Es mostren 88951 resultats

■ posttònic
| posttònica

■ posttònic
| posttònica

adjectiu fonètica, fonologia Dit de l’element fonològic, fonema o síllaba, que en l’estructura seqüencial d’un mot ocupa una posició immediatament posterior a la síllaba tònica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ posttraumàtic
| posttraumàtica

■ posttraumàtic
| posttraumàtica

adjectiu medicina i traumatologia Que sobrevé després d’un traumatisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ postulació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">postulació</title>

Partició sil·làbica: pos_tu_la_ci_ó
Homòfon: pustulació
Etimologia: del ll. postulatio, -ōnis, íd. 1a font: 1396
    femení
    1. Acció de postular;
    2. l’efecte.
  2. dret canònic
    1. Petició de dispensa que fan els capitulars d’una església a l’autoritat religiosa competent amb vista al nomenament d’un prelat que, per un impediment canònic o perquè és prelat d’una altra església o religiós, necessita la dispensa per a obtenir el càrrec.
    2. Acte de demanar almoina els religiosos designats per a aquest ofici pel seu orde o congregació, d’acord amb les normes del dret canònic.
  3. poder de postulació dret processal Capacitat processal exigida per la llei perquè les parts puguin exercir vàlidament davant els tribunals llurs pretensions, o altres actes processals, que comprèn la defensa de l’advocat i la representació del procurador.

■ postulació

femení Acció de postular l’efecte dret canònic Petició de dispensa que fan els capitulars d’una església a l’autoritat religiosa competent amb vista al nomenament d’un prelat que, per un impediment canònic o perquè és prelat d’una altra església o religiós, necessita la dispensa per a obtenir el càrrec Acte de demanar almoina els religiosos designats per a aquest ofici pel seu orde o congregació, d’acord amb les normes del dret canònic poder de postulació dret processal Capacitat processal exigida per la llei perquè les parts puguin exercir vàlidament davant els tribunals llurs pretensions, o…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ postulador
| postuladora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">postulador</title>

Etimologia: del ll. postulator, -ōris, íd. 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu Que postula.
  2. masculí dret canònic
    1. Eclesiàstic, resident normalment a Roma, que promou i mena una causa de beatificació o de canonització davant el tribunal competent.
    2. Cadascun dels capitulars que postulen a l’autoritat eclesiàstica la dispensa per a una elecció de prelat.

■ postulador
| postuladora

adjectiu Que postula masculí dret canònic Eclesiàstic, resident normalment a Roma, que promou i mena una causa de beatificació o de canonització davant el tribunal competent Cadascun dels capitulars que postulen a l’autoritat eclesiàstica la dispensa per a una elecció de prelat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ postulant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">postulant</title>

Etimologia: del ll. postulans, -ntis, participi pres. de postulare ‘demanar’
  1. adjectiu i masculí i femení Que postula.
  2. masculí i femení dret canònic Aquell qui, aspirant a entrar a la vida religiosa, es troba en el període de prova, abans d’entrar al noviciat.

■ postulant

adjectiu i masculí i femení Que postula masculí i femení dret canònic Aquell qui, aspirant a entrar a la vida religiosa, es troba en el període de prova, abans d’entrar al noviciat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ postulantat

■ postulantat

masculí catolicisme Temps de prova anterior al noviciat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ postular


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">postular</title>

Etimologia: del ll. postulare ‘demanar’ 1a font: 1344, Ord. P. III
    verb transitiu
  1. Demanar amb insistència, sol·licitar un càrrec, un privilegi. Postulava rebre beneficis.
    1. Acaptar.
    2. especialment catolicisme Demanar almoina els religiosos que per a això ha designat un orde o una congregació religiosa.
  3. dret canònic
    1. Demanar com a prelat d’una església una persona que per dret no pot ésser elegida.
    2. Pledejar un postulador una causa de beatificació o de canonització.
    3. Demanar d’ésser admès en un orde religiós.
  4. filosofia i lògica Formular un postulat.

■ postular

verb transitiu Demanar amb insistència, sollicitar un càrrec, un privilegi Postulava rebre beneficis Acaptar especialment catolicisme Demanar almoina els religiosos que per a això ha designat un orde o una congregació religiosa dret canònic Demanar com a prelat d’una església una persona que per dret no pot ésser elegida Pledejar un postulador una causa de beatificació o de canonització Demanar d’ésser admès en un orde religiós filosofia i lògica Formular un postulat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ postulat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">postulat</title>

Etimologia: del ll. postulatus, -a, -um ‘demanat’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. filosofia i lògica Proposició fonamental d’un sistema deductiu que ni és evident ni pot ésser demostrada.
  2. filosofia
    1. En la Crítica de la raó pura de Kant, cadascun dels tres principis, referents a les categories de la modalitat, que donen raó de la possibilitat, de la realitat i de la necessitat en llur ús empíric.
    2. En la Crítica de la raó pràctica de Kant, cadascun dels tres principis (la llibertat de l’home, la immortalitat de l’ànima i l’existència de Déu) l’admissió dels quals és necessària a partir del fet de la consciència moral i de la llei moral.
    3. postulat d’Euclides Postulat cinquè del sistema de postulats d’Euclides que, en llenguatge modern, diu que, donada una recta i un punt exterior, hom només pot traçar per aquest una recta paral·lela a la recta donada.
  3. Principi bàsic inqüestionable o fonamental d’un sistema, d’una doctrina, d’un moviment, etc. Els postulats de la política exterior d’un govern. Els postulats marxistes, feixistes. Els postulats del noucentisme, del surrealisme.

■ postulat

masculí filosofia i lògica Proposició fonamental d’un sistema deductiu que ni és evident ni pot ésser demostrada filosofia En la Crítica de la raó pura de Kant, cadascun dels tres principis, referents a les categories de la modalitat, que donen raó de la possibilitat, de la realitat i de la necessitat en llur ús empíric En la Crítica de la raó pràctica de Kant, cadascun dels tres principis la llibertat de l’home, la immortalitat de l’ànima i l’existència de Déu l’admissió dels quals és necessària a partir del fet de la consciència moral i de la llei moral postulat d’Euclides Postulat cinquè…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pòstum
| pòstuma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pòstum</title>

Etimologia: del ll. postŭmus, -a, -um, superlatiu de posterus ‘darrer’ 1a font: 1272, CTort.
    adjectiu
  1. dret civil Dit del fill nascut després de la mort del pare.
  2. dret romà Dit de l’hereu civil que al moment de formular el testament és ja concebut.
  3. figuradament literatura
    1. Dit d’una obra literària editada després de la mort de l’autor.
    2. Dit de la glòria, fama, etc., que hom obté després de mort.

■ pòstum
| pòstuma

adjectiu dret civil Dit del fill nascut després de la mort del pare dret romà Dit de l’hereu civil que al moment de formular el testament és ja concebut figuradament literatura Dit d’una obra literària editada després de la mort de l’autor Dit de la glòria, fama, etc, que hom obté després de mort
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ postura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">postura</title>

Etimologia: del ll. positura, íd. 1a font: 1575, DPou.
    femení
    1. Positura.
    2. hinduisme Àssana. Postura del lotus, de la cobra, de l’arbre.
  2. plural Gests, posats, manyagueries, que volen ésser abellidors, graciosos.
  3. Preu que un comprador ofereix per una cosa, especialment en una subhasta o encant.

■ postura

femení Positura hinduisme Àssana Postura del lotus, de la cobra, de l’arbre plural Gests, posats, manyagueries, que volen ésser abellidors, graciosos Preu que un comprador ofereix per una cosa, especialment en una subhasta o encant
Informació complementària
Traducció