Es mostren 88951 resultats

polidiàspor
| polidiàspora

polidiàspor
| polidiàspora

adjectiu botànica Dit de la planta amb diàspores de diversa mena
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polidípsia

■ polidípsia

femení patologia Necessitat exagerada de beure
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

polidisplàsia

polidisplàsia

femení patologia Displàsia de diversos òrgans o parts
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polidor
| polidora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">polidor</title>

Etimologia: de polir 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. masculí i femení Persona que es dedica a polir alguna cosa.
  2. masculí i femení Brunyidor.
    1. adjectiu Que poleix o serveix per a polir.
    2. masculí Eina o estri per a polir.
    3. màquina polidora (o simplement polidora) Màquina emprada per a polir superfícies planes de diversa natura, que deixa llises i brillants.

■ polidor
| polidora

masculí i femení Persona que es dedica a polir alguna cosa masculí i femení Brunyidor adjectiu Que poleix o serveix per a polir masculí Eina o estri per a polir màquina polidora o simplement polidora Màquina emprada per a polir superfícies planes de diversa natura, que deixa llises i brillants
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polídrom
| polídroma

■ polídrom
| polídroma

adjectiu ictiologia Dit del peix que fa diverses migracions per a la reproducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pòlie

■ pòlie

masculí geomorfologia Depressió tancada d’origen càrstic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poliè

■ poliè

masculí química orgànica Cadascuna de les molècules l’estructura de les quals conté dos o més dobles enllaços
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poliedre

■ poliedre

masculí geometria i cristallografia Políedre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ políedre [o poliedre]


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">políedre <hi rend="plain">[o </hi>poliedre<hi rend="plain">]</hi></title>

Partició sil·làbica: po_lí_e_dre, po_li_e_dre
Etimologia: de poli- i -edre
    masculí
  1. geometria
    1. Sòlid limitat per quatre o més polígons anomenats cares. Un políedre regular.
    2. políedre flexible Políedre en què hom pot modificar la forma sense modificar la longitud de les corbes traçades sobre la seva superfície.
  2. políedre cristal·lí cristal·lografia Porció de matèria cristal·lina limitada a l’exterior per cares planes espontànies.

■ políedre [o poliedre]

masculí geometria Sòlid limitat per quatre o més polígons anomenats cares Un políedre regular políedre flexible Políedre en què hom pot modificar la forma sense modificar la longitud de les corbes traçades sobre la seva superfície políedre cristallí cristallografia Porció de matèria cristallina limitada a l’exterior per cares planes espontànies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polièdric
| polièdrica

■ polièdric
| polièdrica

adjectiu geometria Relatiu o pertanyent a un políedre Dit d’un sòlid o angle que té diferents cares
Traducció