Es mostren 88951 resultats

■ poncirer

■ poncirer

masculí botànica Poncemer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ponçó


<title type="display">ponçó</title>

Etimologia: del fr. ponceau ‘rosella’, der. dimin. de paon ‘paó’, per comparació dels colors esclatants de la flor amb els de l’ocell 1a font: s. XX, Oller
masculí Vermell viu, tirant a escarlata, vermell de rosella.

ponçó

masculí Vermell viu, tirant a escarlata, vermell de rosella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ponderabilitat

■ ponderabilitat

femení Qualitat de ponderable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ponderable

■ ponderable

adjectiu Susceptible d’ésser pesat, que té un pes apreciable Digne d’ésser ponderat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ponderació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ponderació</title>

Partició sil·làbica: pon_de_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. ponderatio, -ōnis, íd. 1a font: 1647
    femení
  1. Acció de ponderar. Era bonica sobre tota ponderació. Parlar amb ponderació.
    1. Equilibri entre dues forces.
    2. per extensió Bon equilibri entre les parts d’una obra. Una obra mancada de ponderació.

■ ponderació

femení Acció de ponderar Era bonica sobre tota ponderació Parlar amb ponderació Equilibri entre dues forces per extensió Bon equilibri entre les parts d’una obra Una obra mancada de ponderació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ponderadament

■ ponderadament

adverbi D’una manera ponderada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ponderal

■ ponderal

adjectiu Relatiu o pertanyent al pes unitats ponderals Unitats de pes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ponderar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ponderar</title>

Etimologia: del ll. ponderare, íd., der. de pondus, -ĕris ‘pes’ 1a font: 1629
    verb transitiu
  1. Pesar, especialment en sentit figurat. Hem de ponderar els pros i els contres.
  2. Dir, posant-les molt alt, exagerant-les, les qualitats d’algú o d’alguna cosa. M’ho havien ponderat tant, que, en veure-ho, he tingut una decepció.

■ ponderar

verb transitiu Pesar, especialment en sentit figurat Hem de ponderar els pros i els contres Dir, posant-les molt alt, exagerant-les, les qualitats d’algú o d’alguna cosa M’ho havien ponderat tant, que, en veure-ho, he tingut una decepció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ponderat
| ponderada

■ ponderat
| ponderada

adjectiu Ben equilibrat amesurat Un esperit ponderat Un discurs molt ponderat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ponderatiu
| ponderativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ponderatiu</title>

Partició sil·làbica: pon_de_ra_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. ponderatus, -a, -um, participi de ponderare ‘pesar’ 1a font: s. XIV, Torcimany
    adjectiu
  1. Que pondera o que serveix per a ponderar.
  2. Exagerador. L’adulava amb expressions ponderatives.

■ ponderatiu
| ponderativa

adjectiu Que pondera o que serveix per a ponderar Exagerador L’adulava amb expressions ponderatives
Traducció