Es mostren 88951 resultats

■ propietat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">propietat</title>

Partició sil·làbica: pro_pi_e_tat
Etimologia: del ll. propriĕtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Allò que és propi d’una cosa, qualitat peculiar i característica. Propietat dels cossos.
    2. Atribut essencial. Propietats físiques, químiques.
    3. Qualitat de propi, que convé exactament a allò que hom vol representar, expressar, etc. Parla i escriu amb una gran propietat.
  2. dret civil
    1. Dret de fruir i disposar d’una cosa, sense més limitacions que les que són establertes a les lleis.
    2. La mateixa cosa posseïda, especialment si és immoble. L’obra és propietat de l’autor. Tenia una propietat a Vilafranca.
    3. de propietat locució adverbial És un pis de propietat.
    4. propietat horitzontal En comunitats de veïns, domini de cada un dels diferents pisos o locals per persones distintes, i copropietat conjunta dels elements comuns (solar, escales, ascensors, porteria, etc.).
    5. propietat industrial Dret que té l’inventor o creador de procediments, models o dibuixos industrials i el qui adopta o patenta noms, marques, rètols, etc., industrials o comercials, per tal d’explotar-los de forma exclusiva.
    6. propietat intel·lectual Conjunt de facultats que la llei concedeix a l’autor d’una obra científica, artística o literària, quant al poder exclusiu de publicar-la, modificar-la, explotar-la econòmicament i disposar-ne de qualsevol forma.
  3. filosofia En la lògica i ontologia tradicionals (aristotelisme, neoplatonisme i escolàstica), qualitat que hom no pot identificar com a simplement essencial ni com a simplement accidental, però que pot ésser afirmada com a pròpia de diversos subjectes i predicada necessàriament d’ells.

■ propietat

femení Allò que és propi d’una cosa, qualitat peculiar i característica Propietat dels cossos Atribut essencial Propietats físiques, químiques Qualitat de propi, que convé exactament a allò que hom vol representar, expressar, etc Parla i escriu amb una gran propietat dret civil Dret de fruir i disposar d’una cosa, sense més limitacions que les que són establertes a les lleis La mateixa cosa posseïda, especialment si és immoble L’obra és propietat de l’autor Tenia una propietat a Vilafranca de propietat locució adverbial És un pis de propietat propietat horitzontal En comunitats de veïns,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">propil</title>

Etimologia: comp. del radical químic de (àcid) propiònic (comp. del gr. prō͂tos ‘primari’ i píōn ‘greix’) i la terminació -il, del gr. hýlē ‘matèria, principi’
masculí química orgànica Cadascun dels dos radicals univalents isomèrics, anomenats n-propil i isopropil, de fórmula C3H7—, derivats formalment del propà.

■ propil

masculí química orgànica Cadascun dels dos radicals univalents isomèrics, anomenats n -propil i isopropil, de fórmula C 3 H 7 —, derivats formalment del propà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propilè


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">propilè</title>

    masculí química orgànica
  1. Nom a abandonar del propè.
  2. Diradical de fórmula CH3—CH—CH2, derivat formalment del propà.
  3. diclorur de propilè [C3H6Cl2] Líquid incolor, d’olor clorofòrmica i baixa inflamabilitat, obtingut per cloració del propè.
  4. òxid de propilè [CH2—CH—CH3] Líquid incolor, d’olor etèria, obtingut per acció dels àlcalis sobre la clorhidrina propilènica i per oxidació del propè.

■ propilè

masculí química orgànica Nom a abandonar del propè Diradical de fórmula CH 3 —CH—CH 2 , derivat formalment del propà diclorur de propilè C 3 H 6 Cl 2 Líquid incolor, d’olor clorofòrmica i baixa inflamabilitat, obtingut per cloració del propè òxid de propilè CH 2 —CH—CH 3 Líquid incolor, d’olor etèria, obtingut per acció dels àlcalis sobre la clorhidrina propilènica i per oxidació del propè
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

propilenglicol

propilenglicol

masculí química orgànica Alcohol dihidroxílic saturat, de fórmula C 3 H 8 O 2 , obtingut per hidratació de l’òxid de propilè
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propileu

■ propileu

masculí generalment en pl art Entrada d’honor d’un edifici públic o d’un conjunt monumental
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propílic
| propílica

■ propílic
| propílica

adjectiu química orgànica Que conté el radical propil alcohol propílic C 3 H 3 O Alcohol monohidroxílic saturat obtingut per oxidació catalítica del propà contingut en el gas natural
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

propilparabè


<title type="display">propilparabè</title>

masculí [OH(C6H4)COOC3H7] farmàcia, indústria farmacèutica Substància en forma de pólvores blanques, inodora, amarga, emprada com a antisèptic, antifermentatiu i fungistàtic.

propilparabè

masculí OHC 6 H 4 COOC 3 H 7 farmàcia, indústria farmacèutica Substància en forma de pólvores blanques, inodora, amarga, emprada com a antisèptic, antifermentatiu i fungistàtic
Gran Diccionari de la llengua catalana

propiltiouracil


<title type="display">propiltiouracil</title>

Partició sil·làbica: pro_pil_ti_ou_ra_cil
masculí química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Substància cristal·lina emprada en el tractament de l’hipertiroïdisme.

propiltiouracil

masculí química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Substància cristallina emprada en el tractament de l’hipertiroïdisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">propina</title>

Etimologia: del ll. td. propīna ‘invitació a beure’ 1a font: 1596
    femení
  1. Petita gratificació que el consumidor, el client, etc., dona a qui el serveix.
  2. Quantitat que, sobre el preu establert, hom dona per algun servei.
  3. de propina locució adverbial De més a més, com a afegitó.

■ propina

femení Petita gratificació que el consumidor, el client, etc, dona a qui el serveix Quantitat que, sobre el preu establert, hom dona per algun servei de propina locució adverbial De més a més, com a afegitó
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ propinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">propinar</title>

Etimologia: del ll. propinare, i aquest, del gr. propínō ‘beure abans que un altre i oferir-li la copa perquè begui, beure a la salut d’algú’ 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. Donar a prendre una beguda, un medicament, una metzina, etc. Em propinà una poció tonificant.
  2. figuradament Pegar o donar (cops). Va propinar-li una bona plantofada.

■ propinar

verb transitiu Donar a prendre una beguda, un medicament, una metzina, etc Em propinà una poció tonificant figuradament Pegar o donar cops Va propinar-li una bona plantofada
Informació complementària
Traducció