Es mostren 88951 resultats

■ prohibitiu
| prohibitiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prohibitiu</title>

Partició sil·làbica: pro_hi_bi_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. prohibĭtus, -a, -um, participi de prohibēre ‘prohibir’ 1a font: c. 1500
    adjectiu
  1. Que prohibeix.
  2. Dit dels drets, dels preus, d’una mercaderia tan elevats que equivalen a la seva prohibició o n’impedeixen pràcticament l’adquisició.

■ prohibitiu
| prohibitiva

adjectiu Que prohibeix Dit dels drets, dels preus, d’una mercaderia tan elevats que equivalen a la seva prohibició o n’impedeixen pràcticament l’adquisició
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prohibitori
| prohibitòria

■ prohibitori
| prohibitòria

adjectiu Prohibitiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prohom


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prohom</title>

Etimologia: originàriament ‘home de prou’, ant. de ‘profit’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Persona digna d’especial consideració.
  2. Al segle XII, a Catalunya, persona notable o principal d’una localitat que assistia o assessorava el senyor jurisdiccional o el seu representant o batlle en actes arbitrals i pericials o com a testimoni en donacions, vendes, concòrdies, etc.
  3. Des del segle XII, membre d’alguns consells municipals catalans, anomenat també jurat o conseller.
  4. Caporal o sobreposat d’un ofici o una confraria gremial.
  5. Obrer o administrador d’una confraria.
  6. Membre de l’Honorable Prohomenia d’Anglesola.

■ prohom

masculí Persona digna d’especial consideració Al segle XII, a Catalunya, persona notable o principal d’una localitat que assistia o assessorava el senyor jurisdiccional o el seu representant o batlle en actes arbitrals i pericials o com a testimoni en donacions, vendes, concòrdies, etc Des del segle XII, membre d’alguns consells municipals catalans, anomenat també jurat o conseller Caporal o sobreposat d’un ofici o una confraria gremial Obrer o administrador d’una confraria Membre de l’Honorable Prohomenia d’Anglesola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prohomenia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prohomenia</title>

Partició sil·làbica: pro_ho_me_ni_a
Etimologia: de prohom 1a font: 1433
    femení
  1. Condició de prohom.
  2. Temps durant el qual exercien llur càrrec o funció els prohoms membres d’alguns consells municipals catalans.
  3. A les poblacions de la regió de Lleida, comissió municipal elegida pels paers amb la finalitat de resoldre qüestions determinades.
  4. Òrgan de govern o d’administració format per prohoms.
  5. acte de prohomenia història del dret català A la baixa edat mitjana, instrument públic en el qual els prohoms elegits per les parts interessades o bé designats pel jutge ordinari o pel batlle resolien sumàriament i de pla, sense tràmits judicials, qüestions en contenció sobre camins, termenals, recs i servituds rústiques.

■ prohomenia

femení Condició de prohom Temps durant el qual exercien llur càrrec o funció els prohoms membres d’alguns consells municipals catalans A les poblacions de la regió de Lleida, comissió municipal elegida pels paers amb la finalitat de resoldre qüestions determinades Òrgan de govern o d’administració format per prohoms acte de prohomenia història del dret català A la baixa edat mitjana, instrument públic en el qual els prohoms elegits per les parts interessades o bé designats pel jutge ordinari o pel batlle resolien sumàriament i de pla, sense tràmits judicials, qüestions en contenció sobre…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proindivís
| proindivisa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">proindivís</title>

Partició sil·làbica: pro_in_di_vís
Etimologia: del ll. pro indiviso ‘en comú, per parts iguals, indivises’, usada en terminologia jurídica per a indicar la copropietat d’un bé considerat indivís
adjectiu dret civil Dit de la copropietat d’un bé naturalment o convencionalment indivís.

■ proindivís
| proindivisa

adjectiu dret civil Dit de la copropietat d’un bé naturalment o convencionalment indivís
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proindivisió

■ proindivisió

femení dret civil Situació d’indivisió en què es troba un bé que pertany a més d’una persona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

proinsulina


<title type="display">proinsulina</title>

Partició sil·làbica: pro_in_su_li_na
femení bioquímica Zimogen secretat per les cèl·lules β dels illots de Langerhans del pàncrees, precursor de la insulina.

proinsulina

femení bioquímica Zimogen secretat per les cèllules β dels illots de Langerhans del pàncrees, precursor de la insulina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proís


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">proís</title>

Partició sil·làbica: pro_ís
Etimologia: del ll. prymnesius, i aquest, del gr. prymnḗsios ‘relatiu a la popa’, der. de prýmna ‘popa’, alterat en pronnesiu i, per influx de *proda ‘proa’, en *prodesiu 1a font: s. XIII
    [plural proïssos] masculí marina, marítim
  1. antigament Amarra amb la qual hom subjectava una embarcació a terra.
  2. Corda gruixuda, posada a proa d’una embarcació per a amarrar-la, especialment la que en les barques és llançada a terra, en cas de perill, perquè la gent de la platja pugui ajudar a treure-la.

■ proís

plural proïssos masculí marina, marítim antigament Amarra amb la qual hom subjectava una embarcació a terra Corda gruixuda, posada a proa d’una embarcació per a amarrar-la, especialment la que en les barques és llançada a terra, en cas de perill, perquè la gent de la platja pugui ajudar a treure-la
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proïsmal

■ proïsmal

adjectiu Relatiu o pertanyent al proïsme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proïsme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">proïsme</title>

Partició sil·làbica: pro_ïs_me
Etimologia: del ll. proxĭmus, -a, -um ‘pròxim’, superlatiu de prope ‘prop’ 1a font: s. XIV, Llull
masculí Persona amb relació a qualsevol altra. Estimar el proïsme com a si mateix. L’amor al proïsme.

■ proïsme

masculí Persona amb relació a qualsevol altra Estimar el proïsme com a si mateix L’amor al proïsme
Informació complementària
Traducció