, ample’ 1a font: 1410
    masculí
    1. Disc de terrissa, de pisa, de porcellana, de metall, etc., alçat tot al voltant formant una concavitat de poca alçària i de fons pla, que és emprat generalment per a posar-hi la porció de vianda que ha de consumir una persona. Un plat soper o fondo. Un plat pla. Un plat de postres.
    2. fer el plat (a algú) Posar al plat d’algú una porció raonable de menjar.
    3. menjar en el mateix plat Ésser molt amics.
    4. pagar els plats trencats figuradament Sofrir les conseqüències de les malifetes o dels errors d’altri.
    5. semblar que no ha trencat mai cap plat (o cap plat ni cap olla) figuradament Semblar molt innocent i incapaç de fer cap malifeta.
    6. tirar-se els plats pel cap figuradament Barallar-se, desavenir-se, dit sobretot d’una parella.
    7. trencar el plat bonic Barallar-se dues persones que eren molt amigues.
    1. Porció d’aliment que cap en un plat. S’ha menjat dos plats d’arròs, mig plat de sopa.
    2. ésser plat de segona taula figuradament Ésser o creure’s postergat.
    1. Cadascuna de les menges que se serveixen en un àpat; guisat. Un menú de tres plats. Hem menjat uns entremesos i tres plats: truita, lluç fregit i pollastre rostit. És un plat que m’agrada molt.
    2. fer plat (d’una cosa) figuradament Donar-hi una gran importància, fer-ho valer.
    3. plat del dia figuradament Assumpte d’actualitat, que és objecte predominant de les converses.
    4. plat precuinat alimentació, indústries alimentàries Producte obtingut per preparació culinària industrial no completada, envasat i conservat generalment per ultracongelació, que necessita un tractament addicional abans d’ésser consumit.
    5. plat preparat alimentació, indústries alimentàries Producte obtingut en barrejar, assaonar i cuinar completament aliments, i envasar-los i conservar-los, per esterilització o per congelació, de manera que puguin ésser consumits simplement en escalfar-los.
    1. Objecte que per la seva forma planera s’assembla a un plat de menjar.
    2. especialment Recipient planer on es dipositen les almoines dels concurrents d’una església, d’una festa, etc.
    3. passar el plat figuradament Fer un acapte o col·lecta.
  5. tecnologia
    1. oficis manuals Nom donat a diversos objectes, peces, etc., que solen formar part d’una màquina, d’un instrument, d’un aparell, etc.
    2. Roda dentada gran moguda pels pedals d’una bicicleta.
    3. electroacústica Part giratòria i circular del giradiscs destinada a fer girar el disc que ha d’ésser reproduït.
  6. tecnologia
    1. Mandrí d’una màquina eina, especialment el del torn que suporta la matèria o la peça que hom vol treballar.
    2. plat universal Plat del torn en el qual les mordasses són accionades simultàniament.
  7. plat magnètic motors Volant magnètic.
  8. plat revòlver automàtica, automació Dispositiu pneumàtic molt utilitzat en l’automatització industrial.
  9. plats giradors botànica i jardineria Nimfea blanca.
  10. plat volador Objecte volador no identificat.

■ plat

masculí Disc de terrissa, de pisa, de porcellana, de metall, etc, alçat tot al voltant formant una concavitat de poca alçària i de fons pla, que és emprat generalment per a posar-hi la porció de vianda que ha de consumir una persona Un plat soper o fondo Un plat pla Un plat de postres fer el plat a algú Posar al plat d’algú una porció raonable de menjar menjar en el mateix plat Ésser molt amics pagar els plats trencats figuradament Sofrir les conseqüències de les malifetes o dels errors d’altri semblar que no ha trencat mai cap plat o cap plat ni cap olla figuradament Semblar molt innocent i…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plata


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plata</title>

Etimologia: fem. de plat, en el sentit de ‘plat gran’, i també ant. ‘planxa de metall’; aplicat a l’argent, ‘planxa d’argent’, a còpia de repetir-se, l’expressió acabà per reduir-se a plata com a sinònim de argent 1a font: 1395
    femení
  1. Plat de forma ovalada, generalment més gran que un plat ordinari, en què certs menjars són servits a taula.
  2. Menjar, vianda, etc., que hom posa en una plata. S’han menjat tota una plata de crema.
  3. Argent.

■ plata

femení Plat de forma ovalada, generalment més gran que un plat ordinari, en què certs menjars són servits a taula Menjar, vianda, etc, que hom posa en una plata S’han menjat tota una plata de crema Argent
Informació complementària
Traducció