Es mostren 88940 resultats

■ aparedament

■ aparedament

masculí Acció d’aparedar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aparedar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aparedar</title>

Etimologia: de paret 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
  1. Tancar, tapar (un buit, un apartament, etc.) mitjançant una paret o parets. Quan van deixar la masia, van aparedar totes les portes i finestres.
  2. Tancar (algú) entre parets. Sembla que van aparedar la víctima.

■ aparedar

verb transitiu Tancar, tapar un buit, un apartament, etc mitjançant una paret o parets Quan van deixar la masia, van aparedar totes les portes i finestres Tancar algú entre parets Sembla que van aparedar la víctima
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aparegut
| apareguda

aparegut
| apareguda

masculí i femení Espectre, aparició
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apareixement

■ apareixement

masculí Aparició
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aparèixer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aparèixer</title>

Partició sil·làbica: a_pa_rèi_xer
Etimologia: del ll. td. apparescĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb [pr ind sing 1 aparec o apareixo]
  1. intransitiu Mostrar-se de cop una cosa a la vista. Ens aparegué l’home de qui parlàvem.
  2. intransitiu Ésser publicat, posat a la venda (un llibre, una revista, un disc, etc.). Ja ha aparegut la seva segona novel·la.
    1. intransitiu Mostrar-se, especialment un esperit o una cosa de l’altre món, sota forma visible. Li apareixen fantasmes.
    2. pronominal Se li apareixen fantasmes.
  4. intransitiu Ésser trobada una cosa que hom donava com a perduda. Ha aparegut l’arma de l’assassí.

■ aparèixer

verb pr ind sing 1 aparec o apareixo intransitiu Mostrar-se de cop una cosa a la vista Ens aparegué l’home de qui parlàvem intransitiu Ésser publicat, posat a la venda un llibre, una revista, un disc, etc Ja ha aparegut la seva segona novella intransitiu Mostrar-se, especialment un esperit o una cosa de l’altre món, sota forma visible Li apareixen fantasmes pronominal Se li apareixen fantasmes intransitiu Ésser trobada una cosa que hom donava com a perduda Ha aparegut l’arma de l’assassí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aparell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aparell</title>

Compareu: aparat
Etimologia: de aparellar1 1a font: 1309
    masculí
  1. Preparatius, aparellament.
  2. Ostentació de preparatius, de mitjans. Un gran aparell de forces. Un sopar de gran aparell.
    1. tecnologia Sistema o conjunt de sistemes mecànics i eventualment elèctrics o electrònics constituït en general a la manera d’unitat substancialment independent d’altres i d’una certa complexitat constructiva o de funcionament, que serveix per a executar alguna operació o que duu a terme determinades funcions. Aparell de ràdio. Aparell ortopèdic.
    2. per extensió Dit de certs ginys (com els avions).
    3. gimnàstica En gimnàstica artística, qualsevol dels instruments que hom utilitza per a realitzar els exercicis, com ara les paral·leles, el cavall amb arcs, les anelles, etc.
    4. aparell manual gimnàstica En gimnàstica rítmica, qualsevol dels aparells lleugers i mòbils, manipulats amb les mans, que hom fa servir en els exercicis, com ara la cinta, la corda, el cèrcol, etc.
  4. Arreus per a muntar o carregar les bèsties de bast.
    1. biologia Conjunt d’òrgans, d’origen embrionari generalment comú, especialitzats a dur a terme una funció determinada. Aparell respiratori. Aparell digestiu.
    2. citologia Estructura cel·lular que duu a terme una funció determinada.
  6. construcció Disposició que tenen les peces que formen una paret. Aparell ciclopi.
  7. marina, marítim
    1. Conjunt de l’arboradura, les eixàrcies i el velam d’un vaixell que serveix per a impel·lir aquest valent-se de la força del vent.
    2. aparell de creu Aparell rodó.
    3. aparell llatí Aparell típic a Catalunya, que rep aquest nom perquè les veles que duu són llatines, o sigui, en forma de triangle isòsceles i de manera que el gràtil, que és el costat diferent, va assegurat a una verga llarga, flexible i composta de dues peces anomenada antena, la qual se suspèn de la drissa mitjançant la raca, i pel penol del cap és fermada en algun punt del buc.
    4. aparell rodó (o quadre) Designació genèrica de qualsevol tipus d’aparell que porti veles rodones.
  8. marina, marítim Cadascuna de les diferents màquines formades per combinacions de bossells amb un cap que treballa per llurs politges, en què necessàriament un dels bossells o quadernals ha d’ésser fermat en un lloc consistent perquè romangui sempre immòbil.
  9. indústria de pintura i vernissos
    1. Producte destinat a preparar el suport sobre el qual hom ha d’aplicar una pintura.
    2. Material que serveix per a preparar les peces de fusta per tal de fer-les aptes a rebre el bol i el pa d’or, a fi de daurar-les.
  10. ciències polítiques Part o sector d’un partit polític, d’un govern, d’un organisme, etc., encarregat de tasques internes, especialment de les d’organització.
  11. plural indústria tèxtil Nom que generalment hom dona al conjunt de màquines per als acabats dels teixits de llana, així com també a la secció o el departament de la fàbrica on són instal·lats.
  12. aparell de mesura metrologia Instrument sensible a un fenomen físic o químic determinat o identificable a una magnitud, mitjançant el qual, gràcies a un calibratge previ o a l’ús d’uns patrons, és possible de valorar el fenomen o la magnitud en les unitats escollides per a definir-los.

■ aparell

masculí Preparatius, aparellament Ostentació de preparatius, de mitjans Un gran aparell de forces Un sopar de gran aparell tecnologia Sistema o conjunt de sistemes mecànics i eventualment elèctrics o electrònics constituït en general a la manera d’unitat substancialment independent d’altres i d’una certa complexitat constructiva o de funcionament, que serveix per a executar alguna operació o que duu a terme determinades funcions Aparell de ràdio Aparell ortopèdic per extensió Dit de certs ginys com els avions gimnàstica En gimnàstica artística, qualsevol dels instruments que hom utilitza per…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aparellador1
| aparelladora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aparellador</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de aparellar1 1a font: s. XVI
  1. adjectiu i masculí i femení Que aparella o prepara.
  2. masculí i femení construcció Professional del ram de la construcció que supleix l’arquitecte en la vigilància de les obres, comprova la correcta execució de les previsions dels plans, resol problemes d’execució i revisa la bona qualitat dels materials, les mides, els preus unitaris i les factures del constructor.



    3. Vegeu també:
    aparellador2

■ aparellador1
| aparelladora

adjectiu i masculí i femení Que aparella o prepara masculí i femení construcció Professional del ram de la construcció que supleix l’arquitecte en la vigilància de les obres, comprova la correcta execució de les previsions dels plans, resol problemes d’execució i revisa la bona qualitat dels materials, les mides, els preus unitaris i les factures del constructor Vegeu també aparellador 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aparellador2
| aparelladora

■ aparellador2
| aparelladora

adjectiu Que pot ésser aparellat o preparat Vegeu també aparellador 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aparellament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aparellament</title>

Etimologia: de aparellar1 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
  1. Acció d’aparellar.
  2. Arreus, ornaments.
  3. zoologia Reunió de dos individus de sexe diferent durant l’època de zel, que té per finalitat l’acoblament.
  4. aparellament cromosòmic genètica Unió longitudinal de cromosomes homòlegs en què tots els gens homòlegs queden encarats.

■ aparellament

masculí Acció d’aparellar Arreus, ornaments zoologia Reunió de dos individus de sexe diferent durant l’època de zel, que té per finalitat l’acoblament aparellament cromosòmic genètica Unió longitudinal de cromosomes homòlegs en què tots els gens homòlegs queden encarats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aparellar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aparellar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de parell 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Preparar, disposar, els elements necessaris per a fer una operació, una obra. Van aparellar un camió perquè servís de carrossa a la rua.
  2. Posar l’aparell (a una cavalleria).
  3. indústria de pintura i vernissos Donar les primeres capes dels recobriments pictòrics anomenats aparell o emprimació directament damunt una tela o una taula.
  4. marina, marítim Guarnir un vaixell de l’eixàrcia, els arbres, les vergues i el velam a fi que resti en disposició de poder navegar.



    5. Vegeu també:
    aparellar2

■ aparellar1

verb transitiu Preparar, disposar, els elements necessaris per a fer una operació, una obra Van aparellar un camió perquè servís de carrossa a la rua Posar l’aparell a una cavalleria indústria de pintura i vernissos Donar les primeres capes dels recobriments pictòrics anomenats aparell o emprimació directament damunt una tela o una taula marina, marítim Guarnir un vaixell de l’eixàrcia, els arbres, les vergues i el velam a fi que resti en disposició de poder navegar Vegeu també aparellar 2
Informació complementària
Traducció