Es mostren 88951 resultats

■ pòmul


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pòmul</title>

Etimologia: del ll. pomŭlum, dimin. de pomum ‘fruit’ 1a font: 1868, DLCo.
masculí anatomia animal Os curt i parió, quadrilàter, situat al costat de la cara, entre el frontal i el maxil·lar superior, conegut també com a os de la galta.

■ pòmul

masculí anatomia animal Os curt i parió, quadrilàter, situat al costat de la cara, entre el frontal i el maxillar superior, conegut també com a os de la galta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

poncelet


<title type="display">poncelet</title>

Etimologia: del nom del matemàtic lorenès J. V. Poncelet (1788-1867)
masculí metrologia Unitat auxiliar de potència equivalent a 100 kg/s o 980,7 W.

poncelet

masculí metrologia Unitat auxiliar de potència equivalent a 100 kg/s o 980,7 W
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poncell
| poncella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poncell</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement d’un ll. vg. *püellïcëlla, dimin. de puella ‘noia’; la forma poncell n’és una masculinització 1a font: s. XV, Ausiàs
    1. adjectiu Verge.
    2. masculí Infant.
    3. femení Noia verge, donzella.
  2. femení botànica La flor abans d’obrir-se, que, organogràficament, correspon a una gemma floral.

■ poncell
| poncella

adjectiu Verge masculí Infant femení Noia verge, donzella femení botànica La flor abans d’obrir-se, que, organogràficament, correspon a una gemma floral
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poncellar

■ poncellar

verb intransitiu botànica Treure poncelles una planta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poncellatge

■ poncellatge

masculí antigament Virginitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poncelló

■ poncelló

masculí botànica Poncella petita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poncem


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poncem</title>

Etimologia: probablement, tenint en compte la variant poncir, ve del ll. pomum Syriae ‘fruit de Síria’, a través de pomsirs, ponsins, ponsims, ponsems, o potser de pom ‘fruit’ i l’àr. Sîn ‘Xina’ 1a font: s. XIV
    masculí
  1. alimentació, indústries alimentàries Fruit del poncemer, semblant a la llimona, conreat per obtenir-ne l’essència o per preparar-ne el xarop.
  2. xarop de poncem farmàcia, indústria farmacèutica Preparat, fet en fred, amb aigua destil·lada de l’escorça del poncem.

■ poncem

masculí alimentació, indústries alimentàries Fruit del poncemer, semblant a la llimona, conreat per obtenir-ne l’essència o per preparar-ne el xarop xarop de poncem farmàcia, indústria farmacèutica Preparat, fet en fred, amb aigua destillada de l’escorça del poncem
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poncemer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poncemer</title>

Etimologia: de poncem 1a font: s. XIV, Metge
masculí botànica i agricultura Arbre de la família de les rutàcies (Citrus medica), de fulles el·líptiques, agudes i creuades, flors rosades o purpúries i fruits en hesperidi, els poncems, molt grossos, oblongs i de pell groga.

■ poncemer

masculí botànica i agricultura Arbre de la família de les rutàcies Citrus medica , de fulles ellíptiques, agudes i creuades, flors rosades o purpúries i fruits en hesperidi, els poncems , molt grossos, oblongs i de pell groga
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poncemerar

■ poncemerar

masculí agricultura Terreny plantat de poncemers
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poncir

■ poncir

masculí botànica Poncem
Traducció