Es mostren 88940 resultats

■ provenir

■ provenir

verb intransitiu Tenir l’origen Tot el mal prové d’això
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proverbi

■ proverbi

masculí literatura Màxima o sentència moral i didàctica, de caràcter erudit o popular
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proverbial

■ proverbial

adjectiu Relatiu o pertanyent al proverbi Comunament sabut, ben sabut Amb la seva proverbial bonhomia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proverbialment

■ proverbialment

adverbi D’una manera proverbial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proveta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">proveta</title>

Etimologia: del fr. éprouvette, íd.
    femení
  1. química
    1. Vas cilíndric, de forma tubular, amb peu i proveït de bec, generalment graduat.
    2. proveta mescladora Proveta graduada proveïda d’una boca per a ajustar-hi un tap, destinada a efectuar-hi mescles de líquids.
  2. tecnologia
    1. Mostra d’un producte industrial o manufacturat que hom treu d’una partida, d’una sèrie, etc., per tal de sotmetre-la a determinats assaigs, anàlisis, etc.
    2. especialment Mostra de metall, plàstic, etc., en forma de barra, tira, etc., destinada a ésser sotmesa a un assaig o a una sèrie d’assaigs.

■ proveta

femení química Vas cilíndric, de forma tubular, amb peu i proveït de bec, generalment graduat proveta mescladora Proveta graduada proveïda d’una boca per a ajustar-hi un tap, destinada a efectuar-hi mescles de líquids tecnologia Mostra d’un producte industrial o manufacturat que hom treu d’una partida, d’una sèrie, etc, per tal de sotmetre-la a determinats assaigs, anàlisis, etc especialment Mostra de metall, plàstic, etc, en forma de barra, tira, etc, destinada a ésser sotmesa a un assaig o a una sèrie d’assaigs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pròvid
| pròvida

■ pròvid
| pròvida

adjectiu Que proveeix a temps, que és provident
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pròvidament

■ pròvidament

adverbi D’una manera pròvida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ providència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">providència</title>

Partició sil·làbica: pro_vi_dèn_ci_a
Etimologia: del ll. providentia, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
    1. Mesura presa per endavant amb vista d’una necessitat futura o possible.
    2. Qualitat de provident.
  2. especialment religió i filosofia
    1. Previsió i cura que Déu té del procés del món, particularment de l’existència dels homes.
    2. usat absolutament Déu com a provident. La Divina Providència.
  3. figuradament Ell ha estat la meva providència. És la providència dels pobres de la ciutat.
  4. dret processal Resolució dictada per un jutge o per un tribunal per a la tramitació d’un afer.

■ providència

femení Mesura presa per endavant amb vista d’una necessitat futura o possible Qualitat de provident especialment religió i filosofia Previsió i cura que Déu té del procés del món, particularment de l’existència dels homes usat absolutament Déu com a provident La Divina Providència figuradament Ell ha estat la meva providència És la providència dels pobres de la ciutat dret processal Resolució dictada per un jutge o per un tribunal per a la tramitació d’un afer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ providencial

■ providencial

adjectiu Relatiu o pertanyent a la providència divina hiperbòlicament Oportuníssim Això ha estat providencial
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

providencialisme


<title type="display">providencialisme</title>

Partició sil·làbica: pro_vi_den_ci_a_lis_me
Etimologia: de providencial
masculí religió i filosofia Doctrina que recorre a la providència divina per explicar la història.

providencialisme

masculí religió i filosofia Doctrina que recorre a la providència divina per explicar la història
Traducció