Es mostren 88939 resultats

■ predicabilitat

■ predicabilitat

femení Qualitat de predicable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ predicable


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">predicable</title>

Etimologia: del ll. praedicabĭlis, íd.
  1. adjectiu Que pot ésser predicat.
  2. especialment lògica
    1. adjectiu gramàtica Que pot ésser afirmat del subjecte d’una oració.
    2. masculí Cadascun dels modes segons els quals el predicat és atribuït al subjecte d’una proposició.

■ predicable

adjectiu Que pot ésser predicat especialment lògica adjectiu gramàtica Que pot ésser afirmat del subjecte d’una oració masculí Cadascun dels modes segons els quals el predicat és atribuït al subjecte d’una proposició
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ predicació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">predicació</title>

Partició sil·làbica: pre_di_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. praedicatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
  1. Acció de predicar.
  2. cristianisme Anunci públic de la paraula de Déu, fet en forma de discurs pels ministres autoritzats, per tal de moure els oients a rebre d’una manera conscient i lliure el missatge de la salvació i construir i edificar l’Església.
  3. gramàtica
    1. Assignació d’una propietat o una activitat a un subjecte.
    2. Relació que s’estableix entre un subjecte i un predicat per mitjà d’un enunciat.

■ predicació

femení Acció de predicar cristianisme Anunci públic de la paraula de Déu, fet en forma de discurs pels ministres autoritzats, per tal de moure els oients a rebre d’una manera conscient i lliure el missatge de la salvació i construir i edificar l’Església gramàtica Assignació d’una propietat o una activitat a un subjecte Relació que s’estableix entre un subjecte i un predicat per mitjà d’un enunciat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

predicador
| predicadora

predicador

Etimologia: del ll. praedicator, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    1. adjectiu Que predica.
    2. masculí antigament Trona.
    3. masculí catolicisme Religiós dominicà.
    4. masculí cristianisme Ministre sagrat que exerceix la predicació.
  2. masculí entomologia Pregadeu.

predicador
| predicadora

adjectiu Que predica masculí antigament Trona masculí catolicisme Religiós dominicà masculí cristianisme Ministre sagrat que exerceix la predicació masculí entomologia Pregadeu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ predicaire

■ predicaire

adjectiu i masculí i femení Que predica irònicament Inclinat a discursejar o xerrar molt, sovint d’una manera enutjosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ predicament

■ predicament

masculí filosofia Cadascuna de les categories a què, en l’escolàstica, es redueixen els éssers gramàtica Predicat Reputació Allí, ell fruïa d’un gran predicament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ predicant

■ predicant

adjectiu i masculí i femení Que predica especialment Dit del qui parla a favor d’una nova secta o doctrina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ predicar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">predicar</title>

Etimologia: del ll. praedicare, íd. 1a font: c. 1400
    verb transitiu
    1. cristianisme Anunciar, proclamar, ensenyar (la paraula de Déu, l’Evangeli).
    2. usat absolutament cristianisme Fer un sermó.
    3. Recomanar als altres. Ell predica l’estalvi, però és un malgastador.
    4. usat absolutament Cercar d’inculcar amb discursos, advertiments, etc. Ell sempre predica, però no fa.
    5. usat absolutament figuradament Predicar amb l’exemple.
  2. lògica Afirmar una cosa d’una altra, especialment del subjecte de la proposició.

■ predicar

verb transitiu cristianisme Anunciar, proclamar, ensenyar la paraula de Déu, l’Evangeli usat absolutament cristianisme Fer un sermó Recomanar als altres Ell predica l’estalvi, però és un malgastador usat absolutament Cercar d’inculcar amb discursos, advertiments, etc Ell sempre predica, però no fa usat absolutament figuradament Predicar amb l’exemple lògica Afirmar una cosa d’una altra, especialment del subjecte de la proposició
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ predicat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">predicat</title>

Etimologia: del ll. praedicatus, -a, -um, participi de praedicare ‘predicar’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. lògica Allò que és afirmat o negat del subjecte d’una proposició.
  2. gramàtica
    1. Element sintàctic essencial de tota oració que té per funció de dir alguna cosa d’un subjecte.
    2. predicat nominal Predicat que expressa una qualitat del subjecte mitjançant un verb copulatiu acompanyat d’un atribut.
    3. predicat verbal Predicat que expressa una acció del subjecte mitjançant un verb no copulatiu.

■ predicat

masculí lògica Allò que és afirmat o negat del subjecte d’una proposició gramàtica Element sintàctic essencial de tota oració que té per funció de dir alguna cosa d’un subjecte predicat nominal Predicat que expressa una qualitat del subjecte mitjançant un verb copulatiu acompanyat d’un atribut predicat verbal Predicat que expressa una acció del subjecte mitjançant un verb no copulatiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ predicatiu
| predicativa

■ predicatiu
| predicativa

adjectiu Que expressa predicació o afirmació gramàtica Dit de tot element gramatical que pertany al predicat, en fa la funció o el conté
Traducció