Es mostren 88951 resultats

potassèmia

potassèmia

femení fisiologia animal Concentració de potassi a la sang
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ potassi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">potassi</title>

Etimologia: de l’angl. potassium, creat pel químic anglès H. Davy el 1807 sobre el model de magnesia/magnesium, soda/sodium a partir de potash ‘potassa’
    masculí química inorgànica
  1. [símbol K] Element químic, de nombre atòmic 19, pertanyent al grup Ia, o dels metalls alcalins, de la taula periòdica.
  2. carbonat de potassi [K2CO3] Pólvores blanques obtingudes principalment per carbonatació de l’hidròxid.
  3. cianur de potassi [KCN] Cristalls blancs, molt tòxics, obtinguts per escalfament del carbonat potàssic amb carbó en corrent d’amoníac.
  4. clorur de potassi [KCl] Cristalls incolors de gust fortament salat, que corren en la natura en forma de silvinita i carnal·lita, de les quals hom l’obté.
  5. dicromat de potassi [K2Cr2O7] Cristalls vermells groguencs, tòxics i oxidants, obtinguts per tractament del cromat de potassi amb àcid sulfúric.
  6. hidròxid de potassi [KOH] Sòlid blanc, obtingut per electròlisi de solucions concentrades de clorur potàssic.
  7. nitrat de potassi [KNO3] Sòlid cristal·lí, de gust salí, obtingut per reacció del clorur de potassi amb l’àcid nítric.
  8. permanganat de potassi [KMnO4] Cristalls de color porpra fosc i gust astringent, obtinguts per fusió de la pirolusita amb hidròxid potàssic seguida d’oxidació electrolítica del manganat format.
  9. sulfat de potassi [K2SO4] Sòlid cristal·lí, obtingut per tractament del clorur potàssic amb l’àcid sulfúric.

■ potassi

masculí química inorgànica símbol K Element químic, de nombre atòmic 19, pertanyent al grup Ia, o dels metalls alcalins, de la taula periòdica carbonat de potassi K 2 CO 3 Pólvores blanques obtingudes principalment per carbonatació de l’hidròxid cianur de potassi KCN Cristalls blancs, molt tòxics, obtinguts per escalfament del carbonat potàssic amb carbó en corrent d’amoníac clorur de potassi KCl Cristalls incolors de gust fortament salat, que corren en la natura en forma de silvinita i carnallita, de les quals hom l’obté dicromat de potassi K 2 Cr 2 O 7 Cristalls vermells groguencs…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ potàssic
| potàssica

■ potàssic
| potàssica

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent al potassi Que conté potassi especialment Dit dels composts de potassi en què aquest té una valència o nombre d’oxidació de +1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ potatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">potatge</title>

Etimologia: del fr. potage o, potser encara més, de l’oc. ant. potatge, der. de pot ‘pot, tupí’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    masculí alimentació, indústries alimentàries
  1. Vianda variada i preparada.
  2. Beuratge preparat amb diversos ingredients.
  3. figuradament Barreja de coses heterogènies.

■ potatge

masculí alimentació, indústries alimentàries Vianda variada i preparada Beuratge preparat amb diversos ingredients figuradament Barreja de coses heterogènies
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ potejar

■ potejar

verb intransitiu Potollar una bèstia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ potença

■ potença

femení heràldica Figura en forma de T o tau obtinguda per la unió de dos petits pals curts, dits cap i peu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

potençat
| potençada


<title type="display">potençat</title>

Etimologia: de potença
    adjectiu heràldica
  1. Dit d’un escut o d’una peça completament plens de potences capiculades i sense deixar cap espai buit entre elles, alternant metall i color.
  2. Dit de la peça, generalment la creu, els extrems de la qual acaben en potença.
  3. Dit de la peça els perfils exteriors de la qual són torçats en forma de potences de manera que les potences d’un perfil corresponguin als espais buits de l’altre.
  4. Dit de la peça dividida de llarg a llarg en dues parts iguals per un torçat en forma de potences.
  5. Dit de la partició amb la línia divisòria torçada en forma de potences.

potençat
| potençada

adjectiu heràldica Dit d’un escut o d’una peça completament plens de potences capiculades i sense deixar cap espai buit entre elles, alternant metall i color Dit de la peça, generalment la creu, els extrems de la qual acaben en potença Dit de la peça els perfils exteriors de la qual són torçats en forma de potences de manera que les potences d’un perfil corresponguin als espais buits de l’altre Dit de la peça dividida de llarg a llarg en dues parts iguals per un torçat en forma de potences Dit de la partició amb la línia divisòria torçada en forma de potences
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ potència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">potència</title>

Partició sil·làbica: po_tèn_ci_a
Etimologia: del ll. potentia ‘poder, potència’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Facultat de fer alguna cosa, de produir un efecte. La potència de Déu.
    2. Fet d’ésser potent.
    3. filosofia Poder, capacitat, que una cosa té per a produir un canvi en una altra cosa, per a actuar sobre ella.
    4. especialment filosofia Capacitat que un ésser té per a passar d’un estat a un altre, per a canviar, per a esdevenir quelcom de nou (contraposat a acte).
    5. per extensió Facultat. Les potències de l’ànima són tres: enteniment, memòria i voluntat.
    6. per analogia Possibilitat.
    7. potència sexual fisiologia animal Capacitat d’efectuar l’acte sexual.
    1. El qui posseeix prou força per a imposar la seva autoritat. Les potències celestes. Les potències de les tenebres.
    2. ciències polítiques Estat poderós, capacitat global d’un estat.
    3. ciències polítiques Aspecte concret de les possibilitats d’un estat.
  3. acústica Energia emesa per unitat de temps per un cos en fer vibrar les molècules del medi material que l’envolta.
  4. estratigrafia Gruix d’un estrat.
  5. [símbol P] física En un sistema físic, magnitud escalar que mesura l’afany que manifesta el sistema per executar un treball.
  6. geometria
    1. En una inversió, nom de la constant k.
    2. potència d’un punt respecte a una circumferència Donats un punt P i una circumferència, producte de les distàncies del punt P als dos punts A i B que una recta que passa per P determina sobre la circumferència.
  7. matemàtiques
    1. Donats un nombre a, anomenat base, i un nombre natural n, anomenat exponent, producte ande n factors iguals a a.
    2. Caràcter comú de dos conjunts entre els elements dels quals hom pot establir una correspondència bijectiva.
    1. mecànica Esforç que hom aplica en una màquina simple per tal de vèncer la resistència.
    2. potència calorífica calefacció Quantitat de calor expressada en calories, fornida per un aparell de calefacció durant una hora de funcionament normal.
    3. potència calorífica termotècnia Quantitat de calor produïda en la combustió d’una unitat de pes o de volum d’un combustible líquid o gasós.
    4. potència efectiva motors Potència d’un motor o d’una màquina de vapor mesurada amb un fre dinamomètric o amb un torsiòmetre; és anomenada també potència al fre.
    5. potència específica motors Quocient de la divisió de la potència fiscal o d’homologació pel pes del motor, és a dir, potència fiscal per unitat de pes.
    6. potència fiscal motors Potència determinada per aplicació d’una fórmula convencional, diferent segons els estats, en la qual apareixen, lligats per diferents paràmetres, els valors del diàmetre del cilindre, de la cursa del pistó i del nombre de cilindres del motor. És anomenada també potència d’homologació.
    7. potència indicada motors Potència deduïda teòricament del diagrama del cicle real del motor, l’àrea del qual representa el treball realitzat pels gasos dins el cilindre durant un cicle.
    8. potència instantània motors Potència màxima que un motor pot desenvolupar, durant un període de temps relativament breu, a causa d’una sobrealimentació momentània.
  9. òptica En un sistema òptic, inversa de la seva distància focal.
  10. electrotècnia
    1. factor de potència En corrent altern, quocient entre la potència activa i la potència aparent.
    2. potència activa Potència mitjana produïda en un circuit, en una màquina, etc., recorreguts per un corrent altern.
    3. potència aparent En corrent altern, producte del valor eficaç de la tensió pel del corrent.
    4. potència elèctrica Potència produïda o absorbida per una instal·lació, màquina, aparell, etc., elèctrics.
    5. potència reactiva En corrent altern, producte de la tensió (o de la força electromotriu) pel corrent reactiu.

■ potència

femení Facultat de fer alguna cosa, de produir un efecte La potència de Déu Fet d’ésser potent filosofia Poder, capacitat, que una cosa té per a produir un canvi en una altra cosa, per a actuar sobre ella especialment filosofia Capacitat que un ésser té per a passar d’un estat a un altre, per a canviar, per a esdevenir quelcom de nou contraposat a acte per extensió Facultat Les potències de l’ànima són tres enteniment, memòria i voluntat per analogia Possibilitat potència sexual fisiologia animal Capacitat d’efectuar l’acte sexual El qui posseeix prou força per a imposar la seva autoritat…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ potenciació

■ potenciació

femení Acció de potenciar l’efecte matemàtiques Operació consistent a multiplicar un nombre anomenat base per si mateix tantes vegades com indica un altre nombre anomenat exponent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ potenciador
| potenciadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">potenciador</title>

Partició sil·làbica: po_ten_ci_a_dor
Etimologia: de potenciar
  1. adjectiu i masculí i femení Que potencia o serveix per a potenciar.
  2. potenciador de gust alimentació, indústries alimentàries Substància que té un tast i una olor dèbils però que accentua la intensitat i la qualitat de les aromes i dels tasts naturals d’un aliment.

■ potenciador
| potenciadora

adjectiu i masculí i femení Que potencia o serveix per a potenciar potenciador de gust alimentació, indústries alimentàries Substància que té un tast i una olor dèbils però que accentua la intensitat i la qualitat de les aromes i dels tasts naturals d’un aliment
Traducció