Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Etimologia: del ll. pondus, -ĕris ‘pes’, cat. ant. i dial. pondo, amb -l afegida com en altres mots d’estructura semblant (v. catúfol) 1a font: 1617

masculí Govern, trast, d’una casa, d’una hisenda, etc. Portar el pòndol de la casa.

■ pòndol

masculí Govern, trast, d’una casa, d’una hisenda, etc Portar el pòndol de la casa

■ pondre

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pondre</title>

Etimologia: del ll. pōnĕre, posĭtum ‘posar’, especialitzat en cat. en els sentits de ‘dipositar els ous els ocells’ i ‘desaparèixer el sol a l’horitzó al capvespre’ i reemplaçat en moltes altres funcions pel verb posar (v. aquest mot) 1a font: s. XIV, Jaume I

verb

transitiu
1. biologia Fer els ous una femella d’animal ovípar, especialment d’ocell.
2. usat absolutament Les gallines no li ponen.
3. pondre-li totes (a algú) figuradament Anar-li tot bé.
pronominal Passar, un astre, a sota l’horitzó. El sol s’ha post.

■ pondre

verb transitiu biologia Fer els ous una femella d’animal ovípar, especialment d’ocell usat absolutament Les gallines no li ponen pondre-li totes a algú figuradament Anar-li tot bé pronominal Passar, un astre, a sota l’horitzó El sol s’ha post

■ ponedor

| ponedora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ponedor</title>

Etimologia: de pondre

1. adjectiu Que pon. És una coloma ponedora.
2. femení Femella d’aviram, especialment gallina, destinada a pondre ous.
masculí Lloc on la gallina i altres ocells domèstics ponen els ous, anomenat també niador.
masculí Ou que hom deixa o posa en el niador perquè indueixi les gallines a pondre.

■ ponedor

| ponedora

adjectiu Que pon És una coloma ponedora femení Femella d’aviram, especialment gallina, destinada a pondre ous masculí Lloc on la gallina i altres ocells domèstics ponen els ous, anomenat també niador masculí Ou que hom deixa o posa en el niador perquè indueixi les gallines a pondre

■ ponència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ponència</title>

Partició sil·làbica: po_nèn_ci_a
Etimologia: de ponent²

femení

Càrrec de ponent.
1. Comunicació o proposta sobre un tema científic, projecte de llei, etc., que hom sotmet a l’examen i resolució d’una assemblea, d’un congrés, d’un parlament, etc.
2. dret processal i dret Informe o dictamen donat pel ponent o per la ponència, en el si d’una corporació, col·legi, etc.
Persona, comissió o equip encarregats de presentar una ponència.

■ ponència

femení Càrrec de ponent Comunicació o proposta sobre un tema científic, projecte de llei, etc, que hom sotmet a l’examen i resolució d’una assemblea, d’un congrés, d’un parlament, etc dret processal i dret Informe o dictamen donat pel ponent o per la ponència, en el si d’una corporació, collegi, etc Persona, comissió o equip encarregats de presentar una ponència

■ ponent¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ponent</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. ponens, -ntis, participi pres. de pōnĕre ‘posar’ 1a font: s. XIV, Llull

masculí

El punt de l’horitzó sensible per on es pon el sol en els equinoccis, oest, occident; s’oposa a llevant.
Banda de ponent. La costa de ponent.
meteorologia Vent de l’oest.

Vegeu també:

ponent²

■ ponent¹

masculí El punt de l’horitzó sensible per on es pon el sol en els equinoccis, oest, occident s’oposa a llevant Banda de ponent La costa de ponent meteorologia Vent de l’oest Vegeu també ponent 2

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

ponderomotriu

■ ponderós | ponderosa

■ ponderós | ponderosa

■ ponderosament

■ ponderositat

■ pondoestatural

■ pòndol

■ pondre

■ ponedor | ponedora

■ ponedor | ponedora

■ ponència

■ ponent1

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ ponderós

| ponderosa

■ ponderós

| ponderosa

■ ponedor

| ponedora

■ ponedor

| ponedora

■ ponent¹

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia