Es mostren 88939 resultats

apell

apell

masculí antigament dret Apellació Jutge d’apells
Gran Diccionari de la llengua catalana

apel·la

apel·la

femení A Esparta, assemblea del poble que es reunia sota la direcció dels èfors
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apel·lable

■ apel·lable

adjectiu Que admet apellació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apel·lació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apel·lació</title>

Partició sil·làbica: a_pel_la_ci_ó
Etimologia: del ll. apellatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIII
    femení
  1. Acció d’apel·lar.
  2. Nom que hom dona a algú o a alguna cosa. Jaume I ha rebut l’apel·lació de “Conqueridor”.
  3. dret processal Recurs judicial que la part que no està d’acord amb la decisió d’un jutge o d’un tribunal interposa davant un jutge o un tribunal superior per tal que aquest resolgui de bell nou sobre l’afer.

■ apel·lació

femení Acció d’apellar Nom que hom dona a algú o a alguna cosa Jaume I ha rebut l’apellació de “Conqueridor” dret processal Recurs judicial que la part que no està d’acord amb la decisió d’un jutge o d’un tribunal interposa davant un jutge o un tribunal superior per tal que aquest resolgui de bell nou sobre l’afer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

apel·lament

apel·lament

masculí Acció d’apellar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apel·lant

■ apel·lant

adjectiu i masculí i femení Que apella dret processal Dit de la persona que interposa apellació contra una resolució judicial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apel·lar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apel·lar</title>

Etimologia: del ll. apellare ‘adreçar la paraula, cridar algú, apel·lar’; antigament apellar i modernament amb pronúncia llatinitzant de l·l a causa de l’ús predominantment jurídic del mot 1a font: s. XII, Hom.
    verb intransitiu
  1. Recórrer a una persona o a una cosa en alguna necessitat. No podent aconseguir-ho a les bones, apel·là a la severitat.
  2. dret processal Interposar una apel·lació. Ha apel·lat contra la sentència.

■ apel·lar

verb intransitiu Recórrer a una persona o a una cosa en alguna necessitat No podent aconseguir-ho a les bones, apellà a la severitat dret processal Interposar una apellació Ha apellat contra la sentència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apellar

■ apellar

verb transitiu antigament Anomenar Cridar algú pel seu nom, especialment perquè vingui
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

apel·lat
| apel·lada


<title type="display">apel·lat</title>

Etimologia: del ll. apellatus, -a, -um, íd.
    dret processal
  1. masculí i femení Litigant contrari a aquell que interposa apel·lació en un procés.
  2. masculí Resolució objecte de l’apel·lació.
  3. masculí Jutge o tribunal que ha dictat la resolució apel·lada.

apel·lat
| apel·lada

dret processal masculí i femení Litigant contrari a aquell que interposa apellació en un procés masculí Resolució objecte de l’apellació masculí Jutge o tribunal que ha dictat la resolució apellada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apel·latiu
| apel·lativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apel·latiu</title>

Partició sil·làbica: a_pel_la_tiu
Etimologia: del ll. appellativus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que serveix per a designar tots els individus d’una espècie.
  2. nom apel·latiu lingüística Nom que hom aplica a tots els objectes que formen una classe, un gènere.

■ apel·latiu
| apel·lativa

adjectiu Que serveix per a designar tots els individus d’una espècie nom apellatiu lingüística Nom que hom aplica a tots els objectes que formen una classe, un gènere
Traducció