Es mostren 88951 resultats

■ provar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">provar</title>

Compareu: emprovar i tastar
Etimologia: del ll. probare, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Sotmetre una persona o una cosa a certes experiències per apreciar-ne el que val o el que pot, per veure si va bé, si és com cal. Provar un mètode. Provar la resistència d’un pont. Provar la fidelitat d’algú.
    2. Assajar.
    3. Intentar de reeixir a fer una cosa [hom l’uneix a l’infinitiu per la preposició de]. Prova de caminar amb aquestes sabates. Vaig provar de convèncer-lo.
    4. Conèixer per experiència. Ell, pobre, ja ha provat la fam.
  2. transitiu Establir la veritat d’una cosa donant raons, adduint arguments, fets, testimonis. Provar la innocència d’un acusat. Els teus arguments no proven res.
  3. intransitiu Anar bé a algú, fer profit. Aquest viatge m’ha provat molt. El sopar no li ha provat gaire.

■ provar

verb transitiu Sotmetre una persona o una cosa a certes experiències per apreciar-ne el que val o el que pot, per veure si va bé, si és com cal Provar un mètode Provar la resistència d’un pont Provar la fidelitat d’algú Assajar Intentar de reeixir a fer una cosa hom l’uneix a l’infinitiu per la preposició de Prova de caminar amb aquestes sabates Vaig provar de convèncer-lo Conèixer per experiència Ell, pobre, ja ha provat la fam transitiu Establir la veritat d’una cosa donant raons, adduint arguments, fets, testimonis Provar la innocència d’un acusat Els teus arguments no proven res…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provatura

■ provatura

femení Assaig que hom fa d’una cosa, esforç que hom fa per veure si una cosa és possible
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provecte
| provecta

■ provecte
| provecta

adjectiu Avançat en edat, en experiència edat provecta Edat avançada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proveïdor
| proveïdora

■ proveïdor
| proveïdora

adjectiu i masculí i femení Que proveeix especialment Que té el càrrec de proveir d’una mercaderia o d’un producte una persona, una empresa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proveïment

■ proveïment

masculí Acció de proveir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proveir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">proveir</title>

Partició sil·làbica: pro_ve_ir
Etimologia: del ll. provĭdēre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Posar algú o alguna cosa en possessió d’allò que necessita o li cal, fer que ho tingui, que no li manqui. El vaig proveir de robes. Proveir de viandes un mercat.
    2. transitiu Conferir a algú algun càrrec, ofici, dignitat. L’han proveït de dues càtedres.
    3. transitiu Cobrir un càrrec, ofici, dignitat, etc., atorgant-los a algú. Proveir la plaça de vigilant.
    4. pronominal Procurar-se, adquirir allò que hom necessita. Ens vam proveir bé de pa i vi.
  2. transitiu
    1. Resoldre, tramitar, un afer. Proveir una qüestió en justícia.
    2. dret processal Dictar un jutge o tribunal una provisió.
  3. intransitiu
    1. Prendre les mesures necessàries a un fi. Ell proveeix a tot allò que cal.
    2. usat absolutament Déu proveirà.
    3. usat absolutament Comprar queviures. Passant per la plaça he proveït.

■ proveir

verb transitiu Posar algú o alguna cosa en possessió d’allò que necessita o li cal, fer que ho tingui, que no li manqui El vaig proveir de robes Proveir de viandes un mercat transitiu Conferir a algú algun càrrec, ofici, dignitat L’han proveït de dues càtedres transitiu Cobrir un càrrec, ofici, dignitat, etc, atorgant-los a algú Proveir la plaça de vigilant pronominal Procurar-se, adquirir allò que hom necessita Ens vam proveir bé de pa i vi transitiu Resoldre, tramitar, un afer Proveir una qüestió en justícia dret processal Dictar un jutge o tribunal una provisió intransitiu Prendre les…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proveït
| proveïda

■ proveït
| proveïda

adjectiu No mancat de quelcom, que ho té, que en disposa Un animal proveït de banyes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provençal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">provençal</title>

    1. adjectiu i masculí i femení De Provença (país d’Occitània) o del provençal (dialecte).
    2. adjectiu Dit del conjunt de la cultura (llengua, literatura, etc.) occitana.
  2. masculí lingüística
    1. Dialecte de l’occità mitjà.
    2. provençal alpí Dialecte del nord-occità que agrupa diversos parlars que presenten trets comuns amb el francoprovençal, parlat a la part occitana dels Alps i del Delfinat, al NE del Velai i al SW de Forez.

■ provençal

adjectiu i masculí i femení De Provença país d’Occitània o del provençal dialecte adjectiu Dit del conjunt de la cultura llengua, literatura, etc occitana masculí lingüística Dialecte de l’occità mitjà provençal alpí Dialecte del nord-occità que agrupa diversos parlars que presenten trets comuns amb el francoprovençal, parlat a la part occitana dels Alps i del Delfinat, al NE del Velai i al SW de Forez
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

provençalenc
| provençalenca

provençalenc
| provençalenca

adjectiu i masculí i femení Del barri de Sant Martí de Provençals Barcelona
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provençalisme

■ provençalisme

masculí lingüística Idiotisme peculiar del provençal Element lingüístic del provençal passat a una altra llengua Occitanisme
Traducció