Es mostren 88951 resultats

plegador1
| plegadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plegador</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: de plegar i -dor1 1a font: 1653, DTo.
Body
  1. adjectiu Que plega.
  2. masculí i femení Persona que es dedica a plegar.
    1. masculí Instrument o màquina que plega o serveix per a plegar.
    2. masculí arts gràfiques Instrument generalment de fusta, semblant a un tallapapers però més ample, emprat per a efectuar el plegatge manualment.
    3. femení arts gràfiques Màquina per a plegar amb un o més doblecs els plecs impresos, d’acord amb el format que hom necessita.
    4. femení arts gràfiques Mecanisme que, disposat al final de les rotatives, talla i plega la banda contínua de paper imprès, de manera que els exemplars ja enllestits són dipositats damunt una banda transportadora.
    5. masculí marina, marítim Tira de lona amb la qual és lligada i aferrada una vela.
    6. femení màquines i instruments d’oficina Màquina d’oficina que plega automàticament els impresos, les cartes, etc., en el format adequat als sobres que hom vol emprar.
    7. femení tecnologia Premsa que doblega planxes metàl·liques segons una aresta de plegatge, recta, i gairebé sense radi de curvatura.
    8. masculí indústria tèxtil Corró de fusta, ferro, alumini, etc., amb pius a cada extrem, en el qual s’enrotllen els ordits, els teixits i els gèneres de punt.
    9. masculí indústria tèxtil Mecanisme dels telers mecànics o de les màquines de gènere de punt que enrotlla o plega el teixit o el gènere de punt fabricat.
    10. masculí indústria tèxtil Collador.
    11. masculí indústria tèxtil Corró del collador, recobert d’esmeril o de cinta proveïda de puntes metàl·liques que arrossega el teixit.
    12. masculí indústria tèxtil Rotlle de roba enrotllada sobre una ànima, emprat en les operacions d’acabament.
    13. masculí indústria tèxtil Barreta metàl·lica que, en la selfactina, abaixa el fil perquè s’enrotlli sobre la fusada i l’hi distribueix regularment.
    14. masculí indústria tèxtil Mecanisme que apila el teixit, plegant-lo en llibre a causa del seu moviment de vaivé, a la sortida de les màquines d’acabat.
    15. màquina plegadora oficis manuals Plegadora.
  3. masculí
    1. antigament Recaptador.
    2. història Recaptador d’imposts o drets reials a càrrec de la Comuna del Camp de Tarragona, dit també comuner.
  4. femení
    1. Plat de llauna, etc., per a arreplegar certes coses, com l’oli de les piques.
    2. Borrassa.



  5. Vegeu també:
    plegador2

plegador1
| plegadora

plegador2
| plegadora

plegador2
| plegadora

plegamans

plegamans

plegament

plegament

plegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plegar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. plicare, íd., der. de plectĕre, plexum ‘entrellaçar’ 1a font: s. XIII
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Doblegar una o més vegades un paper, una roba, etc. Ajuda’m a plegar els llençols.
    2. Fer plecs a una peça de roba.
    3. Ajuntar les parts (d’un objecte articulat) a fi que ocupi menys espai. Plegar una taula, una cadira, un paraigua, etc.
    4. esports Flectir. Plegar els braços, les cames, etc.
    5. arts gràfiques, tecnologia i indústria tèxtil Efectuar un plegatge.
    6. indústria tèxtil Enrotllar un filat, un teixit, un ordit, etc., sobre un corró, un rodet, una bitlla, etc.
    1. (o plegar la feina) usat absolutament Interrompre la feina per a reprendre-la l’endemà, després d’un repòs, etc. Comencem a les vuit i pleguem a les dues. Ja és hora de plegar.
    2. transitiu Cessar. Plegar el negoci. Plegar una botiga.
    3. plegar el ram Cessar en un negoci.
    4. pleguem! Prou!, acabem!
  2. transitiu dialectal Collir una cosa de terra. Plegueu el que heu llençat! Plegar avellanes.
  3. intransitiu dialectal Arribar.

plegar

plegat
| plegada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plegat</title>

Accessory
Homòfon: plagat
Etimologia: de plegar 1a font: 1392
Body
  1. adjectiu
    1. plural Junts, l’un amb l’altre. Mai no se separen: sempre van plegats.
    2. tot plegat locució adverbial En resum, en definitiva. Tot plegat no serà res.
    3. tot plegat locució adverbial Tot considerat conjuntament. Tot plegat em va costar 100 euros. Au, tot plegat és poca cosa, no t’amoïnis.
  2. masculí
    1. Manera d’estar plegada o enrotllada una cosa.
    2. indústria tèxtil Disposició d’una peça de teixit que ha estat sotmesa a plegatge.
    3. tot d’un plegat (o d’un plegat) Sobtadament, d’improvís. Parlàvem reposadament i, tot d’un plegat, ell es va posar a plorar.
  3. adjectiu heràldica Dit de l’ocell o de les seves ales quan aquestes no són esteses.

plegat
| plegada

plegatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plegatge</title>

Accessory
Etimologia: de plegar
Body
    masculí
  1. Operació de plegar.
  2. arts gràfiques Operació a la qual són sotmesos els fulls impresos per tal de donar-los la forma i el format que han de tenir.
  3. tecnologia Operació a la qual són sotmeses les planxes metàl·liques, que consisteix a doblegar una part de la xapa sobre una altra part, per tal que formin un angle determinat.
  4. indústria tèxtil
    1. Operació a la qual són sotmesos els teixits i que consisteix a disposar-los formant plecs o doblecs.
    2. plegatge a ganxos Plegatge en llibre amb els plecs d’una llargada determinada, efectuat valent-se d’un rectòmetre.
    3. plegatge a llom Manera de plegar un teixit doblegat sobre ell mateix al llarg d’un plec longitudinal, a fi de reduir-ne l’amplada a la meitat.
    4. plegatge en llibre Plegatge d’una peça de teixit en plecs transversals alternatius, com un acordió.
  5. plegatge de paper art Execució d’objectes decoratius en paper plegat sense tallar, enganxar ni afegir cap element.

plegatge

plegó

plegó

plèiade

plèiade

pleinairisme

pleinairisme