Es mostren 88939 resultats

■ promocionar

■ promocionar

verb transitiu Fer valer productes comercials, persones, etc La televisió ha promocionat la cançó catalana
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ promontori


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">promontori</title>

Etimologia: del ll. promontorium, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Altura considerable de terra, especialment la que avança dins la mar.
  2. anatomia animal
    1. Prominència que fa a la pelvis l’angle sacrovertebral.
    2. Prominència òssia de la paret interna de la caixa del timpà.

■ promontori

masculí Altura considerable de terra, especialment la que avança dins la mar anatomia animal Prominència que fa a la pelvis l’angle sacrovertebral Prominència òssia de la paret interna de la caixa del timpà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ promotor
| promotora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">promotor</title>

Etimologia: del ll. promotor, -ōris, íd. 1a font: 1735
    1. adjectiu i masculí i femení Que promou, que dona la primera impulsió a una cosa. Els promotors de la festa. Promotor d’escàndols.
    2. masculí i femení dret administratiu Persona o societat contractada per fer treballs per a un organisme oficial, un ajuntament, etc.
    1. adjectiu i masculí i femení Protector, defensor. Promotor de llibertats.
    2. promotor de justícia dret canònic En els tribunals eclesiàstics, defensor del dret eclesiàstic, nomenat pel bisbe.
    3. promotor de la fe dret canònic Consultor de la congregació de ritus que, en els processos de canonització, té per missió la tutela dels interessos públics de l’Església perquè no sigui declarada santa una persona de la qual no siguin provades les virtuts heroiques i els miracles.
  3. masculí biologia molecular Segment de l’ADN d’un operó situat entre el gen operador i el primer gen estructural, que constitueix el punt de reconeixement i de partença de l’ARN-polimerasa, a la qual indica sobre el cromosoma la situació de les seqüències a transcriure.
  4. masculí i femení dret i economia Persona que porta a terme formalment les activitats necessàries per a l’entrada en funcionament i constitució jurídica d’una entitat social.
  5. masculí química Substància que augmenta d’una forma considerable l’activitat d’un catalitzador determinat.

■ promotor
| promotora

adjectiu i masculí i femení Que promou, que dona la primera impulsió a una cosa Els promotors de la festa Promotor d’escàndols masculí i femení dret administratiu Persona o societat contractada per fer treballs per a un organisme oficial, un ajuntament, etc adjectiu i masculí i femení Protector, defensor Promotor de llibertats promotor de justícia dret canònic En els tribunals eclesiàstics, defensor del dret eclesiàstic, nomenat pel bisbe promotor de la fe dret canònic Consultor de la congregació de ritus que, en els processos de canonització, té per missió la tutela dels interessos públics…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ promoure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">promoure</title>

Partició sil·làbica: pro_mou_re
Etimologia: del ll. promovēre, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III
    verb transitiu
  1. Donar la primera impulsió a una acció, a una empresa, etc. Ell fou qui promogué la qüestió. Promoure un escàndol.
  2. Elevar algú a un grau, a una dignitat. Fou promogut al cardenalat.

■ promoure

verb transitiu Donar la primera impulsió a una acció, a una empresa, etc Ell fou qui promogué la qüestió Promoure un escàndol Elevar algú a un grau, a una dignitat Fou promogut al cardenalat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ promovedor
| promovedora

■ promovedor
| promovedora

adjectiu i masculí i femení Promotor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ promptament

■ promptament

adverbi D’una manera prompta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prompte1

■ prompte1

adverbi dialectal Aviat Vegeu també prompte 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prompte2
| prompta

■ prompte2
| prompta

adjectiu Disposat a fer una cosa Que esmerça poc de temps a fer una cosa, que la fa sense retard neutró prompte física atòmica En un reactor nuclear, dit del neutró que és emès en la fissió d’un nucli atòmic Vegeu també prompte 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ promptesa

■ promptesa

femení Promptitud
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ promptitud

■ promptitud

femení Qualitat de prompte Obeir amb promptitud Tenir promptitud de paraula
Informació complementària
Traducció