Es mostren 88940 resultats

■ poblar

■ poblar

verb transitiu Proveir d’habitants Les tribus que poblaren aquelles regions abans desertes per analogia Poblar d’arbres un terreny Habitar Els negres que poblen aquella regió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poblat

■ poblat

masculí Població en general, preferentment petita Un poblat ibèric antigament Habitant d’una població
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

poblatà
| poblatana


<title type="display">poblatà</title>

adjectiu i masculí i femení De la Pobla de Cérvoles (Garrigues), de la Pobla de Claramunt (Anoia), de la Pobla de Farnals (Horta), de la Pobla de Lillet (Berguedà), de la Pobla de Mafumet (Tarragonès), de la Pobla del Duc (Vall d’Albaida) o de la Pobla Llarga (Ribera Alta).

poblatà
| poblatana

adjectiu i masculí i femení De la Pobla de Cérvoles Garrigues, de la Pobla de Claramunt Anoia, de la Pobla de Farnals Horta, de la Pobla de Lillet Berguedà, de la Pobla de Mafumet Tarragonès, de la Pobla del Duc Vall d’Albaida o de la Pobla Llarga Ribera Alta
Gran Diccionari de la llengua catalana

poblatí
| poblatina

poblatí
| poblatina

adjectiu i masculí i femení De la Pobla Tornesa Plana Alta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poble


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poble</title>

Homòfon: pobla
Etimologia: del ll. popŭlus, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
    1. El conjunt dels habitants d’un país units per vincles naturals i socials. El poble català.
    2. Conjunt d’individus d’una mateixa ètnia, cultura, religió, etc. El poble jueu.
  2. Els habitants d’una ciutat, vila, etc.
  3. Gent comuna d’una població. Gent del poble.
    1. Població petita, poblat, inferior a una vila o a una ciutat. Poble de muntanya. És un poble de mala mort.
    2. poble de contribució A l’antic règim, lloc o vila que gaudia del dret de carretatge.
    3. pobles de la mar història Confederació de pobles del Pròxim Orient Antic que des de mitjan segle XIII fins a començament del XII aC alteraren profundament la història i la demografia d’aquesta zona.
    1. litúrgia Conjunt de fidels que participen en un acte litúrgic. El poble respon amén.
    2. poble de Déu (o poble sant) judaisme i cristianisme Designació del poble d’Israel en tant que poble escollit per Déu i objecte de l’Aliança, designació que el Nou Testament estén a l’Església.
  6. poble castell Nom donat a determinats pobles del Camp de Túria, amb relació a la utilització de les aigües per al regatge que formen part del Sindicat dels Castells.

■ poble

masculí El conjunt dels habitants d’un país units per vincles naturals i socials El poble català Conjunt d’individus d’una mateixa ètnia, cultura, religió, etc El poble jueu Els habitants d’una ciutat, vila, etc Gent comuna d’una població Gent del poble Població petita, poblat, inferior a una vila o a una ciutat Poble de muntanya És un poble de mala mort poble de contribució A l’antic règim, lloc o vila que gaudia del dret de carretatge pobles de la mar història Confederació de pobles del Pròxim Orient Antic que des de mitjan segle XIII fins a començament del XII aC alteraren profundament la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poblejar

■ poblejar

verb intransitiu Tenir una ciutat o vila l’aspecte d’un poble
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

poblenc
| poblenca

poblenc
| poblenca

adjectiu i masculí i femení De la Pobla de Benifassà Baix Maestrat o de la Pobla de Montornès Tarragonès
Gran Diccionari de la llengua catalana

pobler
| poblera

pobler
| poblera

adjectiu i masculí i femení De sa Pobla Mallorca
Gran Diccionari de la llengua catalana

poblet

poblet

masculí Poble petit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pobletà1
| pobletana

■ pobletà1
| pobletana

adjectiu De poble, propi de la gent d’un poble Una calma bucòlica, pobletana masculí i femení Habitant d’una població que no és ciutat ni vila Vegeu també pobletà 2
Informació complementària
Traducció