Es mostren 88951 resultats

■ procariota


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">procariota</title>

Partició sil·làbica: pro_ca_ri_o_ta
    citologia
  1. adjectiu Dit de la cèl·lula sense nucli diferenciat, de manera que el material genètic no és separat de la resta del citoplasma per una membrana.
  2. adjectiu i masculí biologia Dit de l’organisme que posseeix com a unitat estructural la cèl·lula procariota.

■ procariota

citologia adjectiu Dit de la cèllula sense nucli diferenciat, de manera que el material genètic no és separat de la resta del citoplasma per una membrana adjectiu i masculí biologia Dit de l’organisme que posseeix com a unitat estructural la cèllula procariota
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ procariòtic
| procariòtica

■ procariòtic
| procariòtica

adjectiu citologia Relatiu o pertanyent a la cèllula procariota
Gran Diccionari de la llengua catalana

procarp

procarp

masculí botànica Gametòfit femení complet de les rodofícies abans de la fecundació
Gran Diccionari de la llengua catalana

procàvids

procàvids

masculí zoologia plural Única família de què consta l’ordre de mamífers dels hiracoïdeus singular Mamífer de la família dels procàvids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ procedència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">procedència</title>

Partició sil·làbica: pro_ce_dèn_ci_a
Etimologia: de procedent 1a font: s. XIV
    femení
    1. Allò de què procedeix quelcom. Cal cercar la procedència d’aquesta notícia.
    2. Punt d’on procedeix o d’on ha vingut una nau, un tren, etc.
  2. dret processal Fonament legal i oportunitat d’una demanda, d’un recurs o d’una petició.

■ procedència

femení Allò de què procedeix quelcom Cal cercar la procedència d’aquesta notícia Punt d’on procedeix o d’on ha vingut una nau, un tren, etc dret processal Fonament legal i oportunitat d’una demanda, d’un recurs o d’una petició
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ procedent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">procedent</title>

Etimologia: del ll. procedens, -ntis, participi pres. del ll. procedĕre ‘avançar’ 1a font: s. XIV
    adjectiu
  1. Conforme a dret, a pràctica, a conveniència. Una demanda procedent. No és procedent de fer una tal cosa.
  2. Que procedeix de tal o tal persona, cosa o lloc. Una nau procedent de Gènova.

■ procedent

adjectiu Conforme a dret, a pràctica, a conveniència Una demanda procedent No és procedent de fer una tal cosa Que procedeix de tal o tal persona, cosa o lloc Una nau procedent de Gènova
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ procedentment

■ procedentment

adverbi D’una manera procedent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ procediment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">procediment</title>

Etimologia: de procedir
    masculí
  1. Manera de procedir, d’obrar, per aconseguir un resultat.
    1. dret Conjunt de regles que determinen l’actuació per tràmits judicials o administratius amb vista a la consecució d’un fi.
    2. dret processal Concatenació lògica dels actes efectuats en un procés, ja sigui per les parts, ja sigui pel tribunal.
    3. procediment administratiu dret administratiu Conjunt d’actes o tràmits a través dels quals es produeix la voluntat administrativa per al compliment d’un fi d’interès públic.
    4. procediment contenciós administratiu dret administratiu Recurs seguit davant la jurisdicció contenciosa administrativa sobre les pretensions que es plantegen en relació amb els actes de l’administració pública subjectes al dret administratiu i les disposicions de categoria inferior a la llei.
    5. procediment de constrenyiment administratiu dret administratiu Procediment d’execució forçosa seguit per l’autoritat administrativa per al cobrament d’imposts, de contribucions o de qualsevol obligació pecuniària.
  3. informàtica Conjunt explícit de regles, expressat en alguns tipus de llenguatge (de programació o natural) i que permet de resoldre un problema.
  4. tecnologia Mètode pràctic de fabricació d’un producte, d’obtenció d’una substància, de construcció d’un objecte, etc.

■ procediment

masculí Manera de procedir, d’obrar, per aconseguir un resultat dret Conjunt de regles que determinen l’actuació per tràmits judicials o administratius amb vista a la consecució d’un fi dret processal Concatenació lògica dels actes efectuats en un procés, ja sigui per les parts, ja sigui pel tribunal procediment administratiu dret administratiu Conjunt d’actes o tràmits a través dels quals es produeix la voluntat administrativa per al compliment d’un fi d’interès públic procediment contenciós administratiu dret administratiu Recurs seguit davant la jurisdicció contenciosa administrativa sobre…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ procedimental

■ procedimental

adjectiu Relatiu o pertanyent a un procediment
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ procedir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">procedir</title>

Etimologia: del ll. procedĕre ‘avançar’
    verb intransitiu
    1. Passar a posar en execució una cosa. Procedir a l’elecció del president.
    2. usat absolutament Anar executant ordenadament allò que hom es proposa. Procedir amb mètode, amb rigor científic, amb mesura.
    3. Portar-se de tal o tal manera. En aquell moment ell procedia com un enemic del poble.
    4. dret processal Actuar en un judici, en un procés. Procedir civilment. Procedir contra algú.
    1. Ésser l’efecte d’una cosa, derivar-ne. Aquesta inflamació procedeix d’una picada.
    2. Venir d’un lloc. La nau procedia de Gènova.
    3. teologia En teologia trinitària, provenir l’Esperit Sant del Pare (i del Fill, en la teologia llatina).

■ procedir

verb intransitiu Passar a posar en execució una cosa Procedir a l’elecció del president usat absolutament Anar executant ordenadament allò que hom es proposa Procedir amb mètode, amb rigor científic, amb mesura Portar-se de tal o tal manera En aquell moment ell procedia com un enemic del poble dret processal Actuar en un judici, en un procés Procedir civilment Procedir contra algú Ésser l’efecte d’una cosa, derivar-ne Aquesta inflamació procedeix d’una picada Venir d’un lloc La nau procedia de Gènova teologia En teologia trinitària, provenir l’Esperit Sant del Pare i del Fill, en la teologia…
Informació complementària
Traducció