Es mostren 88951 resultats

prevaldre

prevaldre

verb intransitiu i pronominal Prevaler
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prevalença


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prevalença</title>

Etimologia: de prevaler
    femení
  1. Acció de prevaler.
  2. dret Principi constitucional que comporta la preferència d’aplicació de les normes de l’estat sobre les de les comunitats autònomes, en cas de conflicte, en les matèries que no siguin de la seva exclusiva competència.

■ prevalença

femení Acció de prevaler dret Principi constitucional que comporta la preferència d’aplicació de les normes de l’estat sobre les de les comunitats autònomes, en cas de conflicte, en les matèries que no siguin de la seva exclusiva competència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prevaler


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prevaler</title>

Etimologia: del ll. praevalēre, íd. 1a font: s. XIV, Corbatxo
    verb
  1. intransitiu Emportar-se la victòria, la superioritat, l’avantatge, entre diferents coses concurrents, en competència. Prevaler contra un concurrent. Fer prevaler la pròpia opinió.
  2. pronominal Aprofitar-se o servir-se d’alguna cosa. Prevaler-se de l’ocasió, de la força, de les circumstàncies.

■ prevaler

verb intransitiu Emportar-se la victòria, la superioritat, l’avantatge, entre diferents coses concurrents, en competència Prevaler contra un concurrent Fer prevaler la pròpia opinió pronominal Aprofitar-se o servir-se d’alguna cosa Prevaler-se de l’ocasió, de la força, de les circumstàncies
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prevaricació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prevaricació</title>

Partició sil·làbica: pre_va_ri_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. praevaricatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de prevaricar;
    2. l’efecte.
  2. dret penal Delicte propi del qui manca a l’obligació del càrrec que exerceix, desviació dels propis deures professionals.

■ prevaricació

femení Acció de prevaricar l’efecte dret penal Delicte propi del qui manca a l’obligació del càrrec que exerceix, desviació dels propis deures professionals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prevaricador
| prevaricadora

■ prevaricador
| prevaricadora

adjectiu i masculí i femení Que prevarica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prevaricar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prevaricar</title>

Etimologia: del ll. praevaricari, íd. 1a font: 1460, Roig
    verb intransitiu
  1. Desviar-se algú del seu deure, mancar a l’obligació del càrrec que exerceix. Inhabilitar professionalment els qui prevariquen.
  2. dret penal Cometre un funcionari públic una prevaricació.

■ prevaricar

verb intransitiu Desviar-se algú del seu deure, mancar a l’obligació del càrrec que exerceix Inhabilitar professionalment els qui prevariquen dret penal Cometre un funcionari públic una prevaricació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prevenció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prevenció</title>

Partició sil·làbica: pre_ven_ci_ó
Etimologia: del b. ll. praeventio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Acció de prevenir. La prevenció d’un dany. A prevenció del risc.
  2. Predisposició de l’ànim, especialment desfavorable. Examinar una cosa sense prevencions.
  3. dret administratiu
    1. Correcció disciplinària que la llei permet als tribunals de la jurisdicció contenciosa administrativa.
    2. estat de prevenció A l’estat espanyol, situació anormal declarada pel govern com a conseqüència d’una alteració de l’ordre públic i que justificava l’adopció de mesures repressives superiors a les de règim normal, sense una suspensió de les garanties.
  4. dret penal Lloc de policia on són custodiades preventivament les persones detingudes com a presumptes autors o còmplices d’un delicte.
  5. dret processal
    1. Coneixement anticipat del jutge en una causa que per la seva naturalesa pogués pertànyer a d’altres.
    2. Assegurament de béns procedents de successions decretat pel jutge de primera instància o, en tot cas, pel jutge municipal.
  6. ciències militars Lloc de vigilància d’una caserna on són custodiats eventualment els militars que cometen una falta lleu.
  7. prevenció dels accidents de treball dret del treball Conjunt de mesures destinades a disminuir els riscs d’accidents laborals.

■ prevenció

femení Acció de prevenir La prevenció d’un dany A prevenció del risc Predisposició de l’ànim, especialment desfavorable Examinar una cosa sense prevencions dret administratiu Correcció disciplinària que la llei permet als tribunals de la jurisdicció contenciosa administrativa estat de prevenció A l’estat espanyol, situació anormal declarada pel govern com a conseqüència d’una alteració de l’ordre públic i que justificava l’adopció de mesures repressives superiors a les de règim normal, sense una suspensió de les garanties dret penal Lloc de policia on són custodiades preventivament les…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prevenient

■ prevenient

adjectiu Que prevé, que disposa per endavant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prevenir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prevenir</title>

Compareu: preveure
Etimologia: del ll. praevenīre, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    verb transitiu
  1. Advertir algú per endavant d’alguna cosa. Us previnc que si no ho feu hi sortireu perdent.
  2. Preveure una cosa per impedir-la, per evitar-ne els efectes. Un remei per a prevenir una recruada.
  3. Disposar per endavant l’ànim d’algú en un sentit favorable o desfavorable. Ja l’havien previngut contra les pretensions del príncep.
  4. dret processal
    1. Anticipar-se un jutge en el coneixement d’una causa que pot correspondre a d’altres.
    2. Instruir el jutge les primeres diligències per assegurar els béns procedents de successions.

■ prevenir

verb transitiu Advertir algú per endavant d’alguna cosa Us previnc que si no ho feu hi sortireu perdent Preveure una cosa per impedir-la, per evitar-ne els efectes Un remei per a prevenir una recruada Disposar per endavant l’ànim d’algú en un sentit favorable o desfavorable Ja l’havien previngut contra les pretensions del príncep dret processal Anticipar-se un jutge en el coneixement d’una causa que pot correspondre a d’altres Instruir el jutge les primeres diligències per assegurar els béns procedents de successions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preventiu
| preventiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">preventiu</title>

Partició sil·làbica: pre_ven_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. praeventus, -a, -um, participi de praevenīre ‘prevenir’ 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Que serveix per a prevenir, per a evitar. Un remei preventiu. Presó preventiva.
  2. medicina i higiene Profilàctic.
  3. ciències militars Dit del mot de comandament que adverteix la tropa sobre l’acció a acomplir.

■ preventiu
| preventiva

adjectiu Que serveix per a prevenir, per a evitar Un remei preventiu Presó preventiva medicina i higiene Profilàctic ciències militars Dit del mot de comandament que adverteix la tropa sobre l’acció a acomplir
Informació complementària
Traducció